Satisfeta i orgullosa de totes les fites aconseguides, així s’acomiada de la competició als seus 28 anys, la nadadora que ha estat 33 vegades internacional per Andorra, la Mònica Ramírez.  Un adeu no del tot definitiu, ja que continuarà nedant i entrenant, però no a nivell internacional com ho ha fet al llarg d’aquests últims 15 anys. Ara tots els seus esforços se centraran en la seva feina com a infermera professional a Barcelona.

Text i foto: Noelia Farias

El teu adeu de la competició ha tingut molta repercussió i el president de la Federació de Natació va dir que es retira la millor nedadora del país. Com ho estàs vivint?

Fins ara sí que és veritat que he estat la millor nadadora en la història del país, perquè fa molts anys que competeixo i, vulguis o no, 15 anys són difícils de superar. Però crec que hi ha gent amb molt talent al darrere i que em traurà aquest títol molt aviat.  (Riu)

Fa un mes vas disputar la teva última competició. Va ser un moment dur o feliç?

Crec que va ser un moment molt emotiu perquè sabia que era l’última competició en l’àmbit internacional, però la vaig gaudir molt. Quan vaig acabar, vaig plorar molt i la veritat que  va ser un moment únic que sempre recordaré.

 Què et va passar pel cap?

Em van passar moltes coses pel cap, però no t’ho podria resumir en una sola paraula, perquè és un fet que encara no ho processes del tot. Si bé saps que és l’última competició, que és un moment molt emotiu, no valores exactament el que significa.

En quin moment et vas adonar que havies de deixar de banda la competició?

No hi ha un moment concret ni una data exacta. Farà dos anys que vaig començar a treballar com a infermera professional, a temps complet, a Barcelona. A poc a poc, el mateix cos et va dient: pot ser que afluixis una mica!, perquè el fet  d’entrenar i treballar al mateix temps no és gens fàcil. També és cert que arriba un moment en el qual veus que els teus resultats no comencen a compensar tot el sacrifici que fas, i és en aquell moment que dius: fins aquí hem arribat!

Em sento molt orgullosa de les dues medalles que vaig guanyar als Jocs de Montenegro

Et vas plantejar allargar la teva carrera uns anys més i acomiadar-te després dels Jocs dels Petits Estats d’Andorra 2025?

La meva intenció era acomiadar-me amb els Jocs dels Petits Estats d’Andorra 2021, però no es van poder fer per la pandèmia. Si haguessin estat el 2023, pot ser que hauria esperat una mica més, però el 2025 suposava estirar tres anys més i em semblaven molts. De moment continuaré nedant, i qui sap si el 2024, m’ho replantejo, però no crec.

Trobaràs a faltar la competició?

Seguiré competint, però no a nivell internacional. Competir en l’àmbit internacional per a nosaltres és com un premi per compensar tot el sacrifici que fas, però crec que ara m’està agradant molt més entrenar que competir. (Riu)

Marxes satisfeta amb les fites aconseguides?

Marxo molt satisfeta perquè fins al moment no m’havia adonat de tot el que havia aconseguit, però, també crec que si m’hagués plantejat la competició d’una altra manera, segurament hauria fet molts millors resultats que els que he pogut fer.

De quines fites et sents més orgullosa?

Quedar campiona d’Espanya va ser molt important per a mi, però també em sento molt orgullosa de les dues medalles que vaig guanyar als Jocs de Montenegro. Em van costar molt, però les vaig guanyar perquè les volia guanyar. Els jocs em van agafar en un moment en el qual estava treballant, entrenat i estudiant. En aquell moment, va ser prou complicat continuar entrenant al ritme que volia, però al final va sortir prou bé i vaig guanyar.

Ara tens 28 anys i n’has dedicat 20 a la competició, gairebé tota la teva vida. Quin és el secret que hi ha al darrere d’una trajectòria tan llarga i exitosa?

El secret és fer les coses perquè t’agraden i gaudir molt mentre ho fas, perquè quan es converteix en una obligació, malament. Competir implica perseverança, disciplina i també saber gestionar alguns moments difícils, perquè no tots són bons. El secret és fer-ho perquè t’agrada i no perquè et sentis obligat a fer-ho.

Què és el que més valores de l’esport d’alt nivell?

El millor de competir està en els valors que t’aporta. Crec que aquests valors t’ajuden a enfrontar la vida d’una manera diferent. No sé què hauria estat de mi si no hagués fet esport. L’esport et dona eines perquè, després a la vida real, les facis servir i així poder enfrontar-te a tot el que vingui.

I el pitjor?

L’esport no sempre és del tot agraït, perquè pot ser que li dediquis moltíssimes hores, o tota la il·lusió del món i, just al moment de la competició, el que havies treballat tant no surt com volies i els resultats no t’acompanyen. Per això és una miqueta desagraït, però sempre s’ha de gaudir del camí que has realitzat.

La natació t’ha compensat tot el temps que li has dedicat?

Sí, jo crec que m’ha compensat fins ara que he decidit deixar de banda la competició. He gaudit de tot el camí com he pogut amb unes temporades més fàcils i altres més difícils, però crec que si he arribat fins aquí és perquè realment ha valgut la pena.

Què t’han donat la natació i l’esport, fora de la piscina?

Com et deia abans, els valors i fer-me com soc ara. L’esport et va donant lliçons amb les quals vas enfrontant la vida i els problemes que es presenten, però d’una altra manera.

Tot el temps que li dedicaves als entrenaments i les competicions, en què el penses invertir a partir d’ara?

De moment seguiré entrenant. Ara pot ser que tingui més temps per mi, per fer el que vulgui. Si un dia vull fer un viatge o un sopar, crec que ara ja no tindré cap problema per poder fer-ho, perquè abans havia de pensar primer en l’entrenament. En aquest moment, vull tenir més temps per a mi i per viure més tranquil·la.

T’agradaria poder transmetre la teva experiència als més joves?

Sí, m’agradaria molt poder transmetre la meva visió als més joves. Jo deixo la natació internacional, però si ells tenen alguna pregunta, jo puc donar els consells que vulguin perquè jo ja he passat per moltes etapes que ells encara han de passar. El que puc fer és donar la meva opinió i experiència, que la poden agafar o no, però crec que és important escoltar i tenir la visió d’una persona que ha passat per això. No tinc la vareta màgica per a dir, si fas això, seràs campió del món, però sí que puc oferir-los la meva experiència en aquest esport.

Quin consell li donaries als qui s’inicien en la competició?

Els diria que gaudeixin molt del que fan, que ho facin amb molta il·lusió. Estem en un país en el qual tenim moltes oportunitats, que valorin això però, sobretot, que entrenin perquè les coses no venen soles, perquè sense entrenament no s’arriba enlloc. El talent es treballa i, si no ho treballem, és molt difícil arribar lluny. S’ha de treballar, entrenar i sacrificar moltes coses.

Com veus el present i futur de la natació andorrana?

La veritat és que tenim tres o quatre nedadors que estan fent molt bons resultats. També hi ha joves que van pel bon camí, que si continuen entrenant i treballant molt més, crec que poden arribar molt lluny i fer que al país hi hagi un equip molt competitiu a nivell internacional.