Neus Mola: Quan les arrels desmunten els murs

Arrels, memòria i identitat travessen l’obra de Neus Mola. Formada en art calcogràfic i amb una llarga trajectòria vinculada a la docència a l’Escola d’Art d’Andorra la Vella, la seva pràctica artística dialoga entre la reflexió personal i el compromís social, explorant la memòria, el gènere i els relats que configuren el país.

Què et va impulsar a formar part d’aquest homenatge artístic a les dones que van lluitar pel dret a vot a Andorra? 

La Maite va ser qui va tenir la iniciativa d’aquest projecte, sobretot perquè jo ho desconeixia absolutament. No sabia que les dones d’aquella època haguessin hagut de lluitar per obtenir el dret a vot i quan la Maite ens ho va explicar, arran de l’entrevista amb l’Angelina Mas, que va compartir la seva història, va ser molt motivador. Ens vam adonar que era realment important donar visibilitat a aquestes dones. 

Quin vincle personal, social o emocional has trobat entre la seva història i la teva obra?

Em va costar molt, perquè m’havia d’adaptar a la seva història i simbolitzar un fet molt important per a Andorra, que va canviar el tipus de societat. Davant d’això, vaig intentar construir una visió simbòlica de la seva lluita i vincular-la amb el meu propi llenguatge plàstic. I en treballar habitualment amb arrels i branques, que formen part de la meva iconografia personal, vaig intentar introduir aquests elements dins l’obra per fer-la meva sense perdre el respecte per la història que havia de representar.

Teixint un país transforma un mur de pedra en una metàfora del patriarcat que, a poc a poc, es desfà. Com vas desenvolupar aquest llenguatge visual tan subtil i, alhora, tan contundent? Quina va ser la idea fundacional de l’obra?

Des de bon inici vaig tenir la idea de contrarestar el que és la societat patriarcal d’aquella època i també com elles, en la seva lluita, es van estructurar d’una manera molt amb xarxa, d’igual a igual, sense jerarquies, i treballant com formiguetes. Vaig voler contraposar aquests dos pols oposats. Per això, la imatge del mur la vaig tenir molt clara des de bon principi per representar simbòlicament el patriarcat. I del centre de l’obra apareixen els noms brodats de les dones que van encapçalar la lluita sufragista i d’aquests noms en surten unes arrels que s’entrellacen en xarxa i que estiren les pedres desmuntant i debilitant l’estructura del mur.

El gravat és una tècnica que demana paciència, temps i una gran capacitat de síntesi. Creus que aquests valors també tenen un paral·lelisme amb la lluita?

Sí, perquè va ser un treball de molt d’esforç, lent i fet des del silenci. Elles sempre van buscar el consens en aquesta lluita. Van treballar amb una certa clandestinitat i va ser un procés feixuc, però mai no van defallir, van creure en elles mateixes i van lluitar conjuntament per assolir l’objectiu.

A l’obra hi apareixen els noms de les pioneres com una xarxa de traços que configuren un mapa. Què t’ha revelat aquest projecte sobre el paper de la dona en la construcció del país? I com et posiciona a tu, com a artista, dins d’aquest relat?

Al principi no coneixia la història de les sufragistes a Andorra, ens la va explicar la Maite Luque. Ha estat un projecte molt interessant i crec que era necessari per donar visibilitat a aquestes dones que van lluitar pel dret de vot femení. Com que no es tractava pròpiament d’un projecte personal meu, sinó de parlar d’un fet històric, al començament em va plantejar una certa dificultat, perquè no tenia clar quin enfocament havia de donar-li. Finalment, però, vaig veure que el que volia era fer una representació més simbòlica de les sufragistes.

Des de la teva mirada d’artista i de dona, com valores l’evolució del paper de la dona a Andorra des del 1971 fins avui? Creus que la societat andorrana actual reflecteix plenament el llegat d’aquelles pioneres?

Avui dia, la realitat política d’Andorra és molt diferent. Hi ha moltes dones que treballen en política, que tenen capacitat de decisió i un paper molt actiu. En aquest sentit, crec que aquestes dones són filles d’aquella època. Gràcies a la lluita que van dur a terme, avui podem parlar d’un escenari amb molta més igualtat dins el món polític.