sufragistes

Arrels, memòria i identitat travessen l’obra de Neus Mola. Formada en art calcogràfic i amb una llarga trajectòria vinculada a la docència a l’Escola d’Art d’Andorra la Vella, la seva pràctica artística dialoga entre la reflexió personal i el compromís social, explorant la memòria, el gènere i els relats que configuren el país.

Montserrat Altimiras reflexiona sobre la força de la unió i la importància de preservar la memòria històrica a través de ‘Qui eren? Qui són? Persona, unió, moviment, creixement, transformació, mantenir la memòria’, un projecte artístic dedicat a les dones que van lluitar pel dret a vot al país. Amb una obra que explora la fragilitat, el temps i la col·lectivitat, l’artista busca captar l’essència d’un moment fonamental en la història, no des de la heroïcitat, sinó des de la discreció i la perseverança. La seva peça, inspirada per la connexió amb les famílies d’aquestes dones, proposa una reflexió sobre el poder transformador de la unió i la necessitat de reconstruir la memòria per activar el canvi en el present.

“Teixir el futur”, de la Mònica Armengol, és un homenatge a les 10 dones que van lluitar pel dret al vot a Andorra, entre 1967 i 1973. Mitjançant cistelleria de rotang i fragments de cartes, la Mònica va crear una peça que simbolitza la força, la paciència i la determinació d'aquestes pioneres. La tècnica tradicional es fon amb una estètica contemporània per transmetre un diàleg entre passat i futur, recordant-nos que els canvis importants comencen amb petits passos plens de coratge. En les seves paraules, l'art té el poder de transformar, de crear consciència i de fer reflexionar, contribuint a la construcció d'un futur millor.

Maite Luque és artista, professora d’arts plàstiques i gestora cultural, amb una trajectòria marcada pel compromís amb la memòria, la identitat i el patrimoni d’Andorra. Formada en arts plàstiques a Tolosa i especialitzada en gestió cultural i art contemporani, Luque impulsa projectes que connecten art i història amb una clara vocació social. És la creadora i comissària del projecte Dones clau per a la història d’Andorra. Les sufragistes andorranes, una iniciativa que reivindica, a través de la creació artística i la recerca històrica, el paper fonamental de les dones que van lluitar pel dret de vot i la ciutadania plena al país, convertint l’art en eina de memòria, reflexió i transformació col·lectiva.

Gemma Piera és una artista plàstica nascuda a Barcelona el 1955, amb una trajectòria llarga i sòlida vinculada a la ceràmica i a l’expressió artística conceptual. Formada a l’Escola d’Arts i Oficis La Llotja de Barcelona, va exercir aquesta disciplina durant més de quaranta-cinc anys, amb taller propi a Andorra la Vella des del 1980. La seva obra parteix d’una mirada introspectiva sobre l’ésser humà, el pas del temps, les relacions i la identitat, entenent la vida com un viatge ple de camins i influències quotidianes. Després de la pandèmia, va tancar el seu taller i va iniciar una nova etapa creativa treballant amb paper, explorant-ne la fragilitat i les qualitats materials com a vehicle de memòria, resistència i relat col·lectiu.