sufragistes

Arquitecta de formació i artista per vocació, Nuria Morcillo entén el dibuix com una forma de pensament i de comunicació no verbal. La seva mirada atenta a la memòria i a la vida quotidiana la transforma en obres que et fan entendre el passat i el present. En aquest projecte, transforma el testimoni de les sufragistes andorranes en un relat visual que parla d'evolució, convicció i d'allò que s'havia de fer.

En aquesta entrevista, la Joana Baygual ens parla d'un projecte que neix de la convicció que el compromís i la responsabilitat col·lectiva són imprescindibles per avançar com a societat. A través d'un gest meticulós, brodar amb fil d'or les seves signatures sobre un tovalló que evoca l'espai de reunió clandestina de Ca la Quima, l'artista transforma la memòria en un acte poètic i polític, reivindicant la força de la unió i la perseverança com a motor de canvi.

“Arrels de llibertat”, l’obra de la Naiara presentada en el marc de l'exposició itinerant Dones clau per a la història d'Andorra, és una reflexió sobre la força i la resistència de les dones sufragistes del país. A través d'elements naturals com les arrels i les flors, la Naiara construeix un relat visual que connecta la natura amb la lluita per la llibertat i els drets de les dones. Les arrels simbolitzen la resistència de generacions passades, mentre que les flors evoquen l’esperit de les pioneres que van obrir camins cap a la igualtat.

Arrels, memòria i identitat travessen l’obra de Neus Mola. Formada en art calcogràfic i amb una llarga trajectòria vinculada a la docència a l’Escola d’Art d’Andorra la Vella, la seva pràctica artística dialoga entre la reflexió personal i el compromís social, explorant la memòria, el gènere i els relats que configuren el país.

Montserrat Altimiras reflexiona sobre la força de la unió i la importància de preservar la memòria històrica a través de ‘Qui eren? Qui són? Persona, unió, moviment, creixement, transformació, mantenir la memòria’, un projecte artístic dedicat a les dones que van lluitar pel dret a vot al país. Amb una obra que explora la fragilitat, el temps i la col·lectivitat, l’artista busca captar l’essència d’un moment fonamental en la història, no des de la heroïcitat, sinó des de la discreció i la perseverança. La seva peça, inspirada per la connexió amb les famílies d’aquestes dones, proposa una reflexió sobre el poder transformador de la unió i la necessitat de reconstruir la memòria per activar el canvi en el present.

“Teixir el futur”, de la Mònica Armengol, és un homenatge a les 10 dones que van lluitar pel dret al vot a Andorra, entre 1967 i 1973. Mitjançant cistelleria de rotang i fragments de cartes, la Mònica va crear una peça que simbolitza la força, la paciència i la determinació d'aquestes pioneres. La tècnica tradicional es fon amb una estètica contemporània per transmetre un diàleg entre passat i futur, recordant-nos que els canvis importants comencen amb petits passos plens de coratge. En les seves paraules, l'art té el poder de transformar, de crear consciència i de fer reflexionar, contribuint a la construcció d'un futur millor.

Maite Luque és artista, professora d’arts plàstiques i gestora cultural, amb una trajectòria marcada pel compromís amb la memòria, la identitat i el patrimoni d’Andorra. Formada en arts plàstiques a Tolosa i especialitzada en gestió cultural i art contemporani, Luque impulsa projectes que connecten art i història amb una clara vocació social. És la creadora i comissària del projecte Dones clau per a la història d’Andorra. Les sufragistes andorranes, una iniciativa que reivindica, a través de la creació artística i la recerca històrica, el paper fonamental de les dones que van lluitar pel dret de vot i la ciutadania plena al país, convertint l’art en eina de memòria, reflexió i transformació col·lectiva.

Gemma Piera és una artista plàstica nascuda a Barcelona el 1955, amb una trajectòria llarga i sòlida vinculada a la ceràmica i a l’expressió artística conceptual. Formada a l’Escola d’Arts i Oficis La Llotja de Barcelona, va exercir aquesta disciplina durant més de quaranta-cinc anys, amb taller propi a Andorra la Vella des del 1980. La seva obra parteix d’una mirada introspectiva sobre l’ésser humà, el pas del temps, les relacions i la identitat, entenent la vida com un viatge ple de camins i influències quotidianes. Després de la pandèmia, va tancar el seu taller i va iniciar una nova etapa creativa treballant amb paper, explorant-ne la fragilitat i les qualitats materials com a vehicle de memòria, resistència i relat col·lectiu.