#SantJordi Històries d’amor: La Jerònima i el Fèlix

La Jerònima Cruz té 81 anys i el Fèlix Farré, 77. Ell va néixer en un poble de la província de Lleida, a Cervià de les Garrigues, i ella en un poble de Jaén. L’any 1964 es van conèixer en un ball a la Seu d’Urgell, i va ser amor a primer vista, i això fins al dia d’avui.

Viuen tots dos junts a casa seva, però ella ha perdut autonomia i el Fèlix porta cada matí la Jerònima al centre de dia de la residència Salita, a Escaldes-Engordany. Ell en té cura fins al mínim detall, no estalvia ni temps ni esforços. Està completament entregat a cuidar la seva dona, n’està pendent contínuament. I no s’oblida mai de fer-li un petó quan es lleva i un altre a l’anar a dormir, “soc feliç cuidant-la” diu. La parella ha tingut quatre filles i tenen cinc nets.

Com us vau conèixer?

Va ser l’any 1964, l’última setmana de maig, en un ball a la Seu d’Urgell, on feia el servei militar i només em faltaven 15 dies per acabar la mili. Al cap d’un mes vaig trobar feina a Andorra i al mes següent la Jerònima, que havia per dut els pares de molt joveneta,  també pujava cap aquí. He de confessar que va ser amor a primera vista, només ens vam veure ens vam enamorar… I això ha durat fins avui! Ens vam casar el dia 16 d’abril de l’any 1966, al meu poble.

“Fa dos anys, quan vam celebrar els 50 anys de casats, vam tornar a fer la cerimònia, ens feia molta il·lusió a tots dos”

Quin és el secret per mantenir viva la flama de l’enamorament?

Penso que és el respecte que ens tenim l’un a l’altre, sempre l’hem tingut. Fa vuit anys que a la Jerònima li van diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, els set primers anys ha estat estabilitzada, però fa un any que ha empitjorat i la vam haver de portar a Salita. Cada dia l’acompanyo a la residència, em faig càrrec de tot el que necessita, l’aixeco al matí, la dutxo, l’acompanyo a la perruqueria, cada sis mesos es fa una neteja de cutis, controlo els medicaments, les visites al metge… Soc feliç cuidant-la.

S’hi tornaria a casar?

Ja ho vam fer! Fa dos anys, quan vam celebrar els 50 anys de casats, vam tornar a fer la cerimònia, ens feia molta il·lusió a tots dos, va ser un casament molt bonic. La Jerònima estava preciosa, vaig preparar-ho tot amb cura, la mateixa persona que la va pentinar fa 50 anys la va voler tornar a pentinar i ho vam preparar tot a la mateixa església de Cervià de les Garrigues, el poble on vaig néixer i on ens havíem casat. Va ser molt emotiu.

Segueix regalant-li la rosa?

Sí, cada any, una rosa i un petó. No fallo mai.