Mònica Grau: “Ser Pelo Pantene va ser un somni totalment inesperat”

La Mònica Grau és energia, passió i constància. Ballarina, emprenedora i creadora de contingut, la Mònica, ha sabut convertir allò que més li agrada en el centre del seu projecte vital. Des dels seus inicis en el món de la dansa amb només nou anys fins a liderar avui projectes com Magic Gleam o la seva marca de roba Muimoni, el seu camí ha estat marcat per la determinació i les ganes de créixer. Amb només 25 anys, compagina escenaris, gestió d’equips, xarxes socials i nous projectes empresarials, sempre amb una idea clara, fer el que t’apassiona és la millor manera d’arribar lluny. 

Entrevista: Sandra Lara Cardiel

Fotos: Noelia Farias

Què sents quan surts a ballar davant del públic?

És una sensació que m’encanta. Gaudeixo molt ballant i m’agrada poder transmetre al públic aquesta alegria, felicitat i energia que sento quan soc a l’escenari. És cert que, abans de sortir a pista, sempre hi ha els típics nervis previs, aquella sensació de voler que tot surti bé i que cada detall estigui al seu lloc. Però, un cop comença a sonar la música, em deixo portar pel que sento i per tot el que he treballat durant els assajos. Tinc plena confiança en la feina feta i sé que tot sortirà bé.

Quan mires el públic i veus que connecta, què et passa per dins?

Jo sempre intento transmetre la meva bona energia. A mi em caracteritza molt estar sempre rient, l’alegria, la felicitat, i això és el que intento compartir amb el públic. Quan el públic capta aquesta sensació i acaba entrant en la mateixa sinergia que nosaltres, s’animen a ballar, a aplaudir i a participar amb nosaltres. I aquesta sensació és brutal, perquè és com si anéssim tots a una, connectats pel mateix moment. Al final es crea una connexió molt especial entre tots.

Quan el públic connecta amb nosaltres es crea una sensació brutal

D’on neix la teva passió per la dansa?

Des que tenia uns nou anys. Em vaig formar en una escola de dansa a Encamp, i amb disset anys vaig entrar d’animadora al Basquet Club Morabanc Andorra. Des d’aleshores sempre he estat connectada amb ells. Fins i tot quan vaig anar a estudiar a Barcelona continuava vinculada a les animadores, em passaven els vídeos de les coreografies, me les aprenia i després venia aquí els divendres i sortíem a pista. És una cosa que sempre m’ha encantat i que ha format part de mi des de sempre.

Recordes el primer cop que vas pujar a l’escenari, què vas sentir?

Quan era petita era molt vergonyosa. Ara em veus i pot semblar que sempre he estat així, però no té res a veure. Quan era petita em tremolaven les mans, em suaven… ho passava fatal. Amb el temps, però, a base d’experiència, d’anar guanyant seguretat i confiança en mi mateixa, tot això canvia. Ara treballo amb un equip de nenes petites en campus i activitats extraescolars, i sempre intento transmetre’ls que és completament normal sentir vergonya o inseguretat al principi. Són coses noves que mai han fet. Però a mesura que vas participant en esdeveniments, formant-te, fent classes o sortint a actuar, aquesta por desapareix. Al final és qüestió de temps, tot forma part del procés.

Quan fas el que t’agrada tot flueix

Què t’ha ensenyat el ball?

El ball per a mi ho és tot. Em fa molt feliç. Sempre intento transmetre que fer alguna cosa que t’agrada de veritat enganxa. Quan fas allò que et fa feliç, es nota. Al final, aquesta passió també arriba a la gent. Es veu quan algú gaudeix del que fa, quan hi posa amor i dedicació. I en el meu cas és així, el ball m’encanta i el gaudeixo moltíssim.

Com va néixer Magic Gleam?

Magic Gleam neix de la unió de dos àmbits de la meva vida que sempre m’han apassionat. Per una banda, la gestió, perquè jo tenia molt clar que volia tenir la meva pròpia empresa. I, per l’altra, l’animació, que faig des dels disset anys. Vaig anar a Barcelona a estudiar Psicologia i després vaig cursar un màster en gestió esportiva. En aquell moment vaig pensar que podia unir aquestes dues passions. L’animació, després de tants anys fent-la, ja la portava molt integrada, i la gestió era una cosa que tenia claríssim que volia desenvolupar. Quan treballes en allò que t’apassiona, tot flueix d’una manera molt més natural.

Què significa per a tu liderar un equip artístic?

Per mi, liderar un equip artístic és un orgull. És una feina que a vegades només es veu el resultat. Però no som un grup d’amigues que anem a ballar i ja està, sinó que som una empresa ben feta que compleix amb tot i que hi ha moltíssima feina darrere que m’agrada valorar-la.

Què sents quan et donen aquesta responsabilitat?

Al principi sempre m’entra una mica de por, sobretot si és un esdeveniment nou. Soc molt exigent i perfeccionista, i quan una empresa confia en nosaltres sento molta responsabilitat perquè tot surti bé. A més, darrere de cada actuació hi ha molta feina: reunions amb el client, escollir la música, seleccionar l’equip, crear les coreografies, preparar els mixos, entrenar, ajustar les posicions i coordinar tots els timings de l’esdeveniment. No és només sortir a ballar, és tot un procés molt treballat. Però un cop comença la música, tot canvia, gaudeixes del moment i confies en tota la feina que has preparat. Aquests nervis també formen part del procés i demostren que realment vols que tot surti perfecte.

Soc molt exigent amb mi mateixa perquè vull que tot surti perfecte

Com neix la idea d’unir la Psicologia i l’esport?

Les dues coses estan molt relacionades. Molta gent em diu: “Per què vas estudiar Psicologia si no t’hi dediques directament?”. Però la psicologia té molts àmbits, i un és el dels recursos humans i la gestió d’equips. Per a mi ha estat molt útil, perquè m’ajuda a entendre que cada persona és diferent i que no pots tractar tothom de la mateixa manera. També m’ha servit molt treballant amb nens, perquè conec les seves etapes i puc entendre millor els seus comportaments. Després vaig decidir especialitzar-me amb un màster en gestió esportiva, perquè m’agrada l’esport i volia unir les dues passions.

Com compagines la teva faceta d’emprenedora amb la de creadora de contingut?

Tot va una mica de la mà, perquè al final la meva feina també m’obliga a ser creadora de contingut. Si no faig contingut, la marca de roba no tira endavant. Amb Magic Gleam intento mostrar, des del meu perfil personal de Mònica Grau, tot el que hi ha darrere de cada esdeveniment. Moltes vegades la gent només veu el resultat final, però a mi m’agrada compartir què hi ha al darrere, què faig per arribar fins aquí, com és un dia de campus amb mi o com és el meu dia a dia.

Què creus que és el que connecta més amb la gent?

El fet de ser una persona molt transparent i fer coses que potser no són gaire habituals per a algú de vint-i-cinc anys. No molta gent fa el que faig jo. Al final puc viure de les meves dues empreses i tinc una vida molt variada. Penso que això és el que desperta curiositat en la gent. Veuen el que faig i es pregunten: “Com ho ha aconseguit?”, “Com funciona tot això?”. A més, intento comunicar-ho d’una manera molt natural. No mostro res que no sigui real. 

Què vols que aprenguin les nenes petites de tu?

Sempre els dic que facin allò que realment els fa felices i que els agrada. Jo sempre he intentat buscar el que m’omple i prioritzar allò que em fa feliç per poder arribar fins on he arribat. Al final és molt difícil créixer si estàs fent alguna cosa que no t’agrada, perquè no transmets passió ni amor pel que fas, i tot es fa més complicat. En canvi, quan fas el que t’agrada de veritat, tot flueix d’una manera molt més natural. Per això sempre els dic que mirin per elles mateixes, sempre escoltant els pares, evidentment, però que també es deixin guiar pel que senten. Si es mouen amb passió i amor, poden arribar molt lluny.

Estic construint el meu somni sense presses

Què va significar per a tu ser Pelo Pantene 2025?

Va ser un somni totalment inesperat. Un dia vaig publicar un vídeo i, al cap d’uns mesos, vaig rebre un missatge de Pantene dient-me que volien que fos ambaixadora de la marca. Em vaig quedar en xoc. Per a mi era com una recompensa a tots els vídeos que havia fet i a la cura dels cabells que sempre he tingut. Quan ho vaig explicar a casa, ningú s’ho creia. Que una marca com Pantene confiï en tu és una oportunitat molt especial i em sento molt afortunada de poder-ho viure. Com a ambaixadora rebo productes i comparteixo a les xarxes la meva rutina, com els utilitzo i com em funcionen. També participem en esdeveniments amb altres influencers, on creem contingut i aprenc molt d’elles.

Com neix Muimoni?

Muimoni neix d’una cosa molt natural. A mi sempre m’ha encantat la roba i portar peces úniques, diferents i que no estiguin gaire vistes. Sempre feia broma amb la meva família dient que, si algun dia tingués una marca de roba, m’encantaria que es digués Muimoni, perquè m’agradava jugar amb el nom i amb aquesta idea de coses boniques, diferents, elegants i atrevides. Entre broma i broma, un dia vaig pensar: i si em tiro a la piscina i ho faig de veritat? Al final vaig pensar que no perdia res. M’arriscava a què sortís bé o a què no funcionés, però almenys ho hauria intentat. Així que em vaig decidir, vaig començar a buscar proveïdors i a treballar perquè tot estigués ben fet, perquè no fos una marca més, sinó un projecte cuidat i amb personalitat. Ara la idea és continuar creixent a poc a poc i fer que Muimoni arribi cada vegada més lluny.

Com ho equilibres tot?

Tinc una rutina molt activa, al matí vaig al gimnàs i després em dedico a gestionar els esdeveniments, els campus i tota l’organització de les meves empreses. Hi ha períodes amb molta feina i d’altres més tranquils, però gairebé no paro. Tot i les moltes hores de dedicació, ho faig amb molta il·lusió, perquè m’encanta el que faig. Per a mi és una oportunitat per fer créixer els meus projectes i també per transmetre a les nenes que, quan fas allò que t’apassiona, tot flueix.

El teu somni encara pendent?

Jo crec que el meu somni no és una cosa pendent, sinó un procés que ja ha començat. Estic construint-lo a poc a poc amb les meves empreses, que van creixent pas a pas. El meu objectiu és fer-les créixer molt, provar coses noves i viure moltes experiències. Sé que és un camí llarg, però també vull gaudir del procés i no frustrar-me per voler arribar massa ràpid. Tinc vint-i-cinc anys i molta gent se sorprèn de tot el que estic fent, però em sento segura de mi mateixa i orgullosa del camí que estic construint. Estic convençuda que, amb temps i treball, aconseguiré portar les meves empreses molt lluny.