Teresa Areny: “Tenia molt clar que volia dedicar-me a la cultura del meu país”

Nomenada el passat octubre com a cap de projectes del Museu Carmen Thyssen Andorra, la Teresa Areny és una dona que vessa cultura i amor per les manifestacions artístiques del nostre país. Filla de l’Esperança Ivern i del Daniel Areny, dos referents de l’escena cultural de Sant Julià de Lòria, la Teresa s’ha sabut llaurar una trajectòria professional prominent en el sector, tant com a promotora i organitzadora d’activitats del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, durant els anys 90, com al capdavant de les produccions de la Fundació ONCA, des del 2007.

Fotos: César De Pablos · Pep Farràs
En l’etapa universitària vas descobrir que la gestió cultural és la teva passió, però quin va ser l’element que et va permetre ser conscient d’això?

Quan estudiava Pedagogia a Barcelona, al segon any de la carrera, vaig tenir la sort d’entrar a treballar a la ludoteca d’un casal infantil del barri d’El Clot, al districte de Sant Martí. Allí vaig iniciar-me professionalment en l’educació en el lleure. Ja disposava del carnet de monitora d’esplai i havia treballat en colònies d’Andorra i aquest fet em va obrir les portes professionals a Barcelona. Des de molt joveneta havia entrat en aquest món, ja que els meus pares m’hi van introduir al fer-nos participar a les colònies d’estiu.

Aquest casal infantil, en ser tan arrelat al districte, estava molt vinculat a les activitats culturals del barri, des del carnestoltes fins a les festes de Nadal i les  festes majors; des de l’esplai infantil col·laboràvem i participàvem a les activitats culturals del barri i és així com ens varen convidar a organitzar el centenari del mercat d’El Clot amb dues de les meves companyes. Un esdeveniment que va comptar amb un seguit d’activitats per a totes les edats: des d’espectacles infantils, havaneres, concerts, espectacles teatrals, fins a la gala de final de festa. Aquesta celebració em va despertar la passió pel disseny, organització i planificació de programes culturals.

Entre les fites professionals de la Teresa Areny destaca la posada en marxa, el 2003, del Grup PRISA al Principat d’Andorra amb l’estrena de les emissions de la Cadena SER, Cadena DIAL i ELS40 Principals.

Després de culminar els teus estudis i tenir aquesta experiència professional, quin va ser el pas següent?

Vaig acabar la carrera de Pedagogia, però tal com he explicat prèviament, vaig tenir clar que em volia dedicar a la gestió cultural, camp que m’apassionava i on em sentia molt còmode. Després del casal infantil, una empresa de Barcelona em va contactar per treballar en la gestió del fenomen cultural al voltant del joc amb l’organització d’esdeveniments, actes, congressos sobre els jocs de taula, els jocs de rol, les ludoteques, entre altres. Una de les grans fites on vaig participar amb aquesta empresa, va ser l’organització del ‘Meccano City’ celebrat a plaça de Catalunya de Barcelona, que girava al voltant del joc de construcció Meccano, amb una exposició de monuments, reconeguts mundialment, construïts amb peces d’aquest joc tan emblemàtic i popular.

Paral·lelament, es construïa el Centre cultural i de congressos lauredià de Sant Julià de Lòria i, per ser una persona molt vinculada a les activitats de la meva parròquia, com ara Els Pastorets que fèiem a l’església, l’Esbart Laurèdia, la Coral Rocafort, els Petits Cantaires i les Joves Veus, entre altres, vaig sentir curiositat per aquella obra. Recordo que li vaig dir al conseller de Cultura d’aquell consolat: “Nito, algun dia vull treballar en aquest espai. Em visualitzo tornant a casa i treballant aquí”. Als 25 anys, vaig posar en marxa l’edifici com a directora de cultura de la parròquia, amb la complicitat d’un equip petit que va aconseguir fer molt bona feina i n’estic molt orgullosa.

Comenta que la relació amb els seus pares va ser determinant per dirigir la seva carrera professional cap al món de la cultura, però de quina manera li van influenciar?

Dec bona part del meu bagatge cultural al fet de ser filla del Daniel Areny i l’Esperança Ivern, un matrimoni promotor de la cultura popular i tradicional d’Andorra i creador de moltes iniciatives lauredianes. L’any 1962, el meu pare juntament amb altres companys va fundar la Coral Rocafort i un any més tard, els dos varen posar en marxa l’Esbart Laurèdia. Soc la més gran de tres germans, i amb l’Olga i el Manel, hem viscut el fet cultural de forma molt natural, acompanyant els nostres pares a les caramelles, a les trobades de coral de les Terres Ponent, a les trobades dels esbarts, les festes majors, espectacles teatrals, espectacles de tradició oral, entre altres. Al final estàs vivint la seva passió diàriament tal com li passa al fill d’un metge, d’un arquitecte o d’un mestre. Crec que aquest ha estat un dels elements fonamentals perquè tots tres ens dediquéssim a la cultura o a l’educació.

 “Volem crear experiències museístiques perquè t’arribi l’art a través de tots els sentits”

Després de tota la teva trajectòria en l’escena cultural, t’ha arribat l’oportunitat de ser cap de projectes del Museu Carmen Thyssen Andorra. Com va sorgir la possibilitat d’assumir aquest nou repte?

El director del museu, Guillermo Cervera, va ser l’artífex d’aquesta proposta. Com a director artístic i conservador de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza, no podia compaginar ambdues feines. Tenint en compte el meu perfil de gestora cultural al capdavant de diferents projectes durant prop de trenta anys, em va proposar agafar el seu relleu. Va ser una proposta inesperada i sobtada, malgrat que coneixia el museu des de que es va inaugurar i que hi hem col·laborat algunes vegades des de la Fundació ONCA. Va acceptar la proposta i actualment compagino la meva tasca de cap de projectes del museu amb la de cap de producció de la  Fundació ONCA. És cert que significa molta feina, però representa un nou repte professional engrescador. Estic molt satisfeta amb el personal del museu i compartir la meva feina amb tot l’equip de fundacions liderat pel gerent, Pep Farràs, és un regal.

teresa areny al museu thyssen
Podria precisar quines són les tasques associades al càrrec de cap de projectes?

Les meves funcions o el que jo desitjo, és treure el millor de cadascuna de les persones que conformen l’equip del museu per generar activitats i dissenyar-les des de l’anàlisi i la reflexió. La idea és que cadascú pugui aportar el seu coneixement, les seves virtuts i tractar d’apoderar l’equip de forma transversal, eix central de l’equip de fundacions.  Ens agrada treballar de forma horitzontal, on tothom és important i on cada aportació, per més boja que sigui, pugui impulsar un nou projecte. Altres objectius que m’he plantejat, son la creació de sinergies entre les fundacions, compartir el meu coneixement cultural sobre el país i crear lligams entre diferents equipaments i institucions. Seguint els passos iniciats pel Guillermo, m’agradaria que el museu sigui un exemple de dinamisme cultural del territori, on les diferents arts s’hi puguin convergir.

“Arran de la pandèmia, s’ha despertat aquest afany per protegir, donar a conèixer i preservar la nostra cultura, el nostre talent i el nostre artista… i m’agradaria que això fos habitual”

Llavors quins projectes esteu duent a terme per crear aquesta dinàmica cultural al voltant del Museu Carmen Thyssen Andorra, en especial perquè sigui visitat per aquelles persones que, malgrat que fa molts anys que són al país, encara no han tingut l’oportunitat de visitar?

Les exposicions temporals són l’eix central del museu. Ara tenim l’exposició “Talents amb Denominació d’Origen. De Rigalt a Puigdengolas”, que és un discurs artístic centrat en la Col·lecció d’Art de Crèdit Andorrà i la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. A partir d’aquesta mostra, estem desenvolupant activitats complementàries amb dos objectius clars: en primer lloc, que els participants puguin interessar-se per la pròpia activitat organitzada i, en segon lloc, que els motivi a conèixer la sala d’exposicions.

El nostre propòsit és viure l’art com una experiència personal i única. En aquest sentit, hem desenvolupat un discurs musical amb la Fundació ONCA a través del seu comissari artístic, Albert Gumí, perquè els visitants puguin fer el recorregut de forma musical i gaudeixin de la pintura i la música de forma simultània. Volem crear experiències que arribin per tots els sentits. Un exemple molt clar és l’activitat “Disfressa els talents”, que vam realitzar els passats 21 i 22 de febrer, on els participants de l’espai EduCarmen van disfressar els personatges d’alguns quadres  mentre se’ls hi explica als infants l’existència d’aquestes obres d’art al museu, fent èmfasi en el patrimoni cultural del país, en aquest cas, el carnestoltes manifestat en diverses representacions, com ara els arlequins de Canillo i els bruixots de Sant Julià de Lòria.

A banda del soundtrack que acompanya l’exposició, quines altres activitats conjuntes realitzen la Fundació Museand i la Fundació ONCA?

Aquesta relació es va iniciar fa temps, quan des de la Fundació ONCA li vam proposar al Guillermo fer actuacions musicals en el marc de l’exposició temporal. S’han realitzat actuacions i visites guiades musicals associades a l’obra pictòrica exposada. Aquestes activitats han estat un clar exemple del paral·lelisme que existeix entre les obres pictòriques i les musicals. L’actuació del Trio Jonca al voltant de l’exposició ‘Influencers en el arte. De Van Goyen al Pop Art’ és una bona mostra del que significa lligar les dues disciplines. Al voltant d’un discurs centrat entre la influència d’un artista sobre un altre, tant a nivell de pintura com de música, el Guillermo Cervera i l’Albert Gumí varen unir els seus talents per crear una visita guiada molt especial pels visitants. En aquesta nova exposició, quan el visitant escolti a Enric Granados potser recordarà la “Gitana asseguda” d’Isidre Nonell, o, quan escolti Isaac Albéniz, potser recordarà el retrat que Opisso va fer de Rusiñol. Les sinergies entre les arts fan de l’experiència museística un record amplificat pel nostre públic.

“Crec que la cultura no està en crisi, però cal continuar dedicant esforços i mitjans”

Diferents artistes i persones vinculades a la gestió cultural d’Andorra remarquen que la cultura sempre està en crisi. Des de la seva perspectiva, això és així?

(Riu). Penso que Andorra és un país molt dinàmic culturalment parlant. La cultura popular andorrana ha estat un gran motor. No puc dir-te el percentatge, però sí que hi ha molts artistes i molts talents al país, sumat al fet que les administracions comunals i governamentals han estat promotores i divulgadores d’aquests. Arran de la pandèmia s’ha despertat aquest afany per protegir, donar a conèixer i preservar la nostra cultura, el nostre talent i el nostre artista… I m’agradaria que aquest fet fos el més habitual. Recordo als anys 90, i amb motiu de la festivat de Canòlich, que vaig organitzar el concert dels Joves Talents amb estudiants de música que ara mateix son professionals, com el Francesc Planella, músic de l’ONCA o la Míriam Manubens, pianista i professora de piano de l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella. Aleshores,  ja tenia clar que calia crear espais de promoció dels futurs artistes del meu país. Crec que la cultura no està en crisi, però cal continuar dedicant esforços i mitjans perquè perduri i demanar a l’artista que no estigui massa pendent de la subvenció i sigui capaç de generar l’interès perquè el segueixin. Actualment, hi ha moltes iniciatives al país que tiren cap endavant gràcies a l’empenta dels artistes i hi ha un col·lectiu jove molt potent en diferents disciplines.

Com es visualitza professionalment en un futur?

Crec que em visualitzo sempre vinculada al món de la cultura (riu). Ja tinc una edat, però sí que és veritat que la jubilació no està molt present en els meus pensaments. No sé cap a on aniré… Una periodista em consultava pels meus tres projectes més significatius i crec que, professionalment parlant, el Centre cultural i de congressos lauredià va significar la infantesa; la Cadena Ser va ser la joventut; la Fundació ONCA m’ha portat la maduresa, i, actualment, el Museu Carmen Thyssen Andorra pot ser la meva expertesa. No sé què em depararà el futur, però tinc clar que estaré en mans de la cultura. No em veig en un altre camp professional.