Històries de Sant Jordi · La Carmen i el Rossend

La història de la Carmen i el Rossend es va començar a teixir fa més de 40 anys. Fins al moment, res els ha impedit deixar d’estimar-se. Si bé la pandèmia de la Covid-19 els ha mantingut allunyats, sense poder veure’s, perquè el Rossend viu a la residència Clara Rabassa, l’afecte que es tenen es manté intacte.

Com va començar la seva història d’amor? Com es van conèixer?

Va ser l’any 1976. En aquella època, jo treballava a la llibreria episcopal i, una amiga em va dir que m’havia de presentar un amic que era una bellíssima persona, que vivia i treballava a Sant Julià. Ens vam conèixer un dijous i, aquell mateix dia, em vaig adonar que ell era una persona amb una mica vergonyosa, i que quan em va mirar se li van posar les seves galtes vermelloses. A partir d’aquell dijous, ens vam veure cada setmana. Ens vam casar, un 21 de març del 1976. L’any 1978 vam tenir la nostra primera filla, la Raquel i, dos anys després, el nen, el Dani.

Com es van adonar que eren l’un per a l’altre?

No ho vaig reflexionar en aquell moment, el vaig reflexionar després de molts anys. Em vaig preguntar com va poder ser una cosa així. Recordo que el mes de març, per a Sant Josep, li vaig demanar per dinar amb els meus pares, a casa meva. El meu pare estava molt content, la meva mare em va preguntar i aquest qui és? És el Rossend, li vaig dir, i ella em va dir, però a on vas amb aquest home, si és molt gran. El meu pare estava molt content, però la meva mare no estava tan convençuda. Ens vam casar a Sant Esteve, després vam agafar un taxi, cap a Barcelona, per anar a Mallorca, on vam estar una setmana de lluna de mel. Després va caldre tornar a casa per continuar treballant.

Quants anys porteu junts?

Ens vam casar l’any 1976, per tant, portem junts 48 anys com a parella, i 45 de casats. En el moment en què es va morir la nostra filla, la Raquel, el Rossend va deixar de parlar. Això va ser l’any 2015, ella va patir un ictus, sortint de l’escola francesa. La Raquel era la nena del Rossend. A partir d’aquest moment, la vida ens va canviar a tots. L’any 2017 se’ns va morir el Daniel, només amb 30 mesos de diferència, entre la mort d’un i de l’altre. Ho tinc molt assimilat i aquest dolor s’aguanta amb molta fe i un toc d’alegria, perquè els nostres nets mereixen viure amb tranquil·litat i felicitat.

Què va ser el que més et va agradar del Rossend? Per què el vas escollir a ell?

Va ser un enamorament sobtat, des del dia que el vaig conèixer. Quan el vaig veure, vaig pensar que ell era la persona amb la qual em casaria.

Tornaries a casar-se per a reafirmar el seu amor?

Nosaltres, quan vam fer 25 anys de casats, vam fer una nova celebració per l’església. Va ser una cosa molt emotiva perquè va assistir la meva mare, que encara vivia, però en canvi, el meu pare ja havia mort.

Quin és millor moment que heu viscut com a parella?

El naixement de la nostra filla, la Raquel. El meu marit volia que fos una nena i, finalment, va ser una nena. Va ser l’home més feliç del món. La Raquel no plorava per a res, era una nena molt feliç. El meu marit em deia que amb la Raquel era suficient, però després va arribar el seu germà, el Daniel.

Quina és la clau perquè l’amor i la companyonia perseveri, més enllà del pas dels anys?

Per a mi, interiorment, és com si els anys no passessin, sé que exteriorment si es nota el pas del temps. Crec que la clau de l’amor és tenir el cor sempre obert, preparat per donar-lo tot i compartir sempre.

Acostumeu a festejar Sant Jordi?

Sincerament, no gaire, però sí els meus fills, a la Raquel i al Daniel els encantava festejar-ho.