Jordina Ridó, alegria que s’encomana

La Jordina Ridó sempre té el somriure a punt. La seva capacitat d’empatitzar amb la persona que té al davant fa que sempre estigui envoltada d’amics i amigues. Tot i que encara no fa tres anys que viu a Andorra, la Jordina Ridó és el paradigma de la integració exprés. És una dona que es relaciona fàcilment amb el seu entorn i que amb la seva actitud fa que tothom se senti a gust a la seva vora.

Fotos: Jean-Luc Herbert

Reconeix que sempre ha estat una persona positiva, alegre i riallera. Els seus avis paterns eren pagesos al Bages, produïen raïm i treballaven la terra. El seu pare va anar a viure a Ripoll, d’on era la mare, de família de comerciants. “Vaig néixer a l’hospital de Campdevànol, vaig ser la primera de casa en néixer a la clínica, ja que els meus germans havien nascut a casa” explica la Jordina que va viure una infància feliç a Ripoll, un poble amb 10.000 habitants. “T’he de confessar que mai m’havia imaginat venir a viure a Andorra per mi, aquest país era sinònim de neu, de vacances i sobretot de compres, a buscar Levi’s i Lacoste! Venia sovint, primer amb els meus pares i després amb les amigues”. Quan el seu marit va començar a treballar en el món de la justícia d’Andorra, l’any 1995, només venia un cop al mes i ella seguia vivint a Ripoll. Però quan el van nomenar al Tribunal de Corts a temps complet, la Jordina va prendre la decisió de seguir l’Enric i va demanar el trasllat professional al Banc Sabadell d’Andorra. “He de reconèixer que no m’ha costat gens ni mica adaptar-me al país. La veritat és que s’hi viu molt bé. Per la meva feina, em coneix un munt de gent i, sinó, soc la dona de l’Enric Anglada” comenta rient. “L’Enric ja tenia amics a Andorra i a mi no em costa relacionar-me amb la gent. Una de les persones que més em va ajudar a integrar-me al país va ser la Cristina Tor, del celler de Casa Auvinyà, una dona entranyable que aprecio molt. Em va presentar els seus amics i em va ajudar a conèixer aquest país fantàstic”, assegura. La Jordina està encantada pel nivell dels actes culturals que ha trobat a Andorra, “molt sovint hi ha concerts i espectacles, com els que fan al comú d’Andorra la Vella, amb figures de primer nivell, també hi ha una completa oferta de teatre, exposicions i cinema”, precisa. Així mateix destaca la considerable diversitat gastronòmica del país, “hem descobert restaurants excepcionals, la gastronomia és una de les nostres debilitats, i he de reconèixer que el nivell és molt elevat”, indica. 

Jordina RidóEl fet que el seu marit tingui un càrrec destacat en el món judicial, fa que tingui més obligacions socials?

Doncs la veritat és que no… Ell té els seus compromisos professionals i jo els meus, cadascú assumeix els seus, tots dos mantenim un bon equilibri! 

Us emporteu feina a casa?

No, ni l’un ni l’altre. Preferim quedar-nos més estona a la feina que endur-nos coses per fer a casa. Ni ell ni jo volem que les obligacions laborals traspassin la porta de casa nostra. En el meu cas és fàcil, però els temes que tracta l’Enric en el seu dia a dia són més mediàtics, sovint conflictius i, per tant, no és senzill aconseguir que les preocupacions de la feina no es traslladin a la vida personal. 

Si traslladessin el seu marit a un altre país, què faria?

Això no passarà… Ell es va jubilar de manera anticipada de la magistratura espanyola i, per tant, tot indica que ens jubilarem aquí tots dos. Ens trobem molt a gust al país, no em canso de repetir-ho... 

Mai m’havia imaginat venir a viure a Andorra… per mi, aquest país era sinònim de neu, de vacances i sobretot de compres

Què ha trobat a Andorra que no tenia a Ripoll?

Allà hi ha els serveis per a 10.000 persones, en canvi, Andorra és un país de 80.000 habitants, amb tot el que això comporta arran dels serveis i les activitats de tota mena. D’entrada, la sanitat a Andorra és molt completa, hi ha tot tipus d’especialistes, d’altra banda, pel que fa a les activitats culturals i de lleure, com ja t’he comentat, considero que l’oferta del país és espectacular.  

Jordina RidóCom veu la societat andorrana?

He constatat que la societat andorrana és molt oberta i acollidora, suposo que perquè estan acostumats a rebre gent de fora. La veritat és que m’hi ha fet sentir a gust, com a casa. Si ho comparo amb la societat mallorquina, la diferència és enorme, el meu marit hi passa tots els estius des de ben petit i mai l’han considerat com a part de la seva societat, sempre és el català que hi va a passar les vacances…   

Què significa Mallorca per vosaltres?

Els nostres estius sempre són a Mallorca. Les meves vacances estivals estan associades invariablement a aquesta illa. Hi tenim una casa de la família de l’Enric, que són originaris de Vic, però on hi han estiuejat tota la vida. Però els mallorquins són més tancats i els costa acceptar els de fora, tot i que també és una zona turística, són molt diferents dels andorrans.   

Què és el que més li agrada de la seva feina al banc?

Sens dubte, el tracte amb els clients. És l’aspecte més agraït i que més m’omple, soc una persona de caràcter obert i realment gaudeixo amb la meva feina i atenent les persones que em venen a visitar. M’agrada rebre els clients, escoltar les seves inquietuds i atendre’ls correctament. 

Amb el món d’Internet i la banca on line, s’està perdent aquest tracte…

Sí, en part és cert. Amb la banca electrònica el client tracta més amb l’ordinador que amb els gestors, Però la banca va cap aquí, és la tendència general arreu. No obstant, no es perd el tracte personal, que és enriquidor per les dues bandes, els clients que volen veure’m i parlar amb mi i rebre explicacions i assessorament en directe, no tenen cap problema, sempre saben on trobar-me i que estic a la seva disposició i, si cal, anar-los a visitar. 

Li agrada seguir la moda?

Està clar que la moda m’interessa, però m’agrada adaptar-la a la meva personalitat. M’encanta anar de compres, i aquí a Andorra tinc un munt de botigues on triar! 

La societat andorrana és molt oberta, suposo que perquè està acostumada a acollir gent de fora

Expliqui’m com passen un cap de setmana.

Sovint venen amics a visitar-nos i fem caps de setmana turístics i gastronòmics. Ens agrada molt passejar per la vall d’Incles, un dels indrets més espectaculars d’Andorra, i després anem a dinar a un bon restaurant, cosa ben fàcil, vist el nombre d’establiments de qualitat que hi ha al país. M’agrada fer conèixer Andorra als nostres amics, els faig sempre molt bona propaganda, tant a l’hivern per l’esquí com a l’estiu per les passejades per la muntanya. Passem uns caps de setmana rodons! També hi ha caps de setmana que marxem a Ripoll o a Vic a visitar la família i els amics. 

Jordina Ridó


La Jordina, per ara, no es planteja si li agradaria o no obtenir un dia la nacionalitat andorrana. “No fa ni tres anys que estic al país, encara hauria d’esperar molts anys… Però amb nacionalitat o sense, sóc una gran admiradora d’aquest país”. 


La Jordina Ridó Roca neix a l’hospital de Campdevànol el 7 de maig de 1960. Estudia a les monges a Ripoll, on vivia la família i després entra a la Universitat de Vic per estudiar Magisteri, opció ciències. Abans, però, va a Barcelona per fer dos cursos de banca i un cop acabats els estudis de Magisteri, entra a treballar al Banc de Sabadell de Ripoll. Es casa i als 28 anys neix la seva filla, la Jordina, que avui té 28 anys. Es divorcia i es torna a casar amb Enric Anglada, amb qui ve a viure a Andorra el març del 2017, quan el nomenen magistrat a temps complet al Tribunal de Corts. Obté el trasllat a Andorra de l’oficina del Banc de Sabadell de Ripoll al Banc de Sabadell a Andorra, i actualment és la directora de l’oficina d’aquesta entitat a Encamp. És una gran aficionada al mar, li encanta anar a buscar bolets i anar a passejar per la muntanya.

Jordina Ridó

Més info