Ludmilla Llacueva Canut, constància i abnegació

Ludmilla Lacueva s’ha convertit en una de les escriptores més destacades d’Andorra però, més enllà de la seva faceta literària, hi ha altres aspectes molt destacables d’aquest personatge. Va heretar del seu pare la constància i l’esforç, i de la seva mare, la passió per l’art i la literatura, uns aspectes que acabarien marcant la seva vida.

Va cursar estudis a Suïssa, primer va fer Secretariat d’Alta Direcció Internacional, a Lausanne, i després es va formar a l’Ecole Hôtelière de Lausanne. També va fer un postgrau de Dret Andorrà, a la Universitat d’Andorra i va ser una de les afortunades en poder estudiar anglès, ni més ni menys que, a Oxford.

 

El seu idil·li amb la literatura va començar l’any 2001 amb ‘Els Pioners de l’hoteleria andorrana’, la primera de les diferents obres d’assaig que ha escrit al llarg dels anys, però el 2014 la seva carrera literària fa un gir i s’endinsa en la novel·la de misteri amb ‘L’home de la mirada clara’. Sens dubte, la nostra protagonista va quedar abduïda per aquest gènere, que tants èxits li ha proporcionat, ja que després vindrien altres publicacions d’èxit com ara ‘Mort sota zero’, ‘Scrap Mortal’ o la seva última obra ‘Olor de difunt’, una novel·la on els seus personatges es repeteixen i acaben creant addició en el lector, però amb una trama molt diferent, i també amb un cert vessant reivindicatiu que, sens dubte, us connectarà amb l’obra.

 

Pel que fa al seu vessant personal, sempre està disposada a ajudar, ho dona tot per la gent que s’estima, tant la família com els seus amics. La constància i l’esforç són dos dels elements fonamentals a la seva vida, uns aspectes que són innegociables per a poder assolir tots els objectius, per difícils que es plantegin. Un dels seus somnis és visitar els estudis de cinema de Hollywood, recórrer els escenaris de les pel·lícules que més l’han colpit i impregnar-se de l’atmosfera màgica d’aquella ciutat. Temps al temps perquè, si la pandèmia li ho permet, segur que ho farà.

 

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

 

Quins són els records que et vinculen als teus pares durant la teva infància?

Tinc uns records molt bons de la meva infantesa amb els meus pares i el meu germà. Els dies de festa anàvem a la muntanya i recorríem el país. Practicàvem esports junts i ens ho passàvem molt bé.
Recordo jugar amb el meu germà, al Parc de la Mola, on tot eren prats i vegetació i ens inventàvem mil aventures. Eren temps on jugaves al carrer.

 

Quina és la millor lliçó que has après dels teus pares?

Del meu pare he après la constància, la rectitud, l’esforç en el treball i no abaixar mai els braços. És una persona generosa i ajuda sempre a les persones que li ho demanen. Em transmet serenor i seny, aspectes que em marquen en el dia a dia. Sempre està present per aconsellar-me.
De la meva mare he heretat el vessant creatiu. Des de ben petita m’explicava històries fantàstiques, mentre passejàvem pels prats o anàvem a la muntanya. Sempre ens ha aportat la seva vitalitat i la passió pel món de les arts i de les lletres. S’ha dedicat en cos i ànima a la família i conjuntament amb el meu pare són els pilars essencials per al meu germà i per a mi.
De fet, des de ben petits, els meus pares ens han transmès l’amor per la lectura i a casa hi ha llibres per tot arreu!

“Del meu pare he après la constància, la rectitud, l’esforç en el treball i no abaixar mai els braços”

 

 

Com va ser la teva infància en línies generals, explica’ns que feies, quina era la teva rutina?

A part del que fèiem el cap de setmana, esquiava a l’esquí club Pas de la Casa – Grau Roig i també anava a classes de taekwondo.

 

Quin és el record que més t’ha marcat de manera positiva?

Recordo, especialment, amb molt carinyo els estius a Vilafortuny amb els meus avis i els meus pares. Hi estàvem totes les vacances i ens passàvem tot el dia fent activitats i jugant amb els amics.
Allà va ser on vaig aprendre a jugar a tennis, una passió que em segueix acompanyant, a fer competicions de natació i, més tard, a practicar el windsurf.
Recordo el sentiment de llibertat que teníem i amb el gos dàlmata dels meus avis, en Pongo, corríem tot el dia amunt i avall. Eren altres temps on podies anar amb bicicleta i voltar sense cap perill.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Hem parlat de la teva infància, però una de les èpoques que més marquen és, sens dubte, l’adolescència. Com va ser aquesta època de la teva vida?

Va ser una època molt tranquil·la i esportiva on gaudíem de la natura amb família i amics.

 

Què t’agradava més, sortir amb amics o estudiar?

M’agradava més sortir amb amics que estudiar!

 

Pel que fa a la teva trajectòria estudiantil, vas estudiar  Secretariat d’Alta Direcció Internacional a Lausanne, per què vas optar per aquesta especialitat?

Sempre m’havia agradat i volia formar-me en una bona escola, per això vaig decidir anar a Suïssa.

 

És recomanable sortir a estudiar a l’estranger?

Ho recomano. Tinc molts bons records de l’època d’estudiant a Suïssa on vaig aprendre una metodologia de treball molt rigorosa que m’ha servit tots aquests anys.
També vaig tenir el privilegi de conèixer persones d’arreu del món i aprendre més sobre diferents cultures. Va ser molt enriquidor. Unes amistats que encara conservo i que les noves tecnologies ajuden a estar encara més en contacte.

 

No vas sentir enyorança de la teva família i del teu país?

És clar, però sabia que era un període de temps que calia aprofitar perquè no tothom tenia l’oportunitat de marxar lluny.

 

També vas cursar estudis superiors d’hostaleria a Lausanne, per què vas fer aquest gir del secretariat a l’hostaleria?

De fet, eren dues coses que volia estudiar i, vivint a Lausanne, em vaig reafirmar en la meva voluntat d’estudiar hoteleria a l’escola més prestigiosa.

 

T’agrada aquest sector?

Moltíssim i, en certa manera, no m’he desvinculat perquè segueixo les novetats del sector i m’encanta la gastronomia.

 

Alguna vegada t’has plantejat obrir el teu propi establiment hoteler?

Quan era més jove sí. Volia que fos un hotel amb encant i amb poques habitacions.

 

També vas tenir el privilegi d’estudiar a Oxford, explica’ns aquesta experiència?

Vaig tenir l’oportunitat d’estudiar anglès, durant sis mesos, a Oxford i va ser una experiència magnífica. Oxford és la ciutat estudiantil per excel·lència i l’ambient que s’hi respirava era fabulós. Vaig conèixer també moltes persones d’arreu del món i en guardo un molt bon record.

 

VIDA PROFESSIONAL

Quina ha estat la teva trajectòria professional des que vas acabar els estudis?

Vaig tenir l’oportunitat de treballar en grans hotels a Suïssa, una experiència molt enriquidora, sobretot pel fet de poder tractar amb una clientela d’alt poder adquisitiu com ara el comte de París, la Bernadette Chirac, la Yoko Ono o l’Edmond de Rothschild. Em van oferir, fins i tot, feina a l’hotel Savoy de Londres i al Beau Rivage de Lausanne però, en aquella època, per la nacionalitat andorrana, no vaig poder aconseguir els papers per treballar.
Més tard vaig fer un estatge al departament de màrqueting del Château de Cognac, on vaig participar en l’organització dels esdeveniments dels 500 anys del naixement de François Ier, al castell. Van ser uns mesos molt intensos on vaig aprendre moltíssim en l’organització d’actes. Després vaig anar a Torino, a treballar al departament de premsa i relacions externes de Martini & Rossi, on vaig participar en l’organització d’actes culturals i televisius. En un d’aquests actes vaig conèixer en Mihail Gorbachov i la seva esposa, amabilíssims i molt propers.

 

Tothom, quan som petits, hem tingut somnis d’arribar a ser metge, bomber, pilot, etc. Tu amb quina professió somiaves?

La veritat és que no somniava amb cap professió concreta.

 

Al final acabes descobrint la literatura. Però quan es va despertar en tu aquesta passió, va ser per culpa de la teva mare, una gran apassionada de l’art i les lletres?

D’una part, vaig descobrir la literatura a través dels meus pares que sempre estaven llegint i em recomanaven lectures. Després, la meva mare hi va tenir una gran influència per la seva passió pel món de les arts i de les lletres. M’ha transmès el seu vessant creatiu i ha fomentat, conjuntament amb el meu pare, l’escriptura.

 

Vas començar l’any 2001 amb ‘Els Pioners de l’hoteleria andorrana’, la primera de les diferents obres d’assaig que has escrit al llarg dels anys. Et va influenciar molt la teva formació en hostaleria per a realitzar aquesta i altres obres relacionades amb el sector?

Em va influenciar molt la meva formació en hoteleria perquè, quan estava a Suïssa, vaig veure moltes publicacions que recollien la història dels grans hotels i palaces. Quan vaig tornar a Andorra, passejant davant d’hotels antics, alguns d’ells tancats, m’encuriosia conèixer la història d’aquests i sobretot de les persones que l’havien fundat i treballat. Una vida dura i amb pocs mitjans que homes i dones van saber tirar endavant i que també em va permetre conèixer unes persones extraordinàries. Una recerca de cinc anys que, des del primer moment, vaig tenir molt clar que no volia que fos una guia d’hotels. Vaig escollir els hotels més emblemàtics, d’acord amb els relats que vaig trobar de viatgers francesos, anglesos i americans. Vaig intentar que les històries fossin diferents les unes de les altres.

 

El 2014, la teva carrera literària fa un gir i t’endinses en la novel·la amb ‘L’home de la mirada clara’. Necessitaves eclosionar la teva creativitat a través de la novel·la?

Mentre feia la recerca pels ‘Pioners de l’hoteleria andorrana’ vaig trobar un dibuix de Gaston Vuillier d’un veguer que s’havia hostatjat a Cal Cisco de Sans i que havia estat en el càrrec 47 anys. Ho vaig posar al calaix…
Van ser 12 anys de recerca on vaig capbussar-me als arxius diplomàtics de Nantes, de Perpinyà i d’Andorra. Va ser una novel·la molt important per mi, perquè vaig adonar-me de la meva passió per l’escriptura que, sortosament, he pogut continuar.

 

El 2018 s’intensifica el color de les teves obres, i ja comencen a tenir uns tints molt característics de novel·la negra intensa, amb la publicació de ‘Mort sota zero’. Sents alguna mena de fascinació pels crims?

Des de ben petita m’ha agradat el misteri i he sigut molt lectora d’aquest gènere. Ja vaig començar als set anys amb la lectura d’una col·lecció de llibres d’una detectiva nord-americana que havia de descobrir molts misteris. Després ja van venir d’altres autors com l’Agatha Christie, Wilkie Collins, Gaston Leroux i d’altres.
Va ser un camí natural que comencés a escriure novel·la de misteri, però se m’havien avançat un parell de projectes més.

 

“Volia formar-me en una bona escola, per això vaig decidir anar a Suïssa”

El 2020 es comencen a fer més populars els seus personatges, com ara el comissari Cerni Llop, la forense Maria Sastre o el batlle David Masoliver, a través de ‘Scrap Mortal’. Però ens podries dir si t’has inspirat en personatges reals per a crear aquest escenari de ficció?

L’única cosa real és la meva afició per l’scrap. Pel que fa als personatges són de ficció total perquè vull tenir la llibertat de crear sense límits. Sí que m’agrada posar característiques pirinenques del nostre país, però després m’invento els personatges.

 

Ara acabes de publicar la teva última novel·la ‘Olor de difunt’, recentment sortida del forn. Amb aquesta novel·la podem intuir un rerefons de crítica per la pèrdua del patrimoni nacional, és aquesta la teva intenció?

Més que una crítica és una alerta que ens hem de moure per salvaguardar el nostre patrimoni cultural i natural. Mai és tard per recuperar les nostres arrels. Sempre dic que un poble sense arrels és un poble sense ànima.

 

Quina trama trobaran exactament els lectors d’Olor de difunt?

Olor de difunt és una novel·la publicada per Llibres del delicte, on s’entrellacen dues històries amb 70 anys de diferència, i on es va fer servir una mateixa arma del crim.
La novel·la comença amb un doble crim d’un important empresari immobiliari i de la seva amant.
L’exbatlle Masoliver reconeixerà un element d’aquest crim que ens transportarà a l’Andorra de principis dels anys 50. Anem cap a una Andorra que té un peu en la ruralitat i un altre en l’inici d’una modernitat. És una Andorra de tradicions, de molt bon veïnatge, on les famílies s’ajudaven i on el sentiment de territori està molt present, a través de la figura de l’hereu i de la pubilla.
Una història dil·lusions, denyorança de temps passats, de vivències sovint idealitzades, però també de pèrdues, així com decepcions que queden ben enquistades a l’ànima i sorgiran setanta anys més tard duna manera força impactant.
Un dels eixos principals és com la cobdícia i la cupiditat fan que la gent perdi el món de vista i es franquegin uns límits amb conseqüències dramàtiques.

 

Quin retorn estàs rebent dels teus lectors?

La veritat és que estic molt contenta del retorn que m’està arribant i m’agrada veure com els lectors s’han fet seus uns personatges que ja tenen personalitat pròpia. I ja m’estan demanant una novel·la més d’aquesta sèrie andorrana!

 

De quina de les teves obres estàs més satisfeta?

Totes han estat importants en el període en què les vaig escriure i m’han enriquit molt gràcies a les persones que he tingut el privilegi de conèixer. Tinc una especial debilitat per ‘L’home de mirada clara’. Van ser dotze anys de feina i vaig arribar a conèixer tant el personatge de Charles Romeu que gairebé va esdevenir un membre més de la família.

 

Podries avançar-nos detalls de la teva pròxima obra?

M’agrada guardar el misteri fins a la publicació del llibre, però puc avançar que es tracta  d’una tradició que està desapareixent i que és molt andorrana.
Quan començo a escriure una novel·la de misteri sempre sé l’inici i el final, és a dir, a qui maten i qui és l’assassí. Després vaig encaixant les peces del trencaclosques.

 

ÀMBIT PERSONAL

Sabem que aquesta pregunta no és fàcil de respondre, però com et definiries en l’àmbit personal?

Sempre m’agrada ajudar i ho dono tot per la meva família, que és el més important a la vida. Els bons amics també hi tenen cabuda i sempre hi estic disponible.
També soc constant i quan vull aconseguir quelcom poso tots els esforços necessaris, no importa el difícil que sigui l’objectiu, hi esmerço totes les hores que calgui i la constància acaba donant els seus fruits.

 

Ens podries confessar algun defecte?

La impaciència en certs aspectes. A vegades cal més temps del que penso per aconseguir quelcom.

 

Quin és l’objectiu o somni, en l’àmbit personal, que t’agradaria complir i que encara no l’has pogut aconseguir?

Des de ben petita, soc molt cinèfila. El somni de tota la meva vida, i que encara no he pogut realitzar, és el d’anar a Hollywood. Amb la meva mare comparteixo la passió pel cinema i m’agradaria visitar els estudis de cinema, recórrer els escenaris de les pel·lícules que més m’han colpit i impregnar-me de l’atmosfera màgica d’aquesta ciutat.
Esperem que la situació es normalitzi i ja puguem viatjar de forma segura.

 

INQUIETUDS I HOBBYS

 

A què dediques el temps lliure, què és el que més t’agrada fer? A part d’escriure , practiques algun esport?

Sí, tennis, esquí, natació i golf.

 

T’agrada cuinar o prefereixes que t’ho preparin?

Més aviat m’agrada que m’ho preparin i provar plats nous.

 

Si tens oportunitat, t’escapes abans al mar o a la muntanya?

A l’hivern la muntanya i a l’estiu m’escapo al mar.

 

Quan llegeixes altres escriptors, per quin gènere t’inclines més?

Principalment pel gènere de misteri, però també m’agrada molt la novel.la històrica.

 

Les teves vivències les plasmes en les teves novel·les o és tot pura creativitat?

Tot és ficció i així tinc la llibertat de crear personatges i situacions sense cap límit.

 

“Vaig tenir l’oportunitat d’estudiar anglès, durant sis mesos, a Oxford i va ser una experiència magnífica”

FITXA

Nom: Ludmilla
Cognoms: Lacueva Canut
Data i lloc de naixement: 28 de juliol de 1971, Escaldes
Formació: Nom dels centres, estudis cursats i any
Lycée Comte de Foix
– Ecole Lémania, Lausanne, Suïssa Diploma de secretariat internacional d’alta direcció
– Ecole Hôtelière de Lausanne
-Universitat d’Andorra, postgrau de dret andorrà

MOMENTS DE VIDA

 

RESPOSTES BREUS
Menjar preferit:  arròs al forn
Beguda:  xampany
Un llibre: El roig i el negre de Stendhal
Una pel·lícula: Rebecca de Daphne de Maurier
Un actor o actriu: Ingrid Bergman
Mar o muntanya: Els dos
Un viatge: Úmbria
Un país per viure-hi:  Itàlia
Un somni:  aprendre a tocar el piano

“Des de ben petita, els meus pares m’han transmès l’amor per la lectura i a casa hi ha llibres per tot arreu!”