Mònica Bonell, vocació de servei i compromís amb la cultura i l’esport del país

Amb una trajectòria política de més de dues dècades i una vinculació indestriable amb el servei públic, Mònica Bonell ha fet de la discreció i l’eficiència la seva manera d’entendre la política. Des dels seus inicis com a cònsol menor de Canillo fins a l’actual responsabilitat al capdavant del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, el seu camí s’ha bastit amb rigor institucional, compromís amb el país i una mirada sensible cap a les necessitats reals de la ciutadania. En aquesta entrevista, repassem la seva trajectòria i aprofundim en els projectes clau que està liderant, amb una visió clara i estructurada sobre el futur cultural i esportiu d’Andorra.

Entrevista: Josep Segura · Fotografies: Antonio Miralles

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Quins són els records més entranyables de la seva infantesa?

A Soldeu, el meu poble, jugant amb els meus cosins i els nens del poble, fent cabanyes, collint flors a l’estiu o jugant amb la neu a l’hivern i els estius a Comarruga.

És filla única o té germans?

Tinc dues germanes.

Com era la relació amb les seves germanes?

Molt bona, quan érem més petites teníem les discussions normals entre germans.

A què es dedicaven els seus pares?

A negocis relacionats amb el turisme.

Eren molt intransigents o pel contrari eren més aviat condescendents amb vostè?

Eren estrictes, volien que estudiéssim i que ajudéssim, els caps de setmana i les vacances escolars, al negoci familiar i així ho fèiem.

Amb qui dels dos tenia més afinitat, amb el pare o la mare?

Amb els dos, però la meva mare era la més estricta, el meu pare feia més de “poli” bo.

Quina és la millor lliçó que ha après d’ells?

Els valors que tinc avui en dia: l’esforç, la família, la senzillesa.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Com va ser la seva adolescència, quins són els records que conserva d’aquella època?

La vaig viure com la majoria d’adolescents, amb els canvis propis que comporta aquesta etapa. Així i tot, feia bastant cas als meus pares.

Va ser una adolescent esbojarrada o més aviat bona nena?

Era una adolescent més reivindicativa que les meves germanes, perquè era la que anava obrint camí, però, així i tot, era bona nena.

Vostè és diplomada en turisme. Per què va escollir aquesta carrera i no una altra?

Perquè els estudis que m’agradaven eren els relacionats amb la comunicació i les relacions públiques; en aquella època m’agradava molt el periodisme, però per entrar-hi es requeria una nota alta i la Diplomatura de Turisme era una altra via per accedir a aquests estudis.

Va ser una bona estudiant o li feia mandra clavar els colzes?

Era una noia que, amb els avenços d’avui dia, segur que m’haguessin diagnosticat dèficit d’atenció, perquè solia despistar-me molt a classe i em costava posar-me a estudiar i memoritzar.

On va cursar els seus estudis superiors?

A Barcelona.

En la seva època d’estudiant, va patir alguna mena de crisi personal a causa dels seus estudis o motivada per l’edat?

No; més aviat, com he dit abans, vivia en la incomprensió que viuen els adolescents quan volen fer coses i els seus pares no els deixen.

Què és el que recorda amb més enyorança o felicitat d’aquella època?

L’etapa del BUP al Sant Ermengol, m’ho vaig passar molt bé.

VIDA PROFESSIONAL

Acaba els seus estudis i comença una nova etapa en l’àmbit professional i de la política. Concretament, els seus inicis com a servidora pública es remunten al 2003 en l’àmbit de la gestió comunal. Quins records conserva de la seva etapa com a cònsol menor de Canillo?

Abans de començar en política vaig treballar al negoci familiar i, el 1996, vaig començar a treballar a l’Administració. L’any 1995 em vaig presentar per primer cop amb un partit polític d’àmbit parroquial, però vam perdre.

L’any 2003 em vaig presentar pel Partit Liberal a Canillo, amb l’Enric Casadevall, i va

ser una etapa excel·lent, així com el meu inici en política com a cònsol menor; en guardo molt bons records dels dos equips comunals dels quals vaig formar part i guardo molt bons records de la gent de Canillo.

Què la va impulsar a fer el salt a la política i quins van ser els principals reptes que va haver d’afrontar al llarg d’aquells dos mandats?

M’agrada la gestió de la cosa pública, per això també vaig començar a treballar a l’administració. En aquells dos mandats, van ser molts els reptes que vam a ver d’afrontar. Just s’havia acabat d’aprovar la LOGTU i la Llei de les finances comunals, de manera que vam haver d’implementar dues normes que dotaven de més competències els comuns d’aleshores.

Com va influir la seva experiència comunal en la seva manera d’entendre la política nacional?

T’ajuda a entendre que s’ha de comptar amb els comuns a l’hora de prendre decisions, i més quan són lleis que tindran un impacte directe en el territori. També que s’ha de ser més proper al ciutadà.

Hi va haver algun projecte al comú que li generés una implicació emocional especial o del qual se senti especialment orgullosa?

No puc triar un projecte en concret, però sí tots els que vam impulsar per fer millor la vida de les persones que vivien a Canillo, tots aquells que posaven a la persona al capdavant. Vam ampliar la guarderia, vam fer el nou edifici comunal, la Casa dels Padrins, l’Esplai i el Punt Jove, la Biblioteca Comunal, la deixalleria en col·laboració amb el Comú d’Encamp, l’edifici Perecaus per als clubs de la parròquia, l’edifici de serveis i les oficines per als agents de circulació. Equipaments que, 20 anys després, continuen donant servei a totes les persones que viuen a Canillo. I també destacaria les reformes que vam fer al Palau de Gel.

Etapa parlamentària i com a subsíndica General

El 2011 va fer el salt al Consell General, com a subsíndica, un càrrec que va desenvolupar durant 8 anys. Quin és el balanç que fa d’aquesta etapa?

Va ser una etapa molt enriquidora, que em va fer conèixer la política nacional i entendre el funcionament del Consell General. A més, amb el síndic Vicenç Mateu teníem una visió d’una institució més propera i vam obrir el Consell General a la ciutadania i a les entitats del país.

I quins van ser els moments més intensos o emotius d’aquell període?

Vam poder inaugurar el nou edifici del Consell General amb els dos coprínceps –són poques les ocasions en què els podem veure als dos junts a Andorra; vam rebre la visita de Ban Ki-moon, aleshores secretari general de les Nacions Unides, i vam celebrar els 40 anys del vot de la dona, un dia molt especial perquè són moltes les dones que havien signat la petició, entre els anys 1967 i 1968, i que van poder venir. Les reformes legislatives d’aquell moment van ser importants per Andorra perquè van ajudar a obrir i diversificar l’economia, alhora que ens homologàvem amb els països de l’entorn: la Llei d’obertura econòmica i la reforma fiscal, entre altres. A nivell de funcionament intern del Consell General, vam haver de gestionar diferents escissions de grups parlamentaris.

Un càrrec com el de subsíndica exigeix molta neutralitat i lideratge institucional. Com va gestionar la pressió i la responsabilitat?

Vaig tenir la sort de formar tàndem amb el Vicenç Mateu, que ja coneixia d’abans, el qual em va ensenyar molt en el terreny de la diplomàcia. Ho vaig gestionar amb l’escolta necessària i buscant els equilibris que et permeten arribar a consensos.

En el context del seu lideratge parlamentari, hi ha alguna llei o iniciativa que consideri que va ser clau per al país?

Totes les lleis que van contribuir a les reformes que ens van permetre sortir de les

llistes de paradisos fiscals i que ens van homologar a nivell internacional van ser molt importants. En l’àmbit social, destacaria la Llei d’igualtat, la Llei de l’esport i la Llei de relacions laborals, i també l’aprovació de diferents convenis internacionals, com ara el de les persones amb discapacitat. I també vull destacar la declaració d’interès nacional que ens va permetre la construcció de la plataforma de Soldeu, perquè s’ha demostrat que aquesta infraestructura era necessària per poder entrar a formar part dels circuits més importants de les Copes del Món d’esquí.

També ha estat consellera General, del 2019 al 2023. Una etapa complicada amb una pandèmia pel mig. Quins van ser els moments més complicats d’aquella legislatura?

La incertesa de les primeres setmanes i el fet d’haver d’actuar ràpidament legislativament perquè tothom tingués garantit els seus ingressos i assegurar que tothom pogués tenir les primeres necessitats cobertes.

Després d’haver estat subsíndica, li va costar encaixar en aquest nou rol?

Tots els canvis que he anat vivint al llarg d’aquests anys han requerit un temps

d’adaptació, i passar de subsíndica a consellera general també; crec que aquest temps és necessari per ressituar-se i poder encarar millor les noves obligacions.

Recorda quins van ser els millors moments com a parlamentària?

Les relacions amb l’equip, amb els companys Demòcrates i els companys de coalició, i també amb els consellers generals de l’oposició; ser consellera general em va permetre conèixer millor el funcionament dels treballs en comissió i aportar-hi la meva experiència política. És important entendre que, per tal que les lleis tinguin la millor implementació possible, cal tenir en compte les esmenes dels grups de l’oposició i, si escau, fer les transaccions necessàries per aconseguir el millor text legislatiu possible, amb el màxim consens.

La relació amb els membres de la resta de formacions és tan bel·ligerant com sembla en les acalorades discussions a l’hemicicle o, quan aquestes s’acaben, tot torna a la normalitat?

Les discussions a l’hemicicle volen evidenciar les diferències polítiques i, per tant,

tenen un component teatral que no es viu en comissió, que és l’espai on es treballa per arribar, quan és possible, a una entesa.

Quin ha estat el conseller més simpàtic de tots amb els quals ha tractat durant tants anys i quin el més conflictiu?

No estaria bé dir un nom concret, soc una persona que crec tinc un bon relacional, m’agrada riure; de fet, tinc un riure fàcil i he passat molt bons moments amb molts companys polítics i són pocs els que considero antipàtics.

Representació internacional – Consell d’Europa

Què va significar per a vostè representar Andorra al Consell d’Europa?

Va ser una experiència important per entendre com funciona la política a nivel internacional i veure com, tot i ser un país petit, el nostre vot compta igual que el d’altres països considerats potències mundials. Ser-hi és una responsabilitat que s’ha d’afrontar amb respecte i rigor.

Com veu la presència d’un país petit com Andorra dins les grans institucions internacionals?

És complicat poder tenir-hi una participació molt activa quan la nostra representació és tan petita i la nostra dedicació a aquests organismes internacionals, com a parlamentaris, no és exclusiva –cal pensar que hi ha països que tenen parlamentaris que només es dediquen a fer el seguiment dels dossiers del Consell d’Europa. Així i tot, la nostra presència és important per les relacions que s’estableixen entre països. Quants cops hem sentit consellers generals de legislatures anteriors que expliquen que un dossier important per a Andorra s’ha pogut resoldre gràcies a les relacions personals amb parlamentaris d’altres països?

Recorda alguna intervenció o moment destacat que la marqués especialment durant aquesta etapa?

La meva etapa al Consell d’Europa va estar molt marcada pels inicis del conflicte entre Ucraïna i Rússia, hi vaig viure molts moments de discussions molt tenses entre els parlamentaris que representaven els dos països.

Presidenta del Grup Parlamentari Demòcrata

També ha estat presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata. Com va ser l’experiència de liderar el grup majoritari al Consell General? Quines estratègies van ser clau per mantenir la cohesió política?

Vaig ser presidenta suplent i vaig formar tàndem amb el Carles Ensenyat; formàvem un equip equilibrat i crec que el tarannà dels dos, el nostre caràcter dialogant i conciliador, la nostra experiència en les legislatures anteriors i el treball en equip van ser clau per a la cohesió entre els grups que formàvem la coalició i també per a la cohesió amb el Govern.

Quines diferències destacaria entre la gestió institucional i la gestió de partit dins el Consell General?

En el primer cas, et deus a la neutralitat de la institució i, per tant, has de garantir-ne el millor funcionament a partir del que estableix el Reglament del Consell General, que té rang de llei. El grup parlamentari, en canvi, té unes prioritats polítiques, definides pel programa que han votat els electors, i el rol dels consellers generals és actuar d’acord amb aquestes prioritats.

Actualitat – Ministra de Cultura, Joventut i Esports

I ara li toca afrontar una nova etapa a un ministeri molt dinàmic. Considera que assumir Cultura, Joventut i Esports en un mateix ministeri és tot un repte?

És un repte perquè són àmbits molt diferents i, alhora, tots són clau en la cohesió

social. En el món esportiu, les reaccions són generalment més impulsives i apassio-

nades, molt vinculades als resultats, mentre que, en el món cultural, tot és més reflexiu, més documentat, encara que també hi ha passió. I, en el cas de la joventut, s’hi integren les polítiques per a les persones que conformen el futur del nostre país i també la gestió del voluntariat de la gran part d’esdeveniments que es realitzen al nostre país. A mi personalment, entendre aquesta diferència m’ajuda a gestionar millor uns dossiers i altres.

Com ha viscut aquesta etapa inicial com a ministra?

Molt intensa, de molt aprenentatge i molt enriquidora.

Es va trobar un ministeri ben enfocat o es va decidir per fer molts canvis?

La veritat és que he tingut la sort de trobar-me un Ministeri de Cultura molt ben estructurat, fet que ha estat clau per poder conèixer bé el ministeri i poder portar a terme el nostre programa polític, desenvolupar allò que estableix el Llibre Blanc de la Cultura i continuar donant servei i suport a totes les entitats i els actors culturals. D’altra banda, en aquesta legislatura hem ampliat les funcions de la Secretaria d’Esports i hi hem incorporat Joventut i Voluntariat. Això ens ha permès, juntament amb el Secretari d’Estat, implementar canvis a nivell organitzatiu que han consolidat un equip més professionalitzat.

És bona la salut cultural d’Andorra?

La salut cultural d’Andorra és molt bona. Tenim un teixit de creadors i entitats culturals molt actiu i dinàmic.

Quines polítiques culturals considera que marcaran el seu mandat?

La recuperació del nostre patrimoni, amb el retorn de les pintures de Sant Esteve, la compra de CATSA, i la nova llei del català ja són una realitat; el trasllat de l’Arxiu Nacional al Rosaleda i els entorns de protecció dels béns que integren la candidatura per la UNESCO, ho seran ben aviat. També espero poder acabar aquest mandat amb un projecte museològic definit per al Museu Nacional i un Estatut de l’Artista que doni resposta a les necessitats reals dels nostres artistes.

S’ha parlat molt del Museu Nacional, però mai ha arribat a bon port. Està dins de les seves prioritats? I, si és així, quins seran els eixos clau del projecte i quina voluntat hi ha d’obrir-lo a la ciutadania?

En aquests moments estem treballant amb el projecte museològic, de manera que, quan el tinguem enllestit, puguem obrir un procés participatiu que permeti que la ciutadania se senti seu el projecte i, a partir d’aquí, licitar el projecte arquitectònic i museogràfic abans d’acabar la legislatura.

L’Arxiu Nacional ha fet 50 anys i canvia d’aires al Rosaleda. Què suposarà això per a la seva projecció?

Amb el trasllat de l’Arxiu Nacional, haurem completat el projecte que es va iniciar a la passada legislatura de poder tenir tots els serveis culturals junts al Rosaleda. El Rosaleda ha estat clau per donar la identitat que es mereixia el Ministeri de Cultura.

El país ha viscut una eclosió de festivals, propostes teatrals i noves expressions artístiques. Com s’hi dona suport des del ministeri?

A través del Departament de Promoció Cultural, acompanyant-los des de la promoció, l’organització i les subvencions, si s’escau.

Pensa que el paper del jovent és clau per al desenvolupament de la cultura al nostre país? Si és així, com pensen potenciar el seu paper dins d’aquest àmbit?

Totalment, el Pla Nacional de la Joventut dedica un dels seus eixos a la Cultura, els Esports i el Lleure; el nostre repte rau en estimular als nostres joves en la creació de

produccions culturals i en la participació activa.

Quin paper creu que té la cultura en la cohesió social d’un país com Andorra?

No ho dic només jo, ho diuen la UNESCO i la Unió Europea: la cultura contribueix al desenvolupament de competències acadèmiques i d’ocupabilitat i fomenta la cohesió social.

En l’àmbit cultural quin és el projecte dels seus somnis, aquell que li agradaria dur a terme, malgrat la seva complexitat?

La recuperació de les pintures de Sant Esteve van ser tot un repte, com la compra de CATSA; ara mateix són diversos els reptes: el reconeixement de la UNESCO a la nostra història, poder tenir un projecte museològic i museogràfic del Museu Nacional i que l’Estatut de l’Artista sigui realment una eina útil.

Esports: professionalització i esdeveniments internacionals

Pel que fa a l’àmbit esportiu, té algunes patates calentes sobre la taula, sobretot l’afer F.C. Andorra i l’Estadi Nacional. Com està aquest tema a hores d’ara?

Els objectius esportius del F.C.A. necessiten un estadi que compleixi amb els requisits propis de les lligues en què competeix. En aquest sentit, l’Estadi Nacional no pot complir amb aquests requisits. A més, l’Estadi Nacional ha de donar servei a les necessitats de totes les federacions.

Amb el nou estadi de la Federació Andorrana de Futbol, el Govern creu que es podrà arribar a una entesa per a l’ús d’aquest estadi que satisfaci totes les parts, alhora que es treu pressió sobre l’Estadi Nacional.

En algun moment s’han plantejat el canvi d’emplaçament o la construcció d’un nou Estadi Nacional per a poder complir amb les exigències de grans competicions?

No; el Govern té, dins de les prioritats esportives, l’ampliació en un futur del CTEO d’Ordino, per poder donar resposta a aquelles federacions que no disposen d’un lloc fix per als seus entrenaments, i la millora del Pavelló Toni Martí.

Contempla la possibilitat que el F.C. Andorra abandoni el país?

No, la feina que s’ha fet els darrers anys era per posicionar el club i el nom d’Andorra dins de la lliga professional de futbol i fer créixer l’afició de l’Andorra.

Com es treballa, des del seu ministeri, per garantir l’autonomia esportiva dels clubs d’elit i locals, així com la transparència en la gestió?

Amb l’aplicació d’allò que estableix la Llei de l’Esport i els reglaments que la desenvolupen. Tenim una bona eina que garanteix el bon funcionament de les federacions i els clubs històrics.

I com es pot millorar el suport institucional als esportistes andorrans d’elit i també als clubs locals?

Crec que continuant treballant i col·laborant amb les federacions i fent el seu seguiment per cobrir les necessitats que tinguin. Pel que fa als clubs, la seva tasca és essencial per preparar les bases de cada esport i poder tenir cada cop millors esportistes. D’altra banda, el CTEO ha ampliat i millorat els seus serveis per oferir suport a tots els esportistes federats.

Hi ha iniciatives per fomentar la pràctica esportiva entre infants i joves, més enllà de l’alt rendiment?

Iniciatives com la campanya MOU-TE, que fem amb els comuns, el que persegueixen justament és promoure l’esport més enllà de la competició. Fer esport és bo per a la salut física i mental, i per això promovem l’esport per a tothom.

Els Jocs dels Petits Estats del 2025 són un dels grans esdeveniments que marcaran el seu mandat. Quina ha estat la implicació del seu ministeri i quin ha estat el procés fins a arribar a celebrar-los?

Fa anys que Andorra va començar a preparar-se per als Jocs dels Petits Estats, perquè recordem que inicialment havien de tenir lloc el 2021. El ministeri forma part del patronat i tenim un membre, el Secretari d’Estat, dins del Comitè Organitzador, que és qui s’ha encarregat de l’organització d’aquests jocs.

Què espera del llegat que deixaran aquests jocs?

Les instal·lacions on s’han dut a terme les proves de les diferents disciplines esportives s’han millorat, i aquestes millores ja quedaran; també quedarà el material que s’ha comprat per a les diferents federacions que participen en els Jocs. Ara bé, més enllà dels aspectes materials, el millor llegat és l’experiència dels esportistes d’haver pogut competir al seu país i per al seu país.

Si abans parlàvem de projectes de futur en l’àmbit de la cultura, quins són els projectes estrella que contempla en l’àmbit esportiu?

Les millores que s’han de fer al Pavelló Toni Martí han de poder ser una realitat en finalitzar la legislatura. Així mateix, volem deixar el programa Esport Estudi implementat del tot. Ara mateix, és una prova pilot que estem fent amb el Ministeri d’Educació.

Visió personal

Ha trobat moltes barreres pel fet de ser una dona en un sector que tradicionalment ha estat dominat per homes?

En el meu cas, no. Vaig començar al Comú de Canillo i érem tres dones en un Comú de 14 membres i dos cònsols menors dones, al llarg d’aquella legislatura, d’un total de 14 cònsols a tot Andorra. Personalment, he tingut la sort de compartir treball amb grans polítics homes, que m’han ajudat en el meu creixement personal. No negaré que al llarg d’aquests 20 anys no hagi viscut comportaments misògins per part d’alguns homes, però han estat anecdòtics comparats amb les bones experiències i aprenentatge que he tingut la sort de viure al costat de grans polítics homes.

Quin consell donaria a les dones que aspiren a ocupar càrrecs de lideratge en el món de la política?

Aprendre a escoltar aquells que ens poden ajudar a entendre com Andorra ha arribat a ser el país que és. Observar. No tenir pressa perquè, si ha de ser, serà. Avui dia, els joves tenen molta pressa a cremar etapes.

Fent un resum de la seva àmplia carrera política. Quins diria que han estat els reptes que més han marcat la seva carrera professional?

Al llarg d’aquests 20 anys, si una cosa he après és que no es pot acontentar a tothom i que un ha de ser franc amb un mateix i amb els altres. He intentat desenvolupar la meva tasca de servidora pública, des de diferents institucions, amb el màxim respecte cap a la institució i als ciutadans. El repte sempre ha estat el de poder servir el meu país, i que aquelles decisions que prengués o prenguéssim en equip contribuïssin a millorar Andorra.

I quina és la seva visió per al futur d’Andorra?

Andorra està experimentant un creixement important, que entenc que genera algunes tensions tant socials com mediambientals. Amb tot, penso que tenim la capacitat de fer front als reptes que aquest creixement ens planteja per què Andorra ja ha viscut altres moments històrics de gran creixement, encara que a una altra escala. El que hem de garantir des de les institucions és el benestar del conjunt de la ciutadania i vetllar per la cohesió social.

Si hagués de triar un moment clau de la seva carrera que l’hagi transformat, quin seria?

Quan vaig entrar en política el 2004, per l’aprenentatge que va suposar i perquè vaig poder coincidir amb grans cònsols.

Quines són les seves principals motivacions personals per seguir en política després de tants anys de servei públic?

Perquè m’agrada molt el servei públic.

Com es manté motivada per continuar dedicant-se a la política institucional?

Il·lusió, que ho visc tot amb molta il·lusió i que no deixo d’aprendre.

Finalment, quin missatge voldria traslladar a la ciutadania andorrana pel que fa a la importància de la cultura i l’esport com a eines de cohesió i desenvolupament?

La cultura ens fa créixer i ens enriqueix a nivell personal, alhora que teixeix complicitats i facilita el diàleg tant amb les persones properes com aquelles que ens són més llunyanes.

ÀMBIT PERSONAL

Com es descriuria vostè com a persona?

Soc una dona a qui li agrada escoltar i posar-se al lloc dels altres. Des de petita m’han transmès el valor de l’empatia.

Quins trets de la seva personalitat creu que la defineixen millor?

Considero que soc propera i simpàtica.

Hi ha algun defecte o aspecte menys positiu de la seva personalitat que ens pugui confessar?

Soc tossuda; això de vegades es veu com un tret negatiu, però crec que sé quan he de deixar de ser-ho. La veritat és que, quan crec que tinc raó, em costa baixar del burro com se sol dir; m’han de demostrar que realment no tinc raó.

Creu que és fàcil conviure amb vostè?

Jo crec que sí, però li ho hauríeu de preguntar a la meva família.

Quin futur desitjaria per als seus fills?

Només desitjo que siguin feliços fent allò que triïn.

Quina és la satisfacció més gran que li han donat fins al moment?

Ja me la van donar quan van néixer.

INQUIETUDS I HOBBIES

A què dedica el temps lliure?

A caminar, a prendre el sol, a llegir i a estar amb la família.

Quines activitats li proporcionen més satisfacció?

Caminar, assistir a concerts de música i fer esport.

Practica algun esport regularment?

Pilates, intento caminar cada dia i aquest any he incorporat treball de pes en els meus exercicis.

Hi ha alguna decisió o acció del passat de la qual es penedeixi?

Sempre hi ha alguna decisió que hagués pogut prendre millor; soc una persona que quan s’equivoca ho reconeix, i busco parlar amb les persones a les quals hagi pogut fer sentir malament. Demanar perdó no hauria de costar tant.

Hi ha alguna cosa que li faci por o que li generi inquietud?

Soc patidora de mena i, per tant, sempre he de tenir present que els meus estan bé.

Creu en el destí o pensa que som els artífexs del nostre propi camí?

Crec en el destí i també crec que nosaltres i la nostra manera de ser i afrontar el que ens porti la vida marca el nostre camí.

• RESPOSTES BREUS

• Menjar preferit: Arròs a la cubana.

• Beguda: Coca Cola Zero.

• Un llibre: Lazarillo de Tormes.

• Una pel·lícula: Grease.

• Un actor o actriu: Kevin Costner.

• Mar o muntanya: Muntanya, però necessito el mar.

• Un viatge: Itàlia.

• Un país per viure-hi: Andorra.

• Un somni: Una Andorra que continuï oferint benestar i oportunitats a les persones que hi viuen.