Michelle i David, cap al primer aniversari de casats

La història de la Michelle i el David va començar el setembre de l’any 2018, quan la Michelle encara no feia un any que havia arribat a Andorra. Es van conèixer per internet, van estar xatejant i parlant durant diversos dies, fins que un dia van decidir conèixer-se personalment. La seva primera trobada va ser a l’Illa Carlemany. Primer van prendre un cafè i després van anar a veure el mapping de l’Església de Santa Coloma. A partir d’aquell instant, tot va canviar. Tots dos van descobrir que estaven fets l’un per a l’altre.

Fotos: Mireia Medeiros

“Vaig escollir el David perquè amb ell vaig trobar la pau. És un home maco, company, que admiro i respecto molt. El David em va ensenyar que la felicitat està en la simplicitat” assegura la Michelle. “Jo, al seu costat, soc millor persona i soc molt feliç. El primer dia que la vaig veure em vaig sentir molt a prop d’ella, molt a gust, atret… Té una mirada que no enganya, de bondat” explica el David.

La Michelle Uitzig és brasilera, d’origen alemany, i el David Pérez Esteban és català, però tots dos se senten lauredians d’adopció. Al principi havien pensat fer la celebració al Santuari de Canòlich, però, finalment, es va realitzar a l’església de Sant Julià per a poder-la transmetre en viu i que arribés, tant a Alemanya, com a Irlanda i al Brasil.

Enguany, compliran el seu primer aniversari de casats, després de donar el sí, el 22 d’agost de l’any passat. Admeten que no recorden un moment exacte en el qual un li proposés casament a l’altre. Van començar a viure junts el juliol del 2019 i, a poc a poc, van anar madurant la idea del casament. Així va ser com, el 22 d’agost del 2020, es van donar el sí, i el pare Pepe Chisvert va ser testimoni d’aquesta unió, a l’església de Sant Julià. Una unió que, com moltes altres, va estar marcada per la pandèmia. Al casament, només van poder assistir dotze persones, entre familiars i amics més pròxims de la parella.

Per part de la Michelle, la testimoni va ser la Cristina Pereira. El motiu és força rellevant. La Cristina va arribar abans que ella a Andorra. Elles es coneixien del Brasil i la Cristina va ser qui va convèncer a la Michelle que Andorra era un lloc molt bo per treballar i per viure-hi.

El Jordi Planes, amic de tota la vida del David, company d’estudis, company també com a monitor de lleure, així com company d’algun grup musical de l’adolescència i de joventut, va ser l’altre testimoni de l’enllaç.

Per a celebrar la unió, després de l’església, el festeig va continuar al Bare Nostrum on, els nuvis i els convidats, van poder gaudir d’uns bons glops i abundants tapes.

Si bé la pandèmia va canviar alguns dels seus plans, l’única cosa que no va poder modificar va ser el seu propòsit d’estimar-se i de viure junts, ni tampoc de gaudir de la lluna de mel, a Roses i Cap de Creus, per a reviure els millors moments de la seva boda i planejar el seu present i futur.