“Buenos Aires. Dues noies i un misteri”, una veritable oda a l’amistat

El passat dia 22 de novembre, es va presentar el llibre “Buenos Aires. Dues noies i un misteri”, una adaptació al català de l’obra “Bajo Sombra Buenos Aires Peregrina”, de l’escriptora argentina Nerea Liebre. Per a l’ocasió, es va escollir el millor escenari possible, La fada Ignorant, que va enregistrar un ple a vessar.

Fotos: Josep Segura

La presentació va anar a càrrec de l’equip de treball encarregat de l’edició d’aquest volum, format per Joan Carles Casal d’A4 Edicions, Alfons Codina, col·laborador; Laura Casanovas, traductora i Iñaki Rubio, prologuista. L’ambientació del local va comptar amb elements típics argentins i, com no podia ser d’una altra manera, tampoc no va faltar l’acompanyament d’un músic virtuós del bandoneó, com ara Enrique Tellería, que va amenitzar la vetllada, una vegada va finalitzar la presentació del llibre.

Sens dubte, perquè una obra pugui ser traduïda a un altre idioma, han de convergir diferents factors com ara, que el llibre sigui interessant, que estigui ben escrit, que un editor se la jugui i que uns professionals s’engresquin a fer-ho. Tots aquests elements han estat presents en la realització d’aquest projecte i, el nexe d’unió per a fer-lo possible, ha estat l’amistat.

És important destacar que, la traducció al català ha estat subvencionada pel programa SUR de suport a les traduccions del Ministerio de Relaciones Exteriores y Culto, de la república Argentina, un aspecte important a l’hora de poder afrontar aquesta fita.

L’acció de la novel·la transcorre a Buenos Aires, on dues noies es veuran immerses en una recerca relacionada amb la vida d’una dona que no va deixar ningú indiferent en la història d’Argentina. Nerea Liebre ha publicat dues novel·les infantils, “Cirkótico”, l’any 2013 i el “Club de la Selva”. La seva primera novel·la per a adults va ser “Bajo Sombra Buenos Aires Peregrina”, que ha estat l’obra presentada a la fada, però després l’han seguit altres treballs com ara, “Madriguera”, el 2017 i l’any passat es va publicar “Ikizukuri”.

Dona Secret, va tenir l’oportunitat de parlar amb alguns dels protagonistes del projecte de “Buenos Aires. Dues noies i un misteri”, que ens van explicar com ha estat possible la traducció i l’edició de llibre.

Com va sorgir la idea de realitzar aquesta traducció i d’editar-la posteriorment?

Alfons Codina. Una persona em va comentar que hi havia una publicació a l’Argentina d’una escriptora a tenir molt en compte, que parlava sobre Encamp i Les Bons, i que havia gaudit d’un gran reso mediàtic des que es va publicar, ara fa sis anys. Llavors vaig pensar a contactar amb ella, ja que aquest homenatge a la nostra parròquia, des d’un país tan llunyà, no es podia passar per alt.

Després de contactar amb la Nerea, ara fa dos anys, rebo una nova novel·la que m’havia enviat. Llavors em va comentar que hi havia unes ajudes del Ministeri de Cultura argentí, per a traduir obres a un altre idioma, i vaig pensar que seria un projecte interessant.

Realment, quan la vaig llegir, l’obra em va interessar molt, era molt agradable i volia col·laborar per a posar en valor un llibre amb un marcat vessant femení, ja que la història és de dones, l’autora és una dona i la traductora, també una dona.

A banda d’això, necessitàvem un editor i un prologuista, i és aquí on vaig pensar en el Joan Carles Casal d’A4 Edicions, que va acceptar encantat i en l’Iñaki Rubio, un gran escriptor i amic, amb els quals es va crear una conjunció astral bastant bona, que ens ha permès fer realitat aquest projecte.

Laura Casanovas. La novel·la narra la història de l’amistat d’un grup d’amics que, gràcies a aquesta circumstància, van poder guardar un secret durant molt de temps. Però, molt de temps després, i també gràcies a l’amistat, es va poder esbrinar aquest secret gelosament guardat. També es podria dir que és la nostra història, ja que, gràcies a aquesta relació d’afecte entre nosaltres, vàrem poder tirar endavant aquest projecte. Primer va començar l’Alfons, després va contactar amb mi, posteriorment vàrem involucrar al Joan Carles Casal, de Gràfiques A4; un gran amant de l’escriptura i la llengua, però estava segura que, amb un personatge com l’Evita Perón, la seva obra i la seva vida, tindríem moltes possibilitats. Així que, amb l’equip gairebé muntat i, com soc una gran amant i aferrissada defensora del català, no em va costar gens decidir-me.

Realment em feia molta il·lusió, ja que a Andorra tenim la llengua oficial, que és el català i, com a professora, tinc molts alumnes de diferents països i és un orgull de país i per a la mateixa llengua, que aquests estudiants puguin aprendre el català. Així que, amb l’empenta de la Vero, de Gràfiques A4, i un equip gairebé format, només ens faltava un gran escriptor, i també amic, que s’encarregués de fer el pròleg, i aquest va ser l’Iñaki. En definitiva, podem dir que aquest llibre s’ha pogut editar, gràcies a l’amistat.

Iñaki Rubio. Soc molt cagat i, que em demanessin que escrivís el pròleg, em feia molta por, ja que no sabia si estaria a l’altura de les circumstàncies. Però, abans d’acceptar volia llegir el llibre, i em va agradar molt. Així que, vaig començar a escriure i, seguidament, els vaig dir: escolteu, he escrit això i no sé què us sembla, però els va agradar i així va començar la història.

Parla’ns una mica del llibre, de com està escrit?

Iñaki. El llibre té molts recursos de la literatura clàssica, diferents formes, estructures, reformulació de coses passades, però també vaig aprendre una part de la història d’Argentina i, sobretot, de les diferents variacions:

La 1a variació és el clàssic tema de la parella d’amics, que en aquest cas encarnen la Mora i la Bertina. Elles són complementàries i la història va evolucionant, ja que, a banda d’amigues, també són família.

La 2a variació versa sobre la recerca de la seva identitat, que es remunta a la seva nissaga, i adaptar-ho als temps d’avui en dia, em sembla molt atraient i molt ric.

La 3a variació, també és un clàssic, ja que versa sobre la recerca d’un tresor, que en aquest cas és la metàfora d’una altra cosa.

Així que vaig pensar, i perquè el meu pròleg no pot ser també una variació sobre la mateixa novel·la? Tot això té un sentit, ja que escriure és fer variacions i reescriure és fer el de sempre.

On està l’interès del llibre?

Iñaki. Sobretot en la manera en la qual està escrit i en dos punts molt interessants:

• L’alternança entre els moments més trepidants
• Les petites pauses

L’acció passa en 24 hores i és una barreja de dues històries interconnectades. És apassionant l’alternança entre capítols i els elements que enllacen històries, que aparentment estan desconnectades. El llibre et permet passar una bona estona, ja que ofereix una bona història i possibilita conèixer una part de l’Argentina “costumbrista”, sobretot dels barris de Boca i Recoleta. Crec que és una novel·la molt ben escrita i que és interessant llegir-la.

Què espereu d’aquesta novel·la?

Iñaki Rubio. Espero que se’n parli, que el lector pugui apreciar la qualitat del producte andorrà, un llibre que ha estat realitzat aquí per gent d’aquí.

Gaudeix de totes les fotos d’aquest esdeveniment al nostre Facebook.