Com desenvolupar la resiliència

En èpoques de crisi com la que estem vivim, la resiliència és una capacitat clau que ens ajuda a afrontar de manera ferma i ancorada a la realitat els canvis que s’acosten. La resiliència implica acció, és la capacitat de créixer amb l’adversitat, transcendir-la i transformar-la en una cosa positiva. Una definició que m’agrada molt és: “L’art de generar oportunitats des de la incertesa i el conflicte“.

Ser resilient no significa no sentir dolor, malestar o no trobar dificultats davant les adversitats; la resiliència parteix d’un punt de vista realista, de la confiança que el cop rebut no ens desestabilitzarà si li fem front, si l’assumim i el fem servir per millorar la nostra vida.

És veritat que unes persones són més resilients que d’altres, però la resiliència no és una cosa que uns tenen i els altres no. És una capacitat que tots tenim, però que no tots desenvolupem de la mateixa manera. La resiliència necessita entrenament.

Però com podem desenvolupar-la? A continuació et donaré algunes pautes que a mi m’han servit, en moments de crisi (noves realitats), per afrontar les adversitats:

  • Acceptar el canvi com a part de la vida. Sortir de la zona de confort, per enfrontar-nos a la incertesa i augmentar la nostra tolerància davant del desconegut, davant de l’imprevist.
  • Generar una mentalitat de creixement i positivisme, que ens ajudarà a tenir una autoestima més sana.
  • Conèixer-se a un mateix. Utilitzar les nostres fortaleses com a palanca en les nostres àrees de millora. Tenir confiança en un mateix.
  • Atenció plena. Adonar-nos de quins són els nostres patrons de comportament automàtics i reactius per fer front a les coses que ens passen.
  • Fer-nos preguntes i fer un llistat de quines altres accions o estratègies no automàtiques podem dur a terme per reduir el nostre malestar.
  • Acceptar la pròpia vulnerabilitat. Permetre’ns equivocar-nos.
  • Incorporar hàbits i rutines. Ens ajudaran a perseverar i ser constants.
  • Acceptar els resultats no desitjats (que no vol dir resignar-se) i tornar a intentar-ho.
  • Enfocar-nos en la solució i no en el problema. Aprendre a veure la part positiva de les coses.Això ens ajudarà a veure oportunitats on abans veiem obstacles.
  • Entrenar la intel·ligència emocional. Aprendre a reconèixer, acceptar i gestionar les nostres emocions.
  • Establir metes realistes, adaptades al moment que ens toca viure.
  • Fer esport. Ens ajuda a marcar reptes, augmentar l’autodisciplina, l’autoconeixement i l’autoestima.

Per finalitzar, voldria citar una frase molt cèlebre de Boris Cyrulnik que diu “El dolor és inevitable, el patiment és opcional“. Així que recordeu, cap de nosaltres tenim la capacitat d’evitar el dolor o el control davant de situacions externes, però sí que tenim la capacitat d’actuar d’una manera o una altra. Així que “No és el que ens passa, sinó el que fem amb el que ens passa“.

Si creus que et puc ajudar a desenvolupar la teva resiliència, no dubtis a posar-te en contacte amb mi a hello@claudiacornella.com (també pots visitar la meva web: www.claudiacornella.com).

andorra a taula