Un adéu ple d’ànima a Pepita Font, memòria viva dels fogons andorrans

La seva discreció i passió van deixar una empremta inesborrable en la gastronomia del país 

La gastronomia andorrana acomiada una de les seves figures més silencioses però imprescindibles. Pepita Font ha marxat deixant darrere seu una trajectòria teixida amb esforç, dedicació i amor per la cuina, convertint-se en un dels pilars d’una història culinària que forma part del patrimoni emocional del país. 

Nascuda a Bellver d’Urgell i establerta ben jove a Andorra, Pepita Font va construir, al costat del seu marit Manel Flinch, molt més que un projecte gastronòmic: una manera d’entendre la cuina i la vida. Junts van iniciar un camíque els portaria a convertir Can Manel en un referent indiscutible, però abans d’això ja havien deixat empremta en altres espais, sempre amb una mirada honesta i arrelada al territori.  

La seva complicitat, tant personal com professional, es va forjar entre fogons i projectes compartits, consolidant-se amb els anys en una proposta culinària que combinava tradició i caràcter. Aquells inicis, marcats per la cuina de brasa i per l’aposta per plats que avui ja formen part de l’imaginari gastronòmic andorrà, van ser el preludi d’una trajectòria sòlida i coherent.  

Amb l’obertura de Can Manel a finals dels anys setanta, la parella va donar forma definitiva al seu somni. Durant dècades, el restaurant va esdevenir un punt de trobada per a generacions de comensals, un espai on la cuina es vivia amb autenticitat i respecte pel producte. Pepita, sempre en un segon pla, va ser una peça clau en aquest engranatge, aportant equilibri, constància i una sensibilitat especial que es percebia en cada detall. 

Mare del xef Carles Flinch, va veure com el llegat familiar continuava evolucionant sense perdre l’essència. Ja retirada, va poder ser testimoni de la transformació i continuïtat d’un projecte que segueix portant el segell d’unafamília que ha marcat època. 

Pepita Font ens deixa als 79 anys després d’uns darrers dies delicats de salut, però el seu record perdurarà en cada plat, en cada història compartida al voltant d’una taula i en la memòria col·lectiva d’un país que avui li diu adéuamb estima i gratitud.