Carles Visa: “El futur implica consolidar talent andorrà a l’elit”

En un moment clau per a l’esquí andorrà, marcat pels bons resultats però també per grans reptes estructurals, la Federació Andorrana d’Esquí afronta el futur amb ambició i realisme. Parlem amb el seu gerent sobre el finançament, la base esportiva, el posicionament internacional d’Andorra i el gran objectiu: consolidar atletes a l’elit mundial sense perdre el talent que ve per darrere. Una visió honesta d’un esport que creix, però que exigeix cada cop més.  

Entrevista i fotos: Sandra Lara

L’esquí està evolucionant molt de pressa. Quines tendències creus que marcaran el futur de l’esport els pròxims anys?  

Més que tendències diria que el que tenim per davant és un repte. El nivell de creixement entre el pressupost i els resultats esportius de la FAE no està en línia i, com millors resultats tens i més alts apunten els objectius, més recursos s’hi han de destinar, i això sense descuidar les estructures que pugen per sota, perquè altrament a la llarga et quedaries sense relleu. Així que, ja veus, com millors resultats tens i malgrat que fem molts esforços per buscar patrocinadors, la situació és complexa i el que no podem fer o no hauríem de fer, és treure recursos de la base per donar-los a l’elit o treure’ls de l’elit per donar-los a la base. A més, cada vegada ens costa més mantenir o trobar tècnics que vulguin venir a treballar a Andorra per culpa del preu de l’habitatge. I ja no parlem de l’augment dels preus que, per culpa dels conflictes internacionals o ves a saber, els costos dels programes esportius augmenten. Sens dubte, cada vegada es paga més per tot i tot s’encareix desproporcionadament.  

Com veus, el repte és majúscul, així que, si el futur implica poder donar un bon servei, segons els objectius que tenim, i volem que els tècnics puguin viure dignament, la tendència implica treballar o trobar fórmules que ens permetin un millor finançament o,almenys, en el nostre cas, aquesta serà la tendència a futur. 

No hi ha millor promoció per al país que els nostres atletes competint a la Copa del Món 

Quin impacte té per al país acollir competicions internacionals?  

Ès bàsic, un país que viu de la neu ha de fer part de la màxima categoria dels esports de neu, però et garanteixo que no és gens fàcil compartir el cartell amb destinacions i estacions de renom com els que hi ha al circuit de la Copa del Món. El fet de portar a Andorra les millors corredores i als millors corredors del planeta ens posiciona en el panorama internacional. I, si a sobre hi afegeixes la qualitat de les nostres estacions, la capacitat de servei i d’acollida de la nostra gent, i el professionalisme amb el qual cuidem els detalls de tot el que envolta la nostra organització, no tinguis cap dubte que ens fa diferents. Només cal veure els comentaris dels atletes cada vegada que han parlat de la nostra organització, o el que recentment ha publicat la Mikaela Shiffrin sobre la seva destinació preferida.  

Després d’haver estat tan a prop d’organitzar un Mundial, quin és el següent “check” en la llista de desitjos de la FAE per posicionar el país?  

Continuar fent part del circuit de la Copa del Món i no llençar la tovallola amb els Mundials, però aquest objectiu ha d’anar, tant sí com no, acompanyat d’atletes andorrans que facin part de la màxima categoria. Per nosaltres aquest és el repte més important, que atletes com el Joan, la Cande, la Carla, la Gina i l’Ireneu es consolidin i juguin un paper important a la general de la Copa del Món, que joves com la Jordina i el Xavi, que han fet un debut Olímpic brillant, facin el salt a la Copa del Món i que tots els i les joves que venen per darrere, continuïn “apretant” als que tenim al davant. No tinguis cap dubte que no hi ha millor promoció per posicionar un sector tan important per al nostre país, que veure els nostres atletes competint a la Copa del Món. Només cal mirar tots els minuts que hem acumulat a Euroesport aquest hivern. 

Què té Andorra que no tenen altres països en l’àmbit de l’esquí? 

Fàcil, que no hi ha una estació al món que tingui un país a peu de pistes, amb tots els serveis que ofereix Andorra en termes d’hospitalitat, seguretat i salut, i amb una àmplia varietat de propostes culturals, gastronòmiques, esportives, benestar, oci, entre d’altres.I tot plegat en un radi molt reduït i en un entorn natural únic. Digues-me en quina estació del món, a banda d’esquiar en unes instal·lacions modernes, a només 15/20 min en cotxe o en transport públic, pots trobar tot això: relaxar-te a Caldea o en algun dels fantàstics hotels que tenim, comprar o simplement passejar per un carrer ple de botigues o per un camí envoltat de natura dels molts que tenim, anar al cine, gaudir del romànic o d’alguns dels museus que disposem, menjar bé en algun restaurant o simplement fer l’aperitiu en alguna terrassa, anar al casino o de festa en algun dels locals de moda i a més, gaudir d’una Copa del Món d’Esquí, o d’un partit de bàsquet de la 1a lliga Espanyola o d’un partit de futbol de la segona espanyola o de rugbi? No trobaràs una destinació al món que puguis fer tot això.  

La frustració ben entesa és molt rica en valors

Creus que Andorra està prou reconeguda internacionalment com a destinació d’alt nivell esportiu? 

No en tinguis cap dubte, i no ho dic solament per tot el que hem organitzat al llarg d’aquests anys en els esports de neu, que no és poc! Tour, Vuelta, Volta, Mundials Btt, Ironman, Jocs dels Petits Estats… el que vol dir que som una destinació d’alt nivell, tant d’estiu com d’hivern.  

Quins valors transmet l’esquí més enllà de la competició? 

L’Esquí, com gairebé tots els esports, és molt ric en valors, però tot i ser un esport individual, es treballa, s’avança i es creix en equip. És un esport on busquem constantment la confrontació per evolucionar i on la gestió de la pressió juga un paper fonamental. Més enllà d’esforç, constància, superació, respecte, disciplina, de l’autonomia, el coneixement o les experiències que s’adquireixen viatjant pel món, el que més m’agrada d’aquest esport, és que et proporciona uns coneixements dels teus límits bestials i sempre en condicions i superfícies molt canviants. L’Esquí també és sinònim de frustració i aquesta, ben entesa, és molt i molt rica en valors. Jo sempre dic que no hi ha millor inversió amb els fills que el fet d’apuntar-los a l’esquí.  

Com definiries el moment actual de la federació? És una etapa de consolidació o de transformació?  

Et diria de transformació esportiva. Fa uns anys que el nostre objectiu era el d’agafar la segona màniga a la Copa del Món i ara ja tenim uns quants corredors i corredores als punts, així que cal consolidar aquesta etapa i passar a jugar un paper cada vegada més important a la general de punts.  

Amb els Jocs de Milà-Cortina 2026 encara recents, quines lliçons n’hem extret com a delegació que ja estiguem aplicant per al pròxim cicle?  

No va de lliçons, tot i que no et negaré que alguna n’he tret, sinó més aviat dels canvis en les diferents estructures amb vista al pròxim cicle olímpic. L’objectiu és reconfigurar els equips, segons un nou plantejament o estratègia esportiva a quatre anys vista, però al final, el nostre objectiu, el nostre dia a dia no varia, en el sentit que sabem que si som competitius i tenim resultats durant el recorregut, arribarem al 2030 més que ben preparats.  

Heu centralitzat bona part de la preparació a Andorra, però els nostres corredors d’elit passen molts mesos a Àustria o Itàlia. És possible crear un “Centre d’Alt Rendiment de neu” al país o sempre dependrem dels Alps? Com es podria millorar l’actual Centre de Tecnificació Esportiva que tenim a Ordino i quins serveis o instal·lacions es podrien afegir per als esportistes? 

Jo no crec que un país com Andorra necessiti un centre d’alt rendiment, com ara un Car de Sant Cugat, per donar un exemple. Crec en un model CTEO, amb un servei de salut dedicat a l’atleta, i amb unes instal·lacions adequades per a la realització de la preparació física, com a base per totes les federacions. I, paral·lelament, el mateix CTEO, conjuntament amb les diferents Federacions, ha d’interferir amb les instal·lacions comunals, governamentals, privades o semiprivades existents, per negociar la pràctica de cada modalitat esportiva. En el nostre cas, la part específica la tenim coberta gràcies al suport que rebem de totes les estacions del país i també gràcies a l’arribada de l’Estadi Creand, que vindria a ser el nostre Centre d’Alt Rendiment de Neu a Andorra.  

El futur implica trobar un millor finançament que garanteixi estructura i resultats

 Es pot millorar l’actual programa d’Esquí Estudi?  

Estem molt contents amb el format d’Esquí Estudi de segona ensenyança i amb el batxiller esportiu que tenim actualment, i vull aprofitar per mostrar el nostre agraïment a totes les persones que ens ajuden i ho fan possible. Òbviament que tot és millorable i en aquest sentit cada any intentem millorar-lo dins de les nostres possibilitats actuals, això no impedeix que vegi amb bons ulls un format Esport Estudi únicament per a esportistes, i no un mix com l’actual.  

 Com es treballa des de la base per detectar i potenciar nous talents? 

Crec que conjuntament amb els nostres clubs hem implementat un sistema molt positiu, a través d’uns circuits de competicions que cada vegada estan més ben organitzats i on tots els nostres llicenciats es poden esprémer al màxim o simplement gaudir o aprendre de la competició. A partir d’aquí anem fent un seguiment i anem introduint més sessions d’entrenament amb tots aquells que demostren més aptituds o obtenen millors resultats, segons els diferents circuits. Els més petitets, de 9 a 12 anys, els introduïm a la Llum de l’Estadi Miquel Capo Mateu (Canaro) amb dues o tres sessions extra d’entrenament, entre setmana, en sortir de l’escola; a banda dels festius i dels entrenaments habituals del cap de setmana. A partir dels tretze anys, i segons el compliment d’uns criteris que establim en l’àmbit federatiu, seleccionem als corredors i corredores que integraran els Equips de Tecnificació dels Clubs i, per tant, l’Esquí Estudi a primer de l’ESO. Tots aquests tecnificats passen per un format d’entrenaments i competicions anual, i fan 5 sessions d’esquí per setmana, durant l’hivern. I, finalment, quan fan quinze anys, també per mitjà d’uns criteris federatius, introduïm als millors tecnificats al grup EEBE U16, que és un programa compartit entre els Clubs i la FAE, i que no és ni més ni menys que el preàmbul cap a l’alt nivell.  

 Què et continua emocionant després de tants anys dins aquest món?  

He tingut la gran sort de viure la millor etapa de l’esquí Andorrà i no m’agradaria perdre’m, per res del món, el que estic segur que vindrà. També t’he de dir que, no sé si per l’edat o perquè, però cada vegada que em trec les botes ploro d’emoció.  

La teva feina t’obliga a estar a primera línia, tant en l’èxit com en la crítica. Com es desconnecta d’una federació que no dorm mai durant els cinc mesos d’hivern?  

Tant de bo si només fossin cinc mesos! Estic de guàrdia les 24 h i els 365 dies de l’any. Compta que durant tot l’any tinc als equips repartits pel món i la diferència horària, hi hagi problemes o no, no existeix. A més, quan els equips fan vacances, algú ha de fer els balanços de la temporada i preparar la següent. De feina no me’n falta, però et prometo que no em queixaré.  

Què li falta a Andorra per tenir un campió del món o un medallista olímpic?  

Campions i campiones ja les tenim, la resta, i si la sort ens acompanya amb les lesions, ho veurem el 2030. Som-hi!!!