Imma Ribera-Cortada: “Oferim un nou horitzó als malalts de càncer”

Imma Ribera-Cortada és metge especialista en Anatomia Patològica de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i ha participat en un estudi d’investigació sobre activació d’oncogens, que ha estat publicat per la prestigiosa revista Blood, que obre noves perspectives als malalts de càncer.

Què ha revelat l’estudi que publica la revista Blood?

Aquest treball ha permès identificar un nou mecanisme d’activació d’oncogens que permet un diagnòstic més precís d’un dels limfomes més agressius en adults, el limfoma de cèl·lules del mantell (LCM).  Per primera vegada, la investigació ha permès identificar unes alteracions moleculars molt específiques en pacients amb LCM que havien passat inadvertides fins al moment mitjançant les tècniques convencionals a causa de la seva complexitat i mida petita. Això permetrà ara un correcte diagnòstic d’aquests casos i per tant, que els pacients puguin accedir a assajos clínics.

Quina importància tenen aquestes alteracions moleculars?

Tenen una importància cabdal. Quan millor aconseguim entendre els mecanismes de les alteracions moleculars que hi ha al darrere de les cèl·lules malignes, podrem donar tractaments específics i un diagnòstic precís. Aquest és la funció dels hematopatòlegs i  hematòlegs, crear línies de tractaments personalitzats que siguin més eficients. Els resultats publicats representen un avenç important en la caracterització genètica d’aquest limfoma i la relació entre les alteracions genètiques i el curs clínic dels malalts. En aquest treball es descriu per primera vegada en l’àmbit científic un nou mecanisme d’activació d’oncogens, que es basa en alteracions estructurals entre diferents cromosomes. L’estudi demostra que oncogens determinats segresten regions reguladores actives del genoma per poder augmentar la seva expressió. Això obre les portes per a més estudis en altres tipus de càncers i obre als malalts nous horitzons.

“La descoberta representa un avenç molt important a nivell científic i ha tingut una gran repercussió mundial”

Qui formava l’equip de treball?

Jo formo part del grup d’una trentena d’investigadors de 15 països diferents, Espanya, EUA, Alemanya i Països Baixos, entre d’altres, liderats pel catedràtic Dr. Elías Campo, director de recerca de l’Hospital Clínic de Barcelona, tota una eminència i que va ser el meu director de tesi doctoral i qui em va convidar a formar part del grup. És un gran científic que admiro profundament, en el seu camp és el segon millor del món. Ell havia estat professor d’Anatomia Patològica de la Universitat de Lleida i gràcies a l’excel·lent nota que em va posar -una matrícula d’honor-, vaig poder entrar com a metge resident a l’hospital de Karolinska, a Estocolm. Vaig tornar a Barcelona, a l’Hospital Clínic, on vaig continuar la meva tesi i en aquell moment em van contactar per venir a treballar a Andorra. I com que els meus pares hi residien, em va anar molt bé venir cap aquí.

És la primera vegada que un metge del SAAS participa en un estudi d’aquest nivell?

Sí, no havia passat mai, i n’estic ben orgullosa. La descoberta representa un avenç molt important a nivell científic i ha tingut una gran repercussió mundial, hem estat portada de la revista Blood. Estic contenta d’haver contribuït a aquest avenç perquè la meva vocació és ajudar les persones.

Com es tradueix a nivell pràctic aquesta descoberta?

Això fa que els pacients que presenten aquesta patologia tan agressiva, que fins ara no sabien com tractar-los, puguin ara entrar a formar part del programa d’assajos clínics que es deriva del nostre descobriment. Ara sabem quin camí hem d’emprendre i com tractar els malalts. L’impacte serà immediat perquè hem descobert com funciona el mecanisme molecular, la qual cosa ens permet aplicar un tractament personalitzat.

A l’estudi hi han participat pacients andorrans?

Sí, hi ha hagut un grup de malalts que tenien el limfoma del mantell que són andorrans, que van donar el consentiment per formar part de l’estudi.

“Ara sabem quin camí hem d’emprendre i com tractar els malalts”

Com es financen els estudis?

Els presents resultats arriben un any després que la Fundació Crèdit Andorrà, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica signessin un acord de col·laboració amb l’objectiu de facilitar la recerca en matèria de limfomes i leucèmies mitjançant la xarxa GELCAB (Grup d’Estudi de Limfomes de Catalunya, Andorra i Balears).  També han finançat l’estudi altres institucions com Instituto de Salud Carlos III, Fundació La Marató de TV3-Càncer, Ministerio de Economía y Competitividad d’ Espanya, Generalitat de Catalunya Suport Grups de Recerca i l’European Regional Development Fund.

El vostre grup de treball seguirà en aquesta línia?

I tant! Ens acaben d’acceptar una nova publicació en una altra revista científica internacional, la Histopatology, la revista de l’Internacional Academy of Pathology. És una continuació de la mateixa temàtica. També estic involucrada en tres publicacions més del mateix grup. Estem utilitzant el model dels limfomes que permeten el cultiu de les cèl·lules en laboratori. Volem entendre què passa amb el sistema immunitari del malalt. Aquesta és una nova línia d’investigació, la immunoteràpia. S’ha descobert que les cèl·lules malignes també tenen la capacitat d’inhibir el sistema immunitari. Ara, es treballa per aconseguir que sigui el propi cos qui treballi per lluitar contra el càncer. A partir d’aquí s’obren noves vies de tractament que busquen atacar la cèl·lula maligna des del sistema immunitari propi.

Com compagina la feina a Andorra i a Barcelona?

Els dilluns i dimarts estic a l’Hospital Clínic de Barcelona, i els dimecres i divendres treballo a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. De totes maneres, quan estic a Barcelona també estudio les problemàtiques dels pacients andorrans. Val a dir que l’Hospital Clínic ha estat qualificat com el millor hospital d’Espanya. Allà tenen les tècniques més innovadores pel que fa als tractaments del càncer.

__________________________________________________

Immaculada Ribera-Cortada neix a Lleida el 19 de maig de 1968. Fa la carrera de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Lleida i s’especialitza en Anatomia Patològica a l’hospital de Karolinska, a Suècia. Marxa a Londres on treballa com a metge resident, i torna a Suècia per uns anys abans de venir a Andorra el 2011 a treballar com a metge especialista en Anatomia Patològica a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, una feina que combina amb la seva tasca a l’Hospital Clínic de Barcelona. És soltera i entre les seves múltiples aficions destaca l’equitació -munta a cavall des dels 4 anys i ha competit en concursos-, l’esquí, la pintura, les activitats a l’aire lliure i compartir estones amb els seus amics.