Joan-Marc Joval: el motor discret que impulsa la cultura andorrana cap al futur

 Joan-Marc Joval és un professional inquiet i polifacètic que ha sabut combinar la passió per la cultura amb una sòlida trajectòria dins i fora d’Andorra. Graduat en filologia i apassionat de les ciències socials, va fer el salt al món laboral com a cofundador i CEO d’una empresa editorial. El seu compromís amb el desenvolupament i la cooperació internacional el va portar a Brussel·les, on va treballar per a la Unió Europea assessorant governs en matèria de transició energètica i canvi climàtic. De retorn a Andorra, va liderar amb èxit l’organització de la Cimera Iberoamericana de 2020 en plena pandèmia i, des del 2022, forma part del Ministeri de Cultura, on ha progressat ràpidament fins a convertir-se en director de Promoció Cultural.

 Entrevista: Josep Segura / Elena Melgarejo

Vostè ha estat cofundador i CEO d’una empresa editorial i de comunicació. Va ser la seva primera experiència professional?

Sí, així és. Va ser el primer projecte propi, nascut d’una iniciativa que vam emprendre conjuntament amb un amic, i la meva primera experiència professional de llarga durada. Va arribar tot just un any després d’acabar els primers estudis universitaris. És cert que abans havia tingut algunes feines esporàdiques, però res comparable a tirar endavant un projecte que naixia de zero i que havia de créixer i consolidar-se. Aquesta va ser, per tant, la meva porta d’entrada al món professional, i, sens dubte, fins aquell moment, el projecte més important de la meva trajectòria.

Què va descobrir i què l’ha ensenyat el món editorial?

D’aquesta etapa vaig aprendre moltes coses, però si hagués de destacar-ne algunes, em quedaria amb els valors que avui encara m’acompanyen. Sobretot el rigor i la disciplina a l’hora de treballar, però també la importància de posar sempre la qualitat com a pilar fonamental de qualsevol projecte. L’experiència em va ensenyar a entendre que no n’hi ha prou amb fer les coses bé, sinó que cal buscar constantment l’excel·lència. També vaig aprendre a prioritzar l’honestedat i la capacitat d’oferir solucions adaptades a cada client i a cada context. Aquesta mirada enfocada a la resolució de problemes, a donar respostes a necessitats específiques, m’ha acompanyat en totes les experiències professionals que han vingut després.

Posteriorment, va estar alguns anys a Brussel·les, treballant per a la Unió Europea, en projectes per a la transició energètica d’Europa i Àfrica. En què va consistir la seva tasca?

El meu interès pel projecte europeu ja venia de lluny, de l’època d’adolescent. Vaig decidir especialitzar-me en aquest àmbit i vaig cursar un màster en governança i política de la Unió Europea. Això em va portar a Brussel·les, on vaig treballar en una agència d’innovació vinculada a la Comissió Europea. Allà, la meva tasca era assessorar governs locals, regionals i nacionals dins l’àmbit de la normativa europea relacionada amb la transició energètica i el canvi climàtic. Jo no soc enginyer ni científic, així que la meva responsabilitat estava centrada en la part normativa i de planificació estratègica: ajudar les administracions a entendre la legislació europea i a accedir a programes de finançament per implementar els seus plans.

Posteriorment, i gràcies a aquesta experiència, vaig impulsar la creació d’una unitat que replicava aquest model en diversos països africans, responent a l’estratègia de cooperació internacional que la UE prioritzava amb regions com ara l’Àfrica. Això va ser, també, una nova mostra d’emprenedoria dins de la mateixa organització.

Sens dubte, vostè és un home de lletres, ja que és graduat en filologia francesa, en llengües i literatura romàniques i també modernes, però no sé per què, em fa la sensació que també domina molt bé les ciències. Ha pensat alguna vegada en formar-se en alguna carrera de ciències?

M’interessen molt les ciències socials, especialment la ciència política. Encara que no m’he plantejat una carrera científica pura, sí que tinc el propòsit personal de, algun dia, fer un doctorat en politologia. És un projecte que tinc aparcat per a més endavant, perquè el ritme actual no em permet encarar-lo, però és una cosa que voldria fer, potser ja de cara a la jubilació. M’agrada molt estudiar i investigar, i penso que endinsar-me en un tema durant 4 o 5 anys és un repte personal i acadèmic que m’atrau molt.

El seu debut a l’administració va ser com a director-gerent de la Fundació que es va encarregar de l’organització de la Cimera Iberoamericana, l’any 2020. Quina papereta en plena pandèmia, no?

Efectivament. Ja era un repte organitzar una cimera d’aquestes característiques, perquè no s’havia fet mai a Andorra un esdeveniment d’aquest volum i amb aquesta responsabilitat institucional i política. Però, a més, va arribar la pandèmia i va capgirar completament el projecte. El que inicialment havia de ser una cimera presencial es va haver de reinventar per adaptar-se a un format telemàtic i després híbrid. Això va implicar ser molt creatius, resoldre imprevistos i, sobretot, fer molta feina d’equip.

Però vostè se’n va sortir amb nota, com va aconseguir esquivar tots els obstacles?

Va ser clau la capacitat de pensar de manera lateral i adaptar-nos ràpidament. Les dificultats eren constants, però crec molt en la força del treball col·lectiu i en la creativitat aplicada a la resolució de problemes. A més, vaig disposar d’un equip molt compromès i amb la col·laboració de totes les institucions del país.

Va aterrar a Acció Cultural el 2022 i el 2024 ja va ser designat com a director de Promoció Cultural del Ministeri de Cultura. Ha estat una carrera fulgurant, no?

Ha anat molt de pressa, sí. Penso que és el resultat d’un context de relleu generacional dins del Ministeri i del fet que, en aquell moment, les meves competències i la meva visió encaixaven amb les necessitats de l’equip i del projecte.

Quin seria el seu diagnòstic sobre la salut cultural del nostre país?

Si faig un diagnòstic global, crec que la cultura d’Andorra està millor que mai. Quan penso en la cultura del país quan era adolescent i la comparo amb l’actual, el canvi és molt positiu. Tenim un teixit cultural viu, amb creadors i creadores que ofereixen un producte de primer nivell. Tant en el sector editorial, com en les arts escèniques, visuals o l’audiovisual, hi ha una energia i un talent enormes. Dit això, també hi ha reptes estructurals importants. El primer és la sobreprogramació: tenim massa oferta cultural i això genera una saturació per part del públic, que ens ho fa saber. El segon és que encara ens falta acabar de consolidar una veritable cultura de la cultura; hem d’entendre la cultura com un motor estructurador de la societat i fins i tot com un pilar econòmic. I el tercer és la manca de recursos, tant humans com financers, per desplegar tot el potencial que voldríem.

I parlant de salut, com es va trobar de saludable el seu departament?

Em vaig trobar un equip molt competent, molt motivat i amb una gran dedicació. Sovint tenim prejudicis sobre el funcionament de l’administració pública, però aquí, a Cultura, em vaig trobar persones molt preparades i amb una entrega total. Va ser una experiència similar a la que vaig tenir a Brussel·les, on vaig comprovar que hi ha una gran capacitat i implicació dins les institucions públiques.

Hi ha hagut de realitzar molts canvis?

No han estat canvis dràstics, però sí que hem fet una reorientació estratègica important. Abans, el Departament de Promoció Cultural estava molt centrat a generar programació cultural pròpia. Ara, sense abandonar aquesta funció, ens estem enfocant cada vegada més a estructurar serveis per al sector cultural, per ajudar-lo a créixer, professionalitzar-se i a guanyar projecció.

Quins han estat els més importants?

Per exemple, hem reforçat el programa de subvencions, hem creat noves línies d’ajuts per a joves talents perquè puguin estudiar o fer estades a l’estranger, i hem impulsat iniciatives com Andorra Crea, que busca internacionalitzar i donar suport a la professionalització dels nostres creadors i creadores. Tot això respon a una visió a llarg termini per fer créixer el sector cultural com a part de l’economia del país.

I com a projectes de futur, quines són les joies de la seva planificació per als pròxims anys?

El gran objectiu és consolidar aquesta xarxa de serveis per al sector cultural. Volem que, d’aquí a 5 o 10 anys, qualsevol creador o professional cultural sàpiga que l’administració li ofereix tot un ventall d’eines per créixer, formar-se i projectar-se cap a l’exterior. Aquest és el nostre full de ruta: des de beques fins a programes de residències, passant per accions de suport a la internacionalització. També volem reforçar la col·laboració amb els comuns. Ells ja fan una tasca importantíssima de programació cultural als seus territoris, però des del Ministeri hem de fer un pas endavant per complementar aquesta oferta amb serveis estratègics a escala nacional.

Amb què li agradaria comptar que, fins al moment, no ha pogut disposar?

La veritat és que tenim moltes eines i hem avançat molt, però com a qualsevol departament petit dins una administració, ens falten recursos humans. Crec que l’administració andorrana, en general, fa una feina excel·lent però amb equips molt reduïts. Som una administració molt eficient però amb plantilles ajustades, i això ens obliga a ser molt selectius i prioritzar constantment.

Quina ha estat la reivindicació més gran que ha fet fins al moment per a activar i promocionar la cultura del nostre país?

La més important ha estat posar sobre la taula la necessitat de reconèixer i donar suport al sector cultural com a motor econòmic i social. El sector cultural vol créixer, vol estructurar-se i necessita que l’acompanyem amb eines i recursos adequats.

Quina és la tasca més delicada o feixuga a la qual ha de fer front en el seu dia a dia?

El més difícil és gestionar les expectatives. Rebem moltes propostes culturals: festivals, exposicions, iniciatives diverses… i, sovint, no podem donar suport a totes, sigui per manca de recursos o perquè no encaixen dins les línies estratègiques del Ministeri. Explicar això a les persones que venen amb il·lusió i projectes sòlids és complicat, i és una de les parts més delicades de la meva feina.

Vostè és autor i coautor de diferents publicacions, tant de temàtica cultural com relacionades amb la Unió Europea. Ens podria parlar del contingut d’aquestes publicacions?

Sí, destacaria dues obres. La primera és la meva tesi de màster, publicada pel Col·legi d’Europa, on vaig analitzar la relació entre Andorra i la UE fins a l’inici de les negociacions de l’acord d’associació. La segona és un manual pràctic que vaig coescriure per al servei científic de la Comissió Europea, sobre com dissenyar polítiques públiques que tinguin en compte tots els actors afectats: governs, empreses, ciutadania… Una eina pensada per facilitar processos de presa de decisions inclusius.

Com es concentra vostè per a trobar la inspiració?

Per mi, llegir molt és essencial. La lectura em nodreix i em genera noves idees. També practico la meditació de manera diària des de fa sis anys i això m’ajuda molt a ordenar el pensament i a gestionar l’estrès. A més, el moviment m’inspira: un viatge amb tren o en autobús em desbloqueja i em fa fluir les idees.

Què li demana vostè al futur?

Continuar contribuint al país i al seu sector cultural, continuar trobant l’equilibri entre la vida professional i la personal, i mantenir viva la meva curiositat i ganes d’aprendre. En l’àmbit personal, també vull continuar cuidant la meva part més interior i espiritual, perquè m’ajuda a viure amb més plenitud tot allò que faig.