Julio De Mato Ramilo: “Vaig començar des de zero amb un obrer”

Amb una quantitat de diners que a hores d’ara poden semblar poca cosa, però amb moltíssima constància i il·lusió, Julio De Mato Ramilo va posar la primera pedra –mai millor dit– de Construccions Ramilo, una empresa especialitzada en la col·locació i venda de pedra per al sector de la construcció i l’interiorisme. 36 anys en el mercat i obres de gran envergadura són part del seu llegat, que preveu delegar als seus fills en el futur. Mentrestant, agraït amb el país que el va acollir quan tan sols era un adolescent, el Julio repassa la seva trajectòria al capdavant d’una empresa pionera i de referència.

Entrevista: César De Pablos · Fotografia: Nelly Dedea
Com i quan comença tota aquesta aventura personal i empresarial a terres andorranes?

Vaig arribar el 1979 amb només setze anys. El meu objectiu era treballar i poder ajudar la meva família, ja que som nou germans. Soc originari de San Vicente de Alcántara, un poble extremeny de la província de Badajoz. Recordo que el meu pare va haver de tramitar un poder notarial perquè pogués travessar la frontera amb un cosí seu, ja que jo era menor d’edat. En arribar aquí, vaig començar en el món de la construcció.

Suposo que van ser uns inicis molt durs.

I tant que sí. Però això era bo per a mi, ja que venia de fer feines dures des dels tretze anys. Vaig tenir la sort de començar amb una empresa de col·locació de pedra com a mà d’obra. La voluntat i l’afany de superació que tenia va fer que progressés ràpidament. Aleshores, només vaig treballar amb dues empreses: Ancor i Treballs Públics Cortés. Era una persona que preguntava molt i que m’hi ficava… Al cap i a la fi, vaig agafar la vocació per treballar la pedra, però vaig fer una pausa per anar a la ‘mili’ i tornar a treballar. En aquell moment, ja era cap de colla i tenia un grupet a càrrec meu. Amb vint-i-tres anys, ja m’havia casat; als vint-i-vuit, vaig muntar el meu propi negoci.

Vas ser capaç de trobar la teva vocació en treballar la pedra, però què et va motivar a seguir el teu propi camí?

Sempre he tingut l’afany emprenedor. Com que ja coneixia la pedra i havia après molt bé dels meus caps, vaig començar amb un obrer. A poc a poc, hem passat a tenir deu obrers, vint obrers… fins a seixanta obrers!

“He tingut la grandíssima sort de treballar amb el millor equip humà, amb la flor i nata dels picapedrers, unes joies de persones que avui són amics”

Has crescut molt de pressa, no?

Sí, molt ràpid. Han estat més de 30 anys amb molta intensitat.

Era més fàcil muntar un negoci abans que ara?

Sí. Ara és més complicat, amb més tràmits i paperassa. En l’època, es necessitaven un pocs papers per obrir l’empresa. Recordo que vaig començar des de zero, amb un obrer i amb 50.000 pessetes, uns 300 euros. Això sí, sempre amb peu de plom, a poc a poc. Crear i dirigir una empresa comporta tenir les idees molt clares i no perdre el cap. Soc una persona feta a l’antiga.

Després de tant temps tallant pedra, consideres que aquest sector continua vigent?

Sí. A Andorra és un sector molt important. Una de les coses que fa la pedra una qüestió tan atractiva, és que cadascuna té la seva “llei”, la seva manera de ser tallada i tractada. Totes són diferents, així que t’ha d’agradar l’ofici per fer-ho bé. Encara a la meva edat, quan vaig de viatge, observo les pedres dels terres i sento curiositat.

Què té d’especial la pedra com a material?

La pedra natural, de totes les classes, colors i tipologies, és molt versàtil. Es necessiten coneixements de tall, però també sobre les seves propietats perquè siguin útils per al propòsit escollit i puguin durar el temps que han de durar. A més a més, cal tenir visió per a col·locar-les segons les formes, dimensions i colors. En resum, has de tenir bon gust i criteri. Un treball de pedra ben fet, durarà tota la vida i donarà un gran suport a l’edificació.

Julio De Mato Ramilo (centre) amb els seus fills, David (esquerra) i Juli (dreta)
Julio De Mato Ramilo (centre) amb els seus fills, David (esquerra) i Juli (dreta)
Quines edificacions del país porten el segell de Construccions Ramilo?

Al llarg de més tres dècades, he tingut la sort de treballar amb clients de França, Espanya i Andorra. Crec que nosaltres hem estat presents a les obres més grans d’aquest país, gràcies al gran volum de personal que tenim. Parlo de superfícies de 6.000 a 8.000 metres quadrats, com ara el Prat Gran, a Escaldes-Engordany, i els murs de FEDA. També hem treballat en la nova seu del Consell General.

Encara conserves aquesta base de 60 obrers?

Actualment, no. Alguns han complert el seu cicle i s’han jubilat, altres han fet el seu camí i, malauradament, alguns han mort amb el pas dels anys. A hores d’ara, tenim trenta-cinc persones en plantilla entre talladors de pedra, personal administratiu, xofers, entre altres. Una cosa sí que voldria remarcar i és que he tingut la grandíssima sort de treballar amb el millor equip humà, amb la flor i nata dels picapedrers, unes joies de persones que avui són amics. En mirar enrere, només puc sentir agraïment envers Andorra i envers les persones que han estat al meu costat des de l’inici. Han estat molts anys de feina àrdua.

Són més de 30 anys dirigint l’empresa familiar i segurament ja voldràs descansar i cedir la batuta a un dels teus fills, no?

Arriba un moment en què, si bé no estàs cansat, el cos t’envia senyals per a treure una mica el peu de l’accelerador. Tinc dos fills, el David i el Juli, i crec que seran capaços de continuar portant l’empresa amb molt seny i determinació, encara que són joves i hauran d’aprendre amb el pas del temps.

Quin és el millor consell que els donaries a l’hora de portar les regnes de Construccions Ramilo?

Jo no he estudiat, però sí que he anat a l’escola de la vida on he après que s’ha de fer les coses amb constància, il·lusió i ganes de superar-se. Els diria que han de ser optimistes i saber aixecar-se de les caigudes, que facin les coses amb decisió i tinguin les idees clares per saber quan agafar el tren. També és necessari saber improvisar i adaptar-se a les situacions inesperades i no confiar-se. Sempre s’han de fer les coses amb atenció.

A què dedicaràs el temps en penjar les botes?

Soc una persona que no sap estar-se quieta. Soc molt actiu. Tinc jardins i horts, soc de treballar la terra… a més, m’agrada sortir a caminar. Tota la vida he caçat amb gossos per la muntanya, així que ja sé el que és caminar almenys quatre hores per la muntanya. A banda de cuidar els gossos de caça, tinc gallines, pollastres, conills… No em faltaran ocupacions!