Marta Pasanau: “Treballar de manera sostenible implica entendre que cada acció compta”

En un moment clau per al planeta, on cada decisió compta i cada gest pot marcar la diferència, empreses com el Grup L’Home del Sac assumeixen un rol fonamental en la transició cap a un model més sostenible. Parlem amb la Marta, una de les veus referents dins l’empresa en matèria de qualitat i medi ambient, per analitzar com es tradueix aquest compromís en accions tangibles, els reptes del sector, el paper de la ciutadania, la importància de l’educació ambiental i la necessitat d’enfortir una economia circular a Andorra.

Marta, fa uns anys que formes part de Grup L’Home del Sac. Com descriuries la teva evolució dins l’empresa durant aquest temps?

Ha estat una evolució molt enriquidora tant en l’àmbit professional com personal. Vaig començar en un moment de canvi dins l’empresa, i això m’ha permès créixer amb ella, assumint nous reptes i contribuint a consolidar una cultura de millora contínua en qualitat i medi ambient. Cada any ha estat una oportunitat per aprendre, aportar i formar part d’un equip que aposta per la responsabilitat i la innovació.

Des de la teva posició, com es tradueix el compromís mediambiental del grup en accions concretes del dia a dia?

El compromís ambiental no només és una qüestió tècnica, també és cultural. Des del departament treballem perquè aquest compromís sigui visible i entenedor per a tot l’equip: promovent hàbits sostenibles, millorant la comunicació interna i buscant sempre formes d’avançar. Intentem ser exemple i motor de canvi dins l’empresa.

Avui dia es parla molt de sostenibilitat, però sovint s’utilitza com un concepte genèric. En el vostre cas, què significa exactament treballar de manera sostenible? Quins són els criteris que seguiu?

Treballar de manera sostenible implica entendre que cada acció compta. Al grup, això es tradueix en integrar la sostenibilitat en totes les àrees de gestió, fomentar la conscienciació ambiental entre els treballadors i treballar colze a colze amb clients i l’administració per assolir objectius comuns. És un compromís que va més enllà de la teoria i es concreta en el dia a dia.

El canvi climàtic és una realitat. Com afecta això a la vostra activitat i quines accions d’adaptació heu posat en marxa?

Per a nosaltres, el canvi climàtic no només és una realitat, sinó també un motiu per reforçar el nostre compromís ambiental. Hem adaptat serveis, millorat la logística per optimitzar rutes i estem apostant per sistemes de gestió més digitals i eficients. També donem suport a través de les xarxes socials en accions de divulgació per implicar la societat en la lluita contra aquest repte.

Un dels temes més rellevants avui dia és la petjada ecològica. Com treballeu per reduir la vostra i la dels vostres clients?

A través d’auditories internes, revisem rutes de recollida per optimitzar consums, i assessorem clients perquè separin millor els residus o adoptin pràctiques més sostenibles. La reducció de la petjada és un objectiu compartit.

Com a ciutadans, sovint tenim dubtes sobre com actuar de forma sostenible. Quin consell pràctic donaries a algú que vol començar a viure de manera més respectuosa amb el medi ambient?

El més important és començar per petits canvis. Separar correctament els residus, portar bosses reutilitzables, reduir el consum d’aigua i evitar plàstics d’un sol ús, ja és un gran pas. A vegades pensem que cal fer grans esforços, però la suma de petits gestos individuals pot tenir un impacte molt positiu col·lectivament.  El meu consell és actuar amb consciència i coherència. Preguntar-se: “Realment és necessari?” abans de comprar, reutilitzar sempre que sigui possible i donar una segona vida als objectes. També és clau informar-se, perquè entendre millor els impactes ens ajuda a fer millors eleccions com a consumidors i com a ciutadans.

Ens pots parlar d’errors comuns que cometem, tant a escala domèstica com empresarial, a l’hora de reciclar?

Un error molt comú és no separar bé per falta d’informació: posar materials bruts als contenidors, barrejar residus no reciclables amb reciclables o pensar que tot el plàstic va al contenidor groc. També passa molt que es confonguin els envasos compostables amb els reciclables, quan sovint tenen circuits diferents.

Com està la situació del reciclatge a Andorra? Quins tipus de residus reciclem principalment i quins són els principals reptes i objectius que afronta el país?

Andorra ha fet avenços importants en la recollida selectiva, especialment en el tractament d’envasos, paper, cartró i actualment amb la gestió de la matèria orgànica. Tot i això, encara queda recorregut per augmentar la participació ciutadana i reduir els impropis. Un dels reptes principals és millorar la sensibilització de la població i fomentar la correcta separació des de l’origen. També cal continuar treballant en infraestructures i en facilitar el reciclatge per a tothom.

L’Economia Circular guanya terreny com a model alternatiu al consum. Què en penses del model de reparació i reutilització de productes per allargar-ne la vida útil?

És un model totalment necessari. Cal passar d’un sistema de “comprar, usar i llençar” a un de reutilització i aprofitament. Donar una segona vida als materials i fomentar la reparació redueix els residus i l’impacte ambiental. A més, aquest model també pot generar nous llocs de treball i oportunitats d’innovació.

Com es traslladen els compromisos ambientals a l’equip humà de l’empresa? Hi ha accions internes per sensibilitzar i formar els treballadors?

Sí, es promou una cultura interna basada en la responsabilitat ambiental. Es fan formacions periòdiques, es comparteixen bones pràctiques i es fomenta la participació activa de tot l’equip. A més, cada petit gest intern compta, com per exemple la correcta separació de residus centralitzada en un mateix punt dins de les instal·lacions o l’ús eficient dels recursos.

Com a dona, en un sector com ara el de la gestió de residus, t’has trobat amb reptes específics? Creus que el paper de la dona està prou reconegut en aquest àmbit?

És cert que tradicionalment ha estat un sector molt masculinitzat, però crec que a poc a poc les coses van canviant. Així i tot, encara cal fer visibles les aportacions de les dones i trencar alguns estereotips. Personalment, he trobat espais on aportar i créixer, però és evident que encara queda camí per normalitzar la presència femenina en totes les àrees. A més, des de l’empresa s’aposta per la integració, cada cop més, de dones per treballar a les plantes, com és el cas del centre de triatge d’envasos, on la presència de les dones va guanyant terreny.

Com influeix la presència femenina en la cultura de treball, especialment en departaments com qualitat i medi ambient, on el factor humà és tan important?

La presència femenina aporta una mirada complementària i sovint més empàtica, col·laborativa i detallista. En departaments com qualitat i medi ambient, on la sensibilitat, l’escolta i la comunicació són claus, és un valor afegit. A més, fomenta entorns de treball més diversos, equilibrats i inclusius, que beneficien a tot l’equip.

Personalment, quins hàbits sostenibles has incorporat al teu dia a dia? Creus que les petites accions individuals marquen la diferència?

Absolutament, sí. A casa practico la separació selectiva, intento reduir el plàstic d’un sol ús, reutilitzo bosses i envasos, i planifico millor la compra per evitar malbaratament. També m’agrada transmetre aquests valors a la família i amistats. Crec que cada petit gest suma, i quan molts ho fan, realment es nota.

Finalment, quina és la teva visió de futur per Grup L’Home del Sac? Cap a on creus que hauríem d’anar els pròxims passos?

Imagino un grup que continuï consolidant-se com a referent en sostenibilitat a Andorra, amb una aposta decidida per la innovació, la digitalització i l’economia circular. Cal continuar millorant els processos, reforçar l’educació ambiental i ampliar serveis que responguin a les noves necessitats del país. També veig clau continuar cuidant l’equip humà, perquè és el que fa possible tot això.