Camí de les noces d’or sobre rodes

Gerard de la Casa celebra enguany 45 anys en el món de la competició. Una trajectòria impecable que es va iniciar en els ral·lis i ha brillat amb força en les pujades de muntanya, on ha estat diverses vegades campió d’Espanya en la categoria de turismes. El seu èxit més gran, però, és mantenir intacta la passió que el va portar a competir des dels 20 anys. A les portes dels 65, ens repassa la seva trajectòria i mira al futur amb la mateixa il·lusió d’aquell primer dia.

Vas començar a competir des de molt jove i ja més seriosament des de l’any 1980. Com recordes els inicis?

Els primers passos van ser com els de molts altres: amb un cotxe petit, un Grup 1, de sèrie, amb barres, les mesures de seguretat, i poc més. Estudiava i tenia 20 anys. La primera cursa va ser la pujada al port d’Envalira, de nit i amb neu. Ens va anar força bé i allà va començar tot.

 Hi ha alguna disciplina que t’hagués agradat provar i no ho has fet?

He tocat gairebé totes les disciplines, menys els circuits amb una fórmula. És una assignatura pendent que potser encara farem realitat algun dia.

Quin ha estat el millor cotxe que has pilotat?

N’hi ha diversos que guardo amb carinyo. El Renault 5 Maxi Turbo té un lloc especial. També els BMW M3 E30, que eren ràpids i exigents. I, actualment, el Ford Fiesta, un autèntic “aparell” fet per guanyar.

Què és el que et fa feliç quan corres?

Només el fet de poder pujar a un cotxe com aquests ja és un privilegi. Tots sortim per guanyar, però només guanya un. Si no guanyem, no passa res. A la meva edat, això ja es porta amb més calma. El més important és continuar gaudint.

Com has viscut l’evolució mecànica i tecnològica de l’automobilisme, des dels teus inicis fins al present? Abans manava més el pilotatge?

Els cotxes abans eren més senzills: sense electrònica, canvis manuals, tracció simple… però molt autèntics. Entre els anys 80 i el 95, per a mi, va ser l’època més maca. Ara l’electrònica ho controla gairebé tot, tenim tracció a les quatre rodes, molts botons… el pilotatge encara és clau, però el cotxe ajuda molt més.

 Com veus la nova generació de pilots?

Pilots com Erik Faura, Raül Ferré o Edgar Montellà ho estan fent molt bé. I també d’altres com Sito Español o Frank Porté. Tots han començat de zero i pugen amb moltes ganes. Només cal que tinguin suport i mitjans per continuar.

Com es pot fomentar aquest relleu generacional?

És un esport car, i aquesta és la gran barrera. Si no tens els recursos, sovint et quedes pel camí. Però si aconseguim més proves i un bon entorn, ajudarem molt a la joventut.

 L’Automòbil Club d’Andorra ha recuperat el Campionat d’Andorra amb 4 pujades. Està entre els teus plans disputar-lo?

I tant! És casa meva. Ser-hi és gairebé una obligació moral. I, a més, em fa molta il·lusió.

 Per quin motiu es va passar de tenir abans tantes proves al país a quedar-se amb una sola cursa, i com s’està intentant recuperar el calendari actualment?

Vam arribar a tenir 11 o 12 proves anuals. Després es va anar morint tot fins a quedar-nos amb una sola cursa. La causa? Una mica per la gestió d’aquella època i també perquè cada cop hi ha més xalets i habitatges a les carreteres. Però ara, amb la nova comissió, s’intenta reflotar-ho i aquest any ja tenim un minicampionat amb 4 proves.

A banda d’un pilot reconegut, també és coneguda la teva afició com a col·leccionista. Quina és la peça que més t’estimes?

Tinc un Maxi Turbo de l’any 85, una de les vuit unitats que queden al món. És, segurament, la joia de la col·lecció. També hi ha el Subaru del Mundial 2008. N’estic molt orgullós.

Quins són els teus objectius per aquesta temporada?

Ara mateix liderem el Campionat Català de Muntanya i també el Nacional. El repte seria guanyar els dos. Anem pas a pas, però l’objectiu hi és.

 Aquest estiu faràs 65 anys. Veus a prop la teva ‘jubilació’ esportiva o t’agradaria celebrar les noces d’or com a pilot?

Encara no. Mentre estiguem al podi i puguem demostrar que anem ràpids, seguirem. És cert que la joventut empeny fort, i algun dia tocarà fer un pas al costat, però encara no ha arribat aquest moment.