FitWilly: “El meu objectiu és transformar vides”
Entrenador, culturista, creador de contingut i, cada vegada més, empresari. Després de començar gairebé de zero a Austràlia i obrir-se camí com a entrenador al Gold’s Gym, FitWilly ha convertit la seva passió pel fitness en un projecte empresarial.
Entrevista: Sandra Lara
Fotos: Nicole Campos
Ara mateix, ets més entrenador, culturista, creador de contingut o empresari?
Jo diria que ara mateix em considero meitat empresari i meitat culturista i entrenador. Cada vegada em sento més empresari, sobretot perquè actualment dirigeixo dues empreses i coordino un equip de 18 persones. Hi ha una gran diferència entre ser una persona que simplement fa entrenaments i passar a coordinar un equip, gestionar persones, liderar i pensar en sistemes i processos. En aquest sentit, pel que fa a la part de negoci, avui em sento més empresari que entrenador. Ara bé, al mateix temps, el culturisme em continua robant el cor. És una passió que forma part de mi i que necessito per sentir-me feliç.
Qui arriba normalment a FitWilly?
A FitWilly, en general, ens arriba gent que no comença exactament des de zero: persones que ja entrenen, però que no acaben de saber quina és la clau per trencar un estancament, millorar la seva relació amb el menjar o continuar progressant. Tot i això, com que tinc una audiència molt àmplia, també ens arriba gent que sí que comença completament des de zero. Per tant, tenim perfils molt diferents: des d’algú que està fent els seus primers passos fins a persones molt motivades, que ja tenen certs coneixements i experiència.
Has passat de ser entrenador presencial en el Gold’s Gym a Austràlia a construir un negoci online. Com va ser l’experiència a Austràlia i què vas aprendre?
Vaig aprendre què és realment la resiliència, què significa no rendir-se i què implica perseguir un objectiu de debò. Vaig arribar pràcticament amb quatre euros al banc. Recordo passar-me els dies repartint fullets pels parcs, de sol a sol, i rebent constantment “no”. També anava de gimnàs en gimnàs buscant una oportunitat. Finalment, després de dues setmanes, vaig aconseguir una oportunitat al Gold’s Gym. Però fins i tot un cop dins, vaig trigar vint-i-un dies a aconseguir el meu primer client. Durant tot aquell temps vaig estar treballant pràcticament gratis. La gent acceptava la sessió, la feia i moltes vegades no tornava. I, així i tot, jo sabia que havia de confiar en el procés i continuar. Per això, encara que allà em vaig formar com a entrenador, el principal aprenentatge que em vaig endur no va ser tècnic. El més important que vaig aprendre van ser els valors de la disciplina, la perseverança i la capacitat de reafirmar-me a mi mateix que, quan realment persegueixes alguna cosa i no et rendeixes, tens moltes més possibilitats d’aconseguir-la.
“Vaig arribar a Austràlia amb quatre euros al banc. Allà vaig aprendre què és realment la resiliència i què significa no rendir-se”
Què t’aporta ser entrenador?
Veure l’impacte real que pots tenir en la vida d’una persona. I no parlo només que guanyi un centímetre de bíceps o que tingui més abdominals, sinó de com pot canviar completament altres àrees de la seva vida: la feina, el negoci, la relació de parella o l’energia que té amb els seus fills. Quan ve un client i em diu que ara pot tornar a jugar al parc amb el seu fill sense cansar-se, això és el que realment m’omple. Perquè t’adones que el canvi físic va molt més enllà de l’estètica. De fet, encara que jo em dedico al món del fitness perquè m’apassiona en l’àmbit professional el que menys em motiva és ajudar algú que ja està bé simplement a tenir una mica més de braç. El que realment em motiva és treballar amb persones en què sé que aquest canvi pot transformar de manera profunda la seva qualitat de vida.
Parlant de la teva academia. Què és el que més et motiva de la part de mentoria i negoci?
Ara mateix, una de les coses que més m’omple, a banda d’impactar en la salut i en el físic de les persones, és poder canviar la vida d’algú d’una manera molt més tangible i immediata a través del seu negoci. Per exemple, agafar un entrenador que no sap comunicar el seu valor, que no té ben estructurat el servei o que no sap automatitzar processos, i ajudar-lo a passar de treballar vuit hores al dia per 1.500 euros a treballar quatre i generar-ne 5.000. O una persona que només factura 300 euros amb les assessories perquè encara les veus com un hobby i ho converteix en el seu negoci principal. Això és un canvi de vida molt directe, perquè no es qued a només en els números.
Quin és l’error més comú que cometen els alumnes?
L’error més gran és fer exactament el mateix que fa tothom i no tenir el valor de centrar-se en un sector específic de la població. Quan un entrenador comença, moltes vegades té por d’especialitzar-se perquè pensa que, si es dirigeix a un perfil concret, estarà perdent clients. Però passa justament el contrari. Entres a les seves xarxes socials i veus: “assessories online, entrenament i nutrició”. I clar, en aquell moment ets un més. Avui, la IA et pot generar una dieta o una rutina d’entrenament en qüestió de segons. Per tant, el valor d’un entrenador ja no pot estar simplement a vendre una dieta i un entrenament. Un entrenador que vulgui destacar avui ha de vendre una transformació, una emoció, un acompanyament humà, responsabilitat, seguiment i la confiança que hi haurà algú al darrere ajudant-te a arribar al resultat.
Se’t coneix també per ser molt transparent. El fet de ser tan transparent t’ha fet guanyar més que perdre?
M’ha fet guanyar més que perdre. De vegades perds, però és el risc que has d’assumir. Quan no et mulles, quan no tens aquell contingut que et fa pensar “no sé si hauria de publicar això”, probablement és perquè no impactarà. Des que vaig començar, l’any 2016, sempre he estat molt transparent. Al principi, fins i tot massa. Quan no tens tants ulls a sobre, tampoc tens gaire filtre. Amb el temps vas professionalitzant-ho, però jo no he volgut perdre mai aquesta essència, perquè crec que és clau. És cert que he perdut molts seguidors per alguns continguts, però també passa que publico un reel donant la meva opinió sobre alguna cosa, en perdo uns quants i, alhora arriben 400 de nous. I després passa una cosa curiosa: hi ha persones que arriben a una entrevista d’accés per a una formació o una assessoria i em diuen que em segueixen des de la meva etapa a Austràlia. Em diuen que la transparència els transmet confiança. Quan a xarxes només ets una persona parlant de publicitat, casos d’èxit o màrqueting, és fàcil que es perdi la part més humana. I, al final, la gent compra a persones.
De cara al futur, quins somnis et queden per complir?
Vull convertir-me en la persona que més vides canvia dins del sector de la salut a Espanya. Vull ser el número u, i ho seré. I, en l’àmbit personal, tinc un objectiu molt clar: comprar una casa als meus pares i poder jubilar-los.
