Abans de BADITS hi va haver una nena fascinada per les revistes de moda, una adolescent que va començar a treballar de model i una jove amb la convicció que algun dia construiria alguna cosa pròpia. Georgina Escoda ha fet de la intuïció, la curiositat i el caràcter una manera d’entendre tant la moda com l’empresa. Després d’anys vinculada al retail, la comunicació i el luxe, va transformar l’experiència acumulada en una marca amb identitat pròpia, nascuda a Barcelona i amb vocació internacional. Avui, al capdavant de BADITS, parla de créixer sense perdre l’essència, de lideratge, de família, d’inseguretats i d’èxit. Però, sobretot, de la il·lusió que encara continua sent el seu motor. En Aquest espai us oferim una conversa amb la dona que hi ha darrere de la marca.
Entrevista: Noelia Farias i Josep Segura · Fotografies: Sisi Herrero
ORÍGENS, INFÀNCIA I FAMÍLIA
Georgina, si ens haguessis de portar al lloc on comença la teva història, on ens portaries?
A la meva infància, sens dubte. Des de ben petita somiava ser model o fer alguna cosa relacionada amb la moda. No sabia exactament què, però sabia que volia ser-hi. A casa sempre hi havia revistes de moda. A la meva mare sempre li ha encantat la moda i jo podia passar hores mirant-les i imaginant que algun dia formaria part d’aquell món. Encara no sabia quin seria el meu lloc dins d’aquell món. Però, d’alguna manera, ja sabia que el trobaria.
Com recordes la teva infància? Eres una nena tranquil·la, rebel, curiosa, independent…?
Molt curiosa, força independent i tremendament inquieta i rebel. No podia estar quieta. Necessitava estar fent coses constantment. Em van apuntar a tota mena d’esports.
Recordes quan vas començar a interessar-te per la roba, pel món de la moda?
Des de ben petita. Era molt presumida. M’encantava agafar el maquillatge de la meva mare, vestir-me i emprovar-me tot el seu armari. La meva mare tenia, i continua tenint, molt d’estil. Recordo veure-la posar-se les camises del meu pare: enormes, amb el coll aixecat, les mànigues arremangades, amb un nus… I jo deia a les meves amigues, escandalitzada: «La meva mare es posa les camises del meu pare!». Ara penso que era moderníssima. I fixa’t que curiós, aquesta barreja de masculí i femení que jo veia en ella de petita és avui un dels codis més reconeixibles de BADITS. Segurament hi ha coses que se’t queden a dins molt abans que sàpigues que algun dia les utilitzaràs.
A casa es respirava esperit emprenedor o la teva vocació empresarial va aparèixer més tard?
A casa es respirava moltíssim treball i també un fort esperit emprenedor, especialment per part del meu pare. Jo ho veia i, des de ben petita, vaig tenir clar que algun dia també volia tenir la meva pròpia empresa. No sabia de què seria ni com ho aconseguiria, però sí que sabia una cosa, volia construir alguna cosa meva. La vocació va arribar molt abans que el pla.
Mirant enrere, reconeixes en aquella Georgina petita algun tret de l’empresària que ets avui?
Sens dubte, la il·lusió. Encara avui, quan arriba la primera mostra d’una peça, sento la mateixa emoció que el dia de Reis. I si no és com me l’imaginava, em dono cinc minuts per pair la decepció i de seguida començo a millorar-la. La il·lusió continua sent el meu motor.
“La il·lusió continua sent el meu motor”
ADOLESCÈNCIA, PRIMERA FEINA I MODELATGE
Comences a treballar com a model sent molt jove. Com arriba el modelatge a la teva vida?
Vaig començar gairebé per casualitat. La meva àvia em va regalar un curs de modelatge perquè m’encantava la moda i, a partir d’aquí, van començar a sorgir oportunitats i feines. Va ser una experiència molt bonica perquè em va permetre conèixer el sector des de dins, tot i que vaig descobrir força aviat que el que realment m’apassionava era la moda, no ser model.
Què va significar començar a guanyar els teus propis diners i assumir responsabilitats professionals quan encara eres adolescent?
Llibertat, sobretot. Començar a guanyar els meus propis diners em va permetre ser encara més independent i gaudir de petites coses sense dependre de ningú. Al mateix temps, vaig aprendre molt aviat que la independència sempre va lligada a la responsabilitat. I crec que aquesta sensació d’aconseguir les coses per mi mateixa m’ha acompanyat tota la vida.
Recordes el teu primer càsting, la teva primera feina i què et vas comprar amb el teu primer sou?
I tant que sí, va ser una sessió de fotos amb Joaquín Verdú. I tampoc recordo què vaig fer amb el meu primer sou, tot i que estic convençuda que me’l gastaria entre roba i plans amb amigues.
El modelatge et va donar seguretat o també et va generar inseguretats?
A mi em va generar més inseguretat que seguretat. Els càstings poden ser força durs i, en aquella època, les maneres eren molt menys curoses que ara. Podies arribar sentint-te estupenda i, cinc segons després, sentir un «no, següent» sense haver tingut pràcticament temps de dir hola. Per suportar allò necessites molta autoestima i també molta paciència. I jo tenia poca paciència i força caràcter. Si alguna cosa no m’agradava, ho deia. Així que aquella etapa em va servir, entre altres coses, per entendre que no tot allò que t’atrau des de fora és necessàriament el teu lloc quan hi entres.
Què vas aprendre sent tan jove sobre disciplina, imatge, puntualitat, exigència i feina?
La disciplina me la van ensenyar la dansa —vaig estar en una companyia de dansa durant molts anys— i també els meus pares. A l’escola de dansa vaig aprendre que darrere de qualsevol resultat hi ha hores d’esforç, constància i atenció al detall. I a casa, la puntualitat i el compromís eren innegociables. És una cosa que continuo aplicant avui: no espero la perfecció, però sí que cadascú doni el millor de si mateix.
“BADITS és el primer projecte en què sento que hi ha tota la meva essència”
Haver conegut la moda primer des de dins d’una peça va canviar després la teva manera de dissenyar-la?
Sincerament, no. La meva manera de dissenyar no va néixer del modelatge, sinó de la meva pròpia manera de vestir i d’entendre la dona. Amb els anys he anat definint cada vegada més el meu estil i he après a creure en el «menys és més». Aquesta visió és la que realment ha inspirat la meva manera de crear.
ESTUDIS I PRIMERS PASSOS PROFESSIONALS
Què vas estudiar i fins a quin punt la teva formació acadèmica coincidia amb la vida professional que vas construir?
Em vaig independitzar molt jove, abans dels 18 anys, i això va fer que m’incorporés al món laboral molt aviat. Vaig estudiar fins a COU i després vaig anar complementant la meva formació amb cursos de comunicació, moda i gestió. Tot i això, on més he après ha estat treballant. He tingut la sort de coincidir amb persones de les quals he après moltíssim i sempre he estat molt curiosa. No vaig seguir un recorregut acadèmic convencional, però mai he deixat de formar-me.
Has dit que bona part de la teva veritable formació va arribar treballant. Creus més en la universitat o en aprendre fent?
Crec en totes dues coses. La formació aporta eines i l’experiència aporta criteri. En el meu cas, he après molt treballant, però també gràcies a la curiositat i a les persones que m’he trobat pel camí. Crec que aprendre no depèn d’on siguis, sinó de les ganes que tinguis de fer-ho.
Vas treballar com a estilista per a produccions audiovisuals. Què et va ensenyar aquella etapa sobre proporcions, cossos i construcció d’una imatge?
Més que sobre imatge, em va ensenyar a entendre tota la feina que hi ha darrere. Vaig descobrir que allò que sembla senzill acostuma a requerir moltíssima preparació, detall i talent. És una lliçó que continuo aplicant avui: quan alguna cosa sembla fàcil, normalment és perquè darrere hi ha molta feina ben feta.
Posteriorment vas entrar en comunicació i relacions públiques de marques de luxe. Què hi vas aprendre sobre com es construeix el desig al voltant d’una marca?
Vaig aprendre que tenir un bon producte és fonamental, però no sempre és suficient. Treballar en comunicació em va ensenyar l’enorme valor de les relacions humanes i que les millors es construeixen amb temps, confiança i autenticitat. També vaig entendre que pots generar interès al voltant d’una marca, però perquè aquest interès es mantingui hi ha d’haver alguna cosa darrere que realment valgui la pena.
També vas passar per l’alta joieria. Què et va ensenyar aquell univers sobre qualitat, detall i percepció de valor?
L’alta joieria em va ensenyar a valorar l’obsessió pel detall. Allà vaig entendre que una diferència mínima pot canviar completament com perceps una peça. I que el luxe no sempre és en l’evident, sinó en la qualitat del que hi ha darrere. Crec que això em va marcar molt. Avui continuo prestant moltíssima atenció als acabats, als teixits, al patró i a tot allò que potser no es veu a primera vista, però que fa que una peça se senti especial.
Durant més d’una dècada vas gestionar i desenvolupar diverses franquícies de moda a Catalunya. Va ser aquella etapa el teu veritable MBA?
Totalment. El meu MBA van ser aquells catorze anys. Vaig aprendre de tot: gestió, compres, equips, rendibilitat, negociació i, sobretot, la realitat del retail. A més, va coincidir amb una etapa molt intensa a nivell personal, perquè acabava de ser mare de bessons. Avui miro enrere i encara em pregunto com vaig ser capaç d’arribar a tot. Va ser una etapa duríssima, però quan vaig llançar la meva pròpia empresa ja feia anys que aprenia en primera línia de foc.
En quin moment comences a pensar que algun dia podries crear el teu propi projecte?
Després de diversos anys gestionant franquícies vaig sentir que necessitava un nou repte. Estava molt a prop del client i veia constantment oportunitats, idees i coses que em venia de gust fer d’una altra manera. Més que una qüestió d’ambició, era una necessitat de crear. I vaig entendre que, per continuar creixent, havia de construir alguna cosa pròpia.
“Les peces més autèntiques neixen quan deixes de mirar cap a fora i comences a mirar cap a dins”
Has tingut algun mentor?
Jordi Solé, sens dubte. Quan ens vam conèixer, jo tenia moltes idees i ell em va ajudar a convertir-les en un projecte viable. Sempre he admirat la seva visió empresarial i, sobretot, la seva capacitat per mantenir la calma quan jo ja he fet tres voltes per l’habitació. També he tingut la sort d’aprendre de grans professionals com María Eugenia Girón, que em va ensenyar molt sobre lideratge, rigor i excel·lència. Però si he de mencionar un mentor en la meva trajectòria empresarial, és el Jordi. Primer mentor, després soci i més tard marit. En aquest ordre.
Quin va ser el teu primer gran èxit professional?
BADITS, sens dubte. És el primer projecte en què sento que hi ha tota la meva essència. Hi ha anys d’intuïció, aprenentatge, errors, il·lusió i feina darrere del que avui és una realitat. I potser el més bonic és que continuo gaudint-ne tant com el primer dia.
Quin error de joventut professional agraeixes haver comès?
Respondre massa ràpid. Sempre he estat molt impulsiva i una mica contestatària. Si alguna cosa em semblava malament, reaccionava immediatament. Amb els anys he après una cosa tan senzilla i tan difícil com comptar fins a deu. De vegades fins a vint. No he perdut el caràcter ni el vull perdre. Simplement he après que tenir raó no significa necessàriament haver de respondre en aquell mateix segon.
Alguna vegada has patit la síndrome de la impostora?
No especialment. He tingut dubtes i m’he equivocat moltes vegades, com tothom. Però quan crec en alguna cosa, ho faig de debò, i això em dona molta seguretat. Potser mai he sentit que ocupava un lloc que no em corresponia perquè mai he intentat ser algú que no soc.
EMPRENDRE I NAIXEMENT DE BAD HABITS / BADITS
Ets emprenedora per naturalesa o la vida et va portar cap aquí?
Per naturalesa. Des de ben petita tenia clar que volia construir alguna cosa pròpia. No sabia què seria ni com ho aconseguiria, però sí que sabia que volia crear el meu propi camí.
Quan vas obrir Bad Habits el 2017, quin era realment el projecte que tenies al cap?
Una botiga multimarca de sabates. Sempre m’han fascinat i veia una oportunitat entre el luxe i les grans cadenes. Però durant les obres vaig entendre que el projecte podia anar molt més enllà i vam decidir incorporar-hi roba. Vam començar a descobrir marques, a viatjar i a construir una proposta cada vegada més personal. I gairebé sense adonar-nos-en, aquella idea inicial va acabar convertint-se en el que avui és BADITS.
Què vas sentir el dia que vas aixecar per primera vegada la persiana d’una empresa que ja era completament teva?
Un orgull enorme. La botiga es va omplir des del primer dia i vaig sentir que tot l’esforç havia valgut la pena. Però la veritable satisfacció arriba quan veus que una clienta torna, confia en la marca i la recomana.
Vas començar seleccionant marques internacionals que gairebé no tenien distribució a Espanya. Què buscaves que aleshores no trobaves al mercat?
Buscava alguna cosa diferent. No tenia sentit oferir el mateix que tothom. Per això viatjàvem molt, investigàvem i buscàvem marques amb personalitat pròpia. Sempre he estat molt curiosa i crec que part del nostre valor va ser precisament aquí: no esperar que les coses arribessin, sinó sortir a buscar-les.
Com canvia la mentalitat quan passes de comprar producte a assumir el risc de dissenyar-lo, produir-lo i finançar-lo?
Canvia completament. Quan compres producte, tries. Quan el dissenyes i el produeixes, assumeixes el risc de cada decisió. De sobte, un teixit, un botó, un patró o una quantitat deixen de ser detalls i passen a tenir un impacte directe en la rendibilitat. Dissenyar és la part més visible i probablement la més bonica. Convertir aquest disseny en un negoci rendible és el veritable repte.
Què significava aleshores el nom Bad Habits i quant tenia de la teva pròpia personalitat?
Moltíssim. Bad Habits mai va parlar de mals hàbits literalment. Parlava d’actitud: qüestionar les coses, no fer-les d’una determinada manera només perquè sempre s’hagin fet així. Aquesta rebel·lia, aquesta curiositat i aquest inconformisme formen part de la meva personalitat i també van ser en l’origen de la marca.
Què representa haver evolucionat ara cap a BADITS?
Una evolució natural. Bad Habits forma part de la nostra història, però BADITS representa una versió més madura, més única i més definida de la marca. Amb els anys hem après a fer menys, però millor. Menys referències, més qualitat, una identitat més clara i un producte més cuidat. D’alguna manera, la marca ha evolucionat igual que jo. Avui tenim molt més clar qui som i què volem fer.
Quina part de l’esperit original de Bad Habits vols conservar encara que BADITS arribi algun dia a ser deu vegades més gran?
La capacitat de fer que una dona se senti increïble quan es posa una de les nostres peces. Vull continuar oferint qualitat, disseny i patrons impecables sense convertir-nos en una marca inaccessible. La meva aspiració no és que una clienta tingui una única peça de BADITS per a una ocasió especial. És que construeixi el seu armari amb nosaltres i que les nostres peces formin part de la seva vida. Si algun dia som deu vegades més grans, m’agradaria que aquesta sensació continués intacta.
Quan comences una col·lecció, comences mirant tendències o mirant el teu propi armari?
Les tendències m’interessen, però no em condicionen. Miro, observo i m’inspiro constantment, però després dissenyo allò que m’emociona, que em posaria jo i que sento que té sentit per a BADITS. Al final, les peces més autèntiques neixen quan deixes de mirar cap a fora i comences a mirar cap a dins.
Alguna vegada has creat una peça que adoraves i comercialment no va funcionar?
Moltíssimes vegades! He arribat a estar convençudíssima que una peça seria un èxit i després no ha funcionat. I al principi penses: «Però com pot ser, si és ideal?». Amb el temps aprens que el teu gust personal i el mercat no sempre van plegats. I sort, perquè si existís una fórmula infal·lible aquest negoci perdria tota la gràcia.
I alguna que no esperaves que funcionés i va acabar convertint-se en un fenomen?
També. I més d’una. He arribat a dir: «D’aquesta peça compreu-ne poca, que no la veig gaire clara», i després s’ha esgotat en hores. És un bany d’humilitat meravellós perquè et recorda que, per molta experiència que tinguis, l’última paraula sempre la té la clienta.
“Per a mi, créixer bé sempre serà més important que créixer de pressa”
BADITS barreja sastreria, codis tradicionalment masculins i feminitat. Què t’atrau d’aquesta contradicció?
Per a mi no és una contradicció. Crec que la feminitat no té una única forma.
M’encanta combinar peces d’inspiració masculina perquè aporten personalitat, seguretat i molta força a una dona.
En una indústria obsessionada amb abaratir costos, per què decideixes mantenir gran part de la producció a Espanya?
Perquè ens permet fer un producte millor. Treballem molt a prop dels tallers, provem, corregim, ajustem i tornem a provar. Aquesta proximitat ens dona control, rapidesa i moltíssima capacitat de reacció. Per a nosaltres no és només una qüestió d’on produïm, sinó de com volem treballar.
Has defensat que prefereixes reduir marge abans que traslladar tota la fabricació a mercats molt més barats. On acaba la convicció i comença l’obligació empresarial de ser rendible?
La rendibilitat és imprescindible, però també ho és saber per què vols que et triïn.
Nosaltres hem decidit competir des de la qualitat, el disseny i el producte. Evidentment, cal guanyar diners, però no a qualsevol preu. Crec que el veritable repte és aconseguir que rendibilitat i qualitat convisquin.
Creus que el consumidor entén realment el que costa fabricar bé una peça?
Potser no coneix tots els costos, però sí que reconeix el resultat. Una peça ha de quedar bé, tenir bon tacte, durar i continuar venint-te’n de gust al cap d’un temps.
La millor prova per a mi és quan una clienta torna a comprar. És aquí on saps que el producte ha complert.
Durant la pandèmia comences a vendre mitjançant Instagram Live gairebé per necessitat. Com recordes aquells primers directes?
Amb moltíssima vergonya. La idea va ser del Jordi i jo no en volia ni sentir a parlar. El primer directe el vaig fer atacada dels nervis. Però va funcionar. I el que va començar com una necessitat va acabar transformant l’empresa i la nostra manera de relacionar-nos amb les clientes.
En quin moment vas descobrir que a l’altra banda de la pantalla no hi havia simplement espectadors, sinó una comunitat?
Quan vaig entendre que la gent no venia només a veure roba. Van començar a preguntar-me com estava, a preocupar-se si desapareixia uns dies o a explicar-me coses de la seva vida. És aleshores quan t’adones que has construït alguna cosa molt més valuosa que una audiència. Hem creat una comunitat increïble i em sento molt afortunada per això.
Les teves clientes entren per comprar, però també per escoltar-te, preguntar-te i compartir temps amb tu. Es pot mesurar quant ven la confiança?
Sí. Es mesura en fidelitat. Quan una dona compra una vegada i una altra sense emprovar-se una peça, està confiant en tu, en els teus patrons i en el teu criteri.
I aquesta confiança no s’aconsegueix amb una campanya. Es construeix durant anys complint el que promets. Probablement és un dels actius més valuosos que té una marca.
En quin moment vas sentir que BADITS havia deixat definitivament de ser un projecte emprenedor per convertir-se en una veritable companyia?
Quan vaig entendre que ja no ho podia fer tot jo. Al principi era absolutament a tot arreu. Però arriba un moment en què necessites envoltar-te de gent millor que tu en moltes àrees i aprendre a confiar. Per a mi, aquí hi ha la diferència entre tenir un projecte i construir una companyia.
Passar d’uns tres milions de facturació cap a un objectiu de deu milions no significa simplement vendre més. Quina empresa has de construir per arribar-hi?
Una empresa molt més preparada. Necessitem més tecnologia, més eficiència i millors processos, però sense perdre agilitat. I, sobretot, necessitem continuar creixent a fora. La internacionalització serà una part molt important d’aquest camí.
Què et preocupa més avui com a empresària: créixer, mantenir els marges, consolidar l’equip o protegir la identitat de la marca?
Depèn del dia, jajaja! Hi ha moments en què et preocupen més els marges, d’altres en què el focus és créixer o reforçar l’equip. Però hi ha una cosa que mai canvia, i és protegir la identitat de BADITS. Els números poden fer-te replantejar moltes coses; l’essència de la marca, no.
Existeix una mida a partir de la qual una empresa comença a córrer el risc de perdre allò que la va fer especial?
Sí, existeix aquest risc. Però crec que té més a veure amb les decisions que amb la mida. Pots créixer moltíssim i continuar tenint ànima si les persones que lideren la marca continuen compartint una mateixa visió. Per a mi, créixer bé sempre serà més important que créixer de pressa.
En plena era digital, el món físic continua tenint molt de pes a BADITS. Què pot oferir una botiga que encara no pot oferir una pantalla?
Experiència. I persones. Una bona botiga no només ven roba. Escolta, assessora i moltes vegades et descobreix peces que mai hauries triat tu sola. L’e-commerce et dona comoditat, la botiga et dona emoció. Crec que tots dos es complementen perfectament.
Què va canviar per a l’empresa quan vau obrir Madrid?
Ens va confirmar una cosa molt important: que ja existia una comunitat. Abans d’obrir, ja teníem moltíssimes clientes madrilenyes comprant online. La botiga ens va permetre posar cara, veu i experiència física a una relació que ja estava creada.
I a partir d’aquí el creixement va ser molt significatiu.
BADITS també està creixent a través del canal multimarca. Com decideixes en quins establiments vols ser i on és preferible dir que no?
Busquem socis, no només punts de venda. Volem ser en botigues que entenguin la marca, la defensin bé i comparteixin els nostres valors. Prefereixo ser en menys llocs i estar ben representada que créixer sense criteri.
La firma ja és present en diferents mercats europeus. BADITS vol ser una gran marca espanyola que ven internacionalment o una marca europea nascuda a Barcelona?
Avui som una marca espanyola que està creixent internacionalment. La meva ambició és que algun dia puguem dir que som una marca europea nascuda a Barcelona. Barcelona sempre serà el nostre origen, però no vull que sigui el nostre límit.
BADITS també ha arribat a Andorra i podem trobar la marca a CLO de Carmen López. Coneixies Andorra abans que BADITS hi fos present?
El client andorrà el coneixem des de fa molts anys. Fins i tot abans de ser-hi presents físicament ja teníem moltes clientes andorranes comprant a Barcelona i online. A més, la Carmen, des de CLO de Carmen López, va apostar per nosaltres molt aviat, fins i tot quan gairebé no havíem començat a desenvolupar el canal multimarca. És un mercat que sempre ens ha rebut molt bé i en el qual encara veiem molt potencial de creixement.
“Amb la Carmen hi va haver connexió des del principi. Va apostar per BADITS quan pràcticament començàvem amb el canal multimarca”
Què ha de tenir una botiga perquè sentis que pot representar bé l’univers BADITS, i què vas trobar a CLO de Carmen López?
Per a mi és fonamental que hi hagi una sensibilitat i una manera d’entendre la moda que encaixin amb BADITS. No es tracta només de vendre les nostres peces, sinó de saber transmetre la marca i entendre la nostra clienta. Amb la Carmen hi va haver connexió des del principi. Va apostar per BADITS quan pràcticament començàvem amb el canal multimarca i sempre ha sabut entendre molt bé el nostre producte i com presentar-lo.
Com valores el fet que BADITS tingui a Andorra un espai físic on la clienta pugui tocar les peces, emprovar-se-les i rebre un assessorament molt personalitzat?
Ho valoro moltíssim. Nosaltres donem una importància enorme al producte, als teixits, als patrons i a com queda una peça, i hi ha coses que només s’entenen de debò quan te les emproves. A més, disposar a Andorra d’un espai on la clienta pugui descobrir BADITS amb un assessorament tan proper i personalitzat ens sembla importantíssim.
Creus que una botiga com CLO pot ajudar a explicar BADITS d’una manera diferent de l’e-commerce o de les xarxes socials?
Totalment. L’e-commerce i les xarxes ens permeten arribar a moltíssima gent i explicar el nostre univers, però una botiga aporta una cosa diferent: l’experiència. Poder tocar una peça, emprovar-te-la, descobrir com combinar-la o deixar-te assessorar crea una relació molt més personal amb la marca. I quan aquesta experiència està en mans d’algú que entén BADITS, com la Carmen i el seu equip, per a nosaltres té moltíssim valor.
“Disposar a Andorra d’un espai on la clienta pugui descobrir BADITS amb un assessorament tan proper i personalitzat ens sembla importantíssim”
Què et costa més delegar a mesura que la companyia creix: el producte, la imatge o la relació amb la clienta?
Probablement aquestes tres coses són les que més em costa deixar anar. Cada vegada delego més perquè no hi ha cap altra manera de créixer, però producte, imatge i clienta formen part de l’essència de BADITS i hi continuo molt involucrada. Al final, créixer consisteix a delegar l’execució sense perdre la visió.
Has citat Miuccia Prada com una de les persones amb qui t’agradaria conversar. Si tinguessis una hora amb ella, què li preguntaries?
Li preguntaria com va començar tot. Quins dubtes va tenir, què la inspirava i en quin moment va ser conscient que estava construint una marca que transcendiria generacions. Més que conèixer Prada, m’encantaria conèixer la dona que hi ha al darrere.
Si tornem a seure amb tu d’aquí a cinc anys, què hauria d’haver passat perquè ens diguessis: «Sí, hem aconseguit el que somiàvem»?
Que continuï sentint la mateixa il·lusió. Per descomptat, vull que BADITS creixi, però també vull continuar gaudint del camí. Si d’aquí a cinc anys continuo entrant a l’oficina amb ganes i envoltada d’un equip feliç, pensaré: «Sí, això era».
PARELLA, AMOR, AMISTAT I RELACIONS
Com vas conèixer el Jordi?
Ens va presentar una parella d’amics que va tenir claríssim que encaixaríem abans que nosaltres. I, vist el resultat, cal reconèixer que tenien raó.
Què va ser el primer que et va cridar l’atenció d’ell?
La seva calma. El Jordi té una serenitat molt especial. És d’aquelles persones que no necessiten fer soroll per tenir una gran presència.
En què sou completament diferents?
En gairebé tot. Ell pensa i jo salto. Ell calma i jo accelero. Però precisament per això ens equilibrem tan bé.
Com es protegeix una relació quan també compartiu una empresa?
Intentant que no tot sigui feina. Per a mi és important recordar que el Jordi i jo som parella abans que socis. Hi ha converses que poden esperar fins a l’endemà.
Qui demana perdó primer?
El Jordi. Jo soc més orgullosa. Ell és més intel·ligent.
Què va canviar en tu quan vas ser mare?
Tot. La maternitat ha estat l’experiència més meravellosa i més transformadora de la meva vida. A més, va arribar en un moment professional de màxima intensitat: quinze dies després de donar a llum els meus bessons ja estava posant en marxa el meu primer negoci. Mirant enrere, no sé d’on vaig treure tanta energia, però sí que sé que la maternitat em va ensenyar a valorar el que realment importa.
Com han viscut els teus fills el creixement de BADITS?
Els meus fills sempre m’han conegut treballant i amb empreses. De petits van créixer entre botigues i magatzems; era la nostra normalitat. Amb BADITS ja eren més grans i ho han viscut d’una manera molt més conscient. Recordo quan feien Batxillerat i em deien: «Mama, les noies de l’escola porten BADITS i em pregunten si tu ets la de la marca». Els feia moltíssima il·lusió. Ells han crescut veient créixer els meus projectes i sentir que avui miren BADITS amb orgull m’emociona moltíssim.
“Dissenyar és la part més visible i probablement la més bonica. Convertir aquest disseny en un negoci rendible és el veritable repte”
Et pregunten per la teva feina o participen d’alguna manera en les teves decisions?
Molt. Opinen, pregunten i coneixen perfectament l’empresa. Ara els toca trobar el seu propi camí, però si algun dia volen formar part de BADITS i liderar l’empresa, em farà moltíssima il·lusió.
Si traiem BADITS, les càmeres, els directes i la feina, qui és Georgina Escoda?
Una persona molt més tranquil·la del que sembla. Gaudeixo d’una bona conversa, de la meva família, de viatjar, llegir i compartir temps amb la gent que estimo.
Com et descriuries en tres paraules?
Apassionada, espontània i perseverant.
Quina creus que és la teva virtut més gran?
Que no em rendeixo. Puc equivocar-me moltes vegades, però abandonar mai ha estat una opció per a mi.
I el teu pitjor defecte?
La impaciència. Em costa esperar. Quan tinc una idea o un projecte al cap, ho vull per ahir. Amb els anys he après que no tot depèn del meu ritme i que algunes coses necessiten el seu temps, tot i que encara em costa portar-ho bé.
Quina part de la teva vida és força menys perfecta del que sembla des de fora?
Tota. La meva vida no és perfecta. Ni tan sols el meu armari és perfecte, ha ha ha…
Dirigir una empresa és complicat, conciliar feina i família és complicat, tenir fills adolescents és molt complicat i tenir un marit com a soci tampoc és un camí de roses.
Així I tot, la meva vida m’encanta!
Què fas malament?
Cuinar. El Jordi gaudeix cuinant i muntant un autèntic camp de batalla a la cuina. Jo m’encarrego de la postproducció: recollir, netejar i tornar la pau al lloc.
Què et fa feliç?
Estar amb els meus. Al final, la meva felicitat sempre acaba tenint a veure amb les persones que estimo.
Què et fa perdre la paciència?
La falta de respecte, la deslleialtat i la falta de compromís. Els errors els entenc. Les males actituds em costen força.
De què tens por?
De perdre les persones que estimo. Sens dubte, aquesta és la meva por més gran.
Ets una bona amiga?
M’agrada pensar que sí. Potser no sempre tinc tot el temps que m’agradaria, però quan algú em necessita, sap que pot comptar amb mi.
T’has sentit sola alguna vegada estant envoltada de gent?
Sí, alguna vegada. Potser per això valoro tant les relacions profundes i els grups petits.
Quines són les teves aficions?
Anar amb bicicleta, els concerts, viatjar i llegir quan tinc pau mental. Tot allò que m’inspira i em treu de la rutina.
Quin lloc ocupa viatjar en la teva vida?
Un lloc enorme. M’agrada treballar, però també viure experiències i crear records. Viatjar em dona exactament això.
Quin és aquell lloc al qual sempre vols tornar?
A casa. I després a l’Empordà, a Formentera i al Japó.
Què significa avui per a tu tenir èxit?
Sentir-me en pau amb la vida que he construït. I veure que les persones que estimo estan bé. Res més.
Va canviar la teva manera de viure després d’aquell problema de salut?
Completament. Vaig aprendre que no controlem tant com creiem i que gaudir del camí és tan important com assolir la meta.
Com definiries el teu estil?
Casual, sofisticat i força minimalista. Crec molt en el «menys és més».
Què no falta mai al teu armari?
Texans, camises blanques i americanes. I probablement més sabates de les que hauria de reconèixer.
Quina és la peça en la qual val la pena invertir?
Uns bons texans i una bona americana. Són peces que et poden acompanyar durant anys.
Hi ha alguna peça que conservis des de fa moltíssims anys?
Moltes americanes i abrics. Les bones peces no entenen de temporades.
Què has après amb l’edat sobre com vestir?
Que fer anys no significa amagar-te. Significa conèixer-te millor.
Quan et lleves un dia i no t’agrades, què fas?
Continuar endavant. Tots tenim dies millors i pitjors. He après a no donar-los més importància de la que tenen.
En quin moment una dona deixa de vestir-se per agradar i comença a vestir-se per agradar-se?
Crec que una cosa no exclou l’altra. Per agradar als altres, primer t’has de sentir bé amb tu mateixa.
Quin dissenyador ha influït més en la teva manera d’entendre la moda?
No podria quedar-me amb un de sol: Miuccia Prada, Phoebe Philo i Matthieu Blazy.
Què penses quan sents: «a certa edat ja no t’hauries de posar…»?
Que cadascú hauria de vestir com li doni la gana.
Quina tendència actual no portaries mai?
Mai diguis mai en moda. Però la tendència dels serrells no me la veureu mai.
PREGUNTES BREUS
Texans o pantalons de vestir?
Texans.
Talons o vambes?
Talons.
Blazer o caçadora?
Blazer.
Camisa blanca o samarreta blanca?
Camisa blanca.
Bossa gran o bossa petita?
Gran de dia, petita de nit.
Estampat o llis?
Llis.
Comprar molt o comprar bé?
Comprar bé.
Botiga física o e-commerce?
Botiga física.
Instagram Live o desfilada?
Instagram Live.
Vestir-se per agradar-se o per agradar?
Per agradar-se.
Elegància francesa o sofisticació italiana?
Elegància francesa.
Barcelona o París?
París. Ho sento, Barcelona.
Miuccia Prada o Coco Chanel?
Em vesteixo de Prada i porto els accessoris de Chanel.
Una peça de BADITS que salvaries d’un incendi?
Els jeans Solange i la blazer Josephine. Em nego a triar-ne només una.
La peça que mai veurem en una col·lecció dissenyada per Georgina Escoda?
Un estampat de flors.
Dona Secret 139 – Octubre 2026 – Georgina Escoda
