Arker Labs va néixer l’any 2017 amb l’objectiu d’especialitzar-se en tecnologia blockchain i desenvolupar solucions aplicades a empreses i nous models de negoci. Amb els anys, la companyia ha ampliat el seu àmbit d’activitat cap a camps com la tokenització d’actius, els smart contracts, la intel·ligència artificial i l’automatització de processos. En aquesta entrevista coneixem de la mà dels seus socis el Nelson Marco i el Juanjo Chust, quins projectes estan desenvolupant i com veuen el futur d’aquestes tecnologies.
Quina necessitat del mercat us va portar a fundar Arker Labs?
A finals del 2017 vam detectar que hi havia una manca important de professionals especialitzats en el sector blockchain. Per això vam decidir especialitzar-nos en el desenvolupament de solucions basades en aquesta tecnologia, treballant amb plataformes com Bitcoin, Ethereum i altres ecosistemes blockchain. El primer que vam fer va ser desenvolupar un videojoc aplicant aquesta tecnologia i canviant una mica el paradigma tradicional dels videojocs. En lloc que fos l’usuari qui pagués per jugar, vam plantejar un model en què fos el mateix joc el que recompensés l’usuari pel seu ús i participació. A partir d’aquí, vam començar a créixer, a construir una cartera de clients i a desenvolupar solucions blockchain adaptades a les necessitats de diferents empreses. Amb el temps, també vam anar ampliant els nostres àmbits d’especialització cap a altres sectors tecnològics. Avui dia, per exemple, treballem també en àrees com la intel·ligència artificial i l’automatització de processos.
Quin és el principal repte per a una empresa que passa de la Web2 a la Web3?
El primer repte és decidir si realment necessites fer el pas a blockchain. Ens hem trobat moltes vegades amb empreses que arriben dient que volen utilitzar aquesta tecnologia, però en alguns casos no és necessària o, fins i tot, pot no aportar cap millora als processos de l’empresa. Quan blockchain sí que té sentit, el principal repte és el canvi de paradigma. Passem d’un model en què l’empresa controla la informació i els servidors a un model distribuït, en què les dades i la infraestructura no depenen d’un únic actor. Per tant, la clau és entendre si aquesta tecnologia aporta un valor real al negoci i si permet millorar els processos. En alguns sectors, com el financer, pot aportar moltíssim valor: més transparència, més velocitat i la possibilitat de compartir dades entre empreses de manera segura i fiable. En canvi, en altres sectors pot no tenir sentit i, fins i tot, pot complicar o empitjorar processos que amb una arquitectura tradicional ja funcionen correctament.
“El primer repte és decidir si realment necessites fer el pas a blockchain”
Com veieu l’adopció de la tecnologia blockchain als països veïns?
En els últims anys, la blockchain s’està integrant cada vegada més dins del sistema financer tradicional, especialment gràcies a una regulació més clara. A Espanya, per exemple, això estan obrint la porta a la tokenització d’actius com ara hotels, préstecs o empreses, facilitant l’accés a la inversió i reduint costos administratius. La tokenització permet que molts petits inversors puguin participar en projectes que abans estaven reservats a grans capitals. A més, aquests tokens ja poden integrar-se dins del marc fiscal i legal tradicional. En països com Dubai, aquest model està encara més avançat. Un exemple és la tokenització d’un hotel, que ha permès captar finançament de centenars o milers d’inversors i reduir molt els costos de gestió, fent tot el procés d’inversió més accessible i eficient.
I a Andorra?
A Andorra hi ha una llei de tokenització que protegeix molt l’inversor, però exigeix la figura del veedor digital, encarregat de supervisar tot el procés i de garantir que els fons i els procediments siguin correctes. El principal obstacle és que aquest veedor assumeix una responsabilitat econòmica molt elevada i, actualment, les asseguradores no ofereixen fàcilment cobertura per aquest risc. Això ha frenat el desenvolupament de projectes de tokenització al país, ja que fins que no es resolgui aquesta qüestió serà difícil que aquest mercat avanci amb normalitat.
Què és un smart contract?
Unsmart contract és, en essència, un concepte que ja es va plantejar fa molts anys des de l’àmbit jurídic, però que en aquell moment la tecnologia encara no permetia implementar de manera real. La idea és crear un contracte entre diverses parts que es pugui executar automàticament sense necessitat d’un tercer intermediari. Això permet establir unes condicions entre diverses parts i fer que, quan aquestes condicions es compleixen, el contracte s’executi de manera autònoma. D’aquesta manera, es redueix la necessitat d’intermediaris i també es poden evitar molts errors derivats de l’execució manual o de la interpretació, ja que les regles queden definides prèviament en el codi.
A Arker Labs com assegureu la qualitat i la seguretat d’un smart contract abans de llançar-lo?
Per assegurar que un smart contract està ben desenvolupat i és segur, seguim diverses fases abans de portar-lo a producció. Primer de tot, el desenvolupem en local, als nostres propis entorns, i hi fem totes les proves necessàries. Un cop superada aquesta fase, el despleguem en una xarxa de proves, una testnet. Això ens permet reproduir un entorn molt similar al real, però utilitzant tokens de prova. En aquesta fase podem simular diferents tipus d’interaccions, fer proves amb diversos usuaris i comprovar com respon el contracte en situacions diferents. Si tot funciona correctament, fem una auditoria interna i, per afegir una capa extra de seguretat, contractem també una auditoria externa amb una empresa especialitzada. Aquesta empresa ens entrega un informe amb possibles vulnerabilitats, errors o millores. Nosaltres apliquem les correccions necessàries i, si cal, tornem a passar una nova auditoria. Quan totes les revisions han estat superades i tenim la certesa que el contracte és prou robust, el despleguem finalment a la xarxa de producció, és a dir, a la mainnet.
Quan recomaneu utilitzar una blockchain pròpia i quan és millor fer servir una xarxa ja existent?
Recomanem una blockchain privada quan una empresa necessita mantenir la informació dins de l’organització i no requereix validadors externs. És una opció més controlada i adequada per a dades internes o sensibles. En canvi, una blockchain pública, com Bitcoin, és més oberta, descentralitzada i transparent. És especialment útil quan interessa que qualsevol persona pugui verificar la informació, com podria passar en processos de votació o sistemes que requereixin una auditoria pública.
“La tokenització permet que molts petits inversors puguin participar en projectes abans reservats a grans capitals”
Quin problema resol Atyum per a les empreses que volen tokenitzar actius?
Atyum és una plataforma de marca blanca que permet a les empreses tokenitzar actius com préstecs, edificis o empreses sense necessitat de tenir coneixements tecnològics. La plataforma facilita l’accés a més inversors, redueix el tiquet mínim d’inversió i també els costos del procés. A més, integra tota la part legal, reguladora i de gestió, de manera que l’empresa pot centrar-se en el seu negoci sense haver de preocupar-se per la complexitat tecnològica o normativa.
Com utilitzeu la IA i l’automatització dins d’Arker Labs per desenvolupar i auditar software?
A Arker, al principi érem una mica prudents amb l’ús de la intel·ligència artificial, però a mesura que la vam anar incorporant al dia a dia vam veure clarament el valor que ens podia aportar. Sobretot ens ajuda molt en tasques repetitives o en processos que abans ens feien perdre molt de temps. Això ha fet que processos que abans ens podien ocupar diversos dies ara els puguem resoldre en poques hores. Però el més important no és només l’estalvi de temps, sinó com aprofitem aquest temps per millorar altres fases del desenvolupament. Per exemple, abans potser un client ens demanava una funcionalitat amb una setmana de marge, dedicàvem quatre dies a desenvolupar-la i només ens quedava un dia per fer proves. Ara podem arribar a tenir aquesta funcionalitat desenvolupada en un dia i dedicar dos o tres dies a testejar-la, validar diferents casos i assegurar-nos que tot funciona correctament. Per tant, la IA no només ens permet ser més ràpids, sinó que també ens ajuda a entregar un codi més robust, més provat i més ben definit. Al final, el temps que estalviem en tasques repetitives el reinvertim en qualitat, validació i seguretat per al client.
La IA substituirà llocs de treball o ajudarà els professionals a ser més productius?
La intel·ligència artificial ja no només automatitza tasques repetitives, sinó que també pot assumir feines més complexes, com algunes relacionades amb la programació. Això està permetent a les empreses fer més amb menys recursos i dedicar més temps a innovació, investigació o nous productes. Al mateix temps, també està canviant el mercat laboral, especialment per als perfils més júniors, ja que moltes de les seves tasques es poden automatitzar. El risc és que, en àmbits com el disseny, el màrqueting o la programació, la IA pot generar resultats ràpids però sovint més genèrics. Per això, el coneixement i el criteri d’un professional continuen sent importants quan es busca un resultat realment diferencial.
Estem avançant massa ràpid amb la intel·ligència artificial?
Per primera vegada veiem com alguns dels principals actors del sector coincideixen a advertir que cal avançar amb més prudència. Parlem de Dario Amodei, CEO d’Anthropic, Sam Altman, CEO d’OpenAI, i Elon Musk, fundador de xAI. Això demostra que hi ha una preocupació real sobre els riscos que pot comportar el desenvolupament accelerat de la IA si no va acompanyat de prou controls. Abans de posar una tecnologia en producció, cal provar-la, auditar-la i entendre molt bé com es comporta. Amb la IA, aquest procés és especialment important perquè cada vegada estem parlant de sistemes més autònoms i amb més capacitat d’interactuar amb eines i informació externa. A més, les mateixes eines d’intel·ligència artificial ja s’utilitzen per ajudar a desenvolupar noves versions dels models, programar, analitzar dades o automatitzar processos d’investigació. Això accelera molt el desenvolupament, però també obliga a tenir encara més mecanismes de supervisió humana. També s’han observat en investigacions comportaments inesperats dels models i casos en què la IA pot trobar maneres de resoldre una tasca que els seus creadors no havien previst. A això s’hi afegeixen altres riscos, com l’ús de la IA per facilitar ciberatacs, espionatge, manipulació d’informació o fins i tot investigacions en àmbits sensibles. Per això, molts governs, investigadors i empreses estan estudiant sistemes que permetin limitar les capacitats d’aquests models o aturar-los si detecten comportaments anòmals. I el gran debat és què passarà si en algun moment arribem a una intel·ligència artificial molt més avançada que l’actual. Si amb els models que tenim avui ja existeixen riscos de seguretat, és lògic pensar que amb sistemes molt més potents aquests riscos també podrien augmentar. Al final, la qüestió no és frenar la innovació, sinó assegurar-nos que l’evolució de la intel·ligència artificial vagi sempre acompanyada de controls, auditories i mecanismes de seguretat suficients.
