La nostra relació amb els diners no depèn només dels números. La por de perdre, el pes del que ja hem invertit i les emocions del moment poden condicionar decisions que, en fred, prendríem d’una altra manera.
Informació oferta per Berta Cancio Solé – MyAndbank
Has comprat una entrada per a un concert que t’ha costat 80 euros. Arriba el dia, estàs cansada, fa fred i, si poguessis triar de nou, probablement et quedaries a casa. Però hi ha una cosa que et frena: “Amb el que m’ha costat l’entrada, ara no em quedaré sense anar-hi!”.
I hi vas. Potser t’ho passes bé, però també pot ser que passis dues hores pensant que hauries estat molt millor al sofà.
Ara bé, si t’hagués tocat l’entrada en un sorteig, hauries pres la mateixa decisió? Potser no.
Els 80 euros ja estan gastats tant si vas al concert com si no. Però el fet d’haver-los pagat condiciona una decisió que, en teoria, hauria de dependre del que prefereixes fer ara.
Per què ens passa? Darrere d’aquesta situació hi ha dos conceptes de l’economia conductual que expliquen moltes de les decisions que prenem amb els diners.
Perdre ens fa més mal que guanyar
Tendim a donar més pes a una pèrdua que a un guany de la mateixa magnitud. En economia conductual, aquest fenomen es coneix com a aversió a les pèrdues.
Daniel Kahneman, premi Nobel d’Economia, i Amos Tversky, referents en l’estudi de la presa de decisions, van contribuir a explicar aquest comportament a través de la teoria de les perspectives.
Fem-ne la prova. Acceptaries una aposta a cara o creu en què guanyes 100 euros si surt cara i en perds 100 si surt creu? Les dues quantitats són idèntiques, però per a moltes persones la possibilitat de perdre 100 euros pesa més que la de guanyar-ne 100.
L’exemple del concert planteja, a més, una segona qüestió: per què uns diners que ja no podem recuperar continuen influint en el que decidim?
Quan el que ja hem gastat ens condiciona
Aquí apareix el segon concepte: el cost enfonsat. Fa referència als diners, el temps o l’esforç que ja hem invertit i que no recuperarem, decidim el que decidim.
Precisament perquè aquests recursos ja s’han gastat, no haurien de determinar per si sols què fem a partir d’ara. En el cas del concert, la pregunta útil no és “quant m’ha costat?”, sinó “què prefereixo fer ara?”.
Quan continuem destinant recursos a una decisió perquè ja hi hem invertit diners, temps o esforç, encara que avui no tornaríem a prendre-la, caiem en el biaix del cost enfonsat.
Una pregunta senzilla ens pot ajudar a detectar-lo: si avui hagués de començar de zero, prendria la mateixa decisió?
Quan la por entra en joc a l’hora d’invertir
L’aversió a les pèrdues també pot aparèixer quan invertim. Veure com una inversió perd valor pot generar-nos una incomoditat que ens empenyi a actuar ràpidament, sense valorar amb prou perspectiva què ha canviat realment.
Això no significa que vendre una inversió que ha baixat sigui necessàriament una mala decisió. Pot estar perfectament justificat. La qüestió és si la decisió respon a un canvi en les perspectives de la inversió, en els nostres objectius o en la nostra capacitat d’assumir riscos, o si simplement volem evitar la incomoditat d’assumir una pèrdua.
Entendre com reaccionem davant del risc i les pèrdues també forma part de l’educació financera.
Aprendre a mirar els diners amb perspectiva
Prendre bones decisions financeres no consisteix a eliminar les emocions, sinó a reconèixer quan estan influint en la nostra manera d’actuar.
Davant d’una decisió, dues preguntes ens poden ajudar: si avui comencés de zero, faria el mateix? Ha canviat realment alguna cosa o és la por de perdre el que em fa actuar?
Entendre conceptes com l’aversió a les pèrdues o el biaix del cost enfonsat no evita que ens equivoquem, però ens ajuda a prendre decisions més conscients. Perquè aprendre a gestionar els diners també implica entendre com decidim.
