Meritxell Farrero: “La solidaritat funciona quan treballes amb gent compromesa i honesta”

Meritxell Farrero ha dedicat 14 anys de la seva vida a liderar Mans Unides Andorra, impulsant projectes solidaris a diversos països d’Àfrica i Amèrica Llatina. Compromesa i discreta, la seva trajectòria ha estat marcada pel treball en equip i la defensa de les causes invisibles. Ara, continua vinculada a l’entitat i a noves iniciatives socials al país.

 Entrevista: Noelia Farias / Elena Melgarejo

Després de tants anys al capdavant de Mans Unides, què et passa pel cap en aquest moment de relleu? Costa posar punt final?

Costa, sí, però de fet no he volgut posar-hi un punt final perquè continuo formant part de l’equip. El que passa és que, després de 14 anys, vaig sentir que era el moment de cedir el lloc a algú altre per aportar noves idees i una nova mirada. Tot i que m’encanta aquesta tasca, també notava una mica de cansament i vaig creure que era el moment adequat per fer aquest pas enrere.

 Com vas començar la teva trajectòria a Mans Unides?

Vaig començar com a voluntària perquè coneixia persones de l’equip i m’agradava molt la causa. El fet d’ajudar països poc visibles em va tocar molt, especialment perquè sovint no en sentim a parlar als mitjans. Amb el temps vaig anar assumint més responsabilitats fins que em van proposar ser presidenta.

Quin ha estat el millor aprenentatge que t’endús després de més d’una dècada dedicada a la cooperació i la solidaritat internacional?

Per mi, el més important ha estat constatar que, quan treballes amb persones responsables i compromeses, els projectes es fan realitat. Veure que els diners arriben i que s’utilitzen bé, amb transparència i impacte directe a les comunitats, ha estat molt gratificant.

Com es viu la responsabilitat de gestionar una organització que treballa directament amb situacions tan dures com la pobresa extrema o les crisis humanitàries?

Amb molta responsabilitat i molta cura. Gestionem diners que la gent ens confia, i això implica estar sempre atenta i fer un seguiment molt rigorós de cada projecte perquè els recursos arribin on han d’arribar i es gestionin correctament.

Hi ha algun projecte que t’hagi marcat especialment?

Sí, un projecte a Camerun. Vam ajudar a construir un hospital per a nens i famílies afectades per la sida, en un barri molt pobre. Allà la sida encara és un estigma i molta gent no pot accedir als medicaments. Aquest hospital s’ha convertit en un refugi i en una oportunitat per moltes famílies de tirar endavant.

Què t’ha aportat personalment aquest lideratge?

M’ha ajudat a créixer en l’àmbit personal i professional. Abans era una persona molt tímida i aquesta responsabilitat m’ha donat més seguretat i capacitat d’organització. Però sobretot, m’ha aportat la satisfacció d’ajudar i veure resultats reals.

Quins projectes esteu desenvolupant actualment?

Aquest any estem treballant en projectes a Camerun, Perú, Burkina Faso, Hondures, Xile i Guinea Conakry. Cada any els projectes canvien, i el nostre objectiu és que tot el que recaptem es destini íntegrament a aquests projectes. Un cop acabada la campanya, els destinataris tenen un any per dur a terme la iniciativa i justificar-la.

Molta gent desconeix la magnitud de Mans Unides a escala global. Com explicaries, a algú que no conegui l’entitat, la importància de la feina que es fa?

Nosaltres intentem ajudar aquells països on sovint la premsa no posa el focus i que pateixen situacions molt dures. I ho fem assegurant-nos que els diners arriben directament als destinataris i que el projecte tingui un impacte real en àmbits com ara l’educació, la sanitat o l’agricultura. És important no oblidar aquestes realitats que semblen llunyanes, però que ens interpel·len a tots.

De quina manera pot col·laborar la gent amb Mans Unides?

Hi ha dues maneres principals. Primer, a través de la sensibilització: per nosaltres ja és molt important que la gent conegui la realitat d’aquests països i la nostra tasca. I després, evidentment, a través de donatius. Per petits que siguin, ens permeten fer realitat els projectes. Sense la col·laboració econòmica no podríem ajudar tanta gent. Cada any comencem la campanya al febrer i es pot allargar fins a l’abril. Ara mateix, per exemple, tenim previst un sopar solidari a l’abril.

 Què destacaries de la feina interna de l’equip de Mans Unides? Quin paper han jugat els voluntaris i els col·laboradors en aquesta trajectòria compartida?

Som un equip petit i molt compromès, però ens costa trobar voluntaris que puguin implicar-se activament. Ens agradaria molt que més persones s’hi sumessin. Entre els que som, valorem i seleccionem projectes, fem el seguiment i treballem braç a braç, però sempre necessitem més mans.

Com veus el futur de l’organització amb el nou president, Jordi Casal? Hi ha alguna recomanació o desig que li hagis volgut transmetre personalment?

Estic molt contenta que en Jordi hagi acceptat el repte. Fa molt de temps que està a l’equip i coneix perfectament l’entitat. Estic segura que farà una gran feina.

Quins creus que són, ara mateix, els grans desafiaments globals per a entitats com Mans Unides en un món tan canviant com l’actual?

El desinterès de part de la societat en qüestions de solidaritat internacional i, a més, retallades com les que ha fet recentment els Estats Units en ajuda humanitària, que són molt preocupants. A més, costa fer entendre que aquestes ajudes continuen sent imprescindibles.

 Ara que tanques aquesta etapa, quins projectes o iniciatives personals tens al cap de cara al futur? Continuaràs vinculada al món de la solidaritat?

Formo part d’un col·lectiu anomenat Faveles de Luxe, que es preocupa pel futur urbanístic i mediambiental d’Andorra. Creiem que calen més espais verds i de socialització, preservar els paisatges,  i intentem sensibilitzar, tant la ciutadania com les institucions. Hem fet xerrades i tenim diàleg amb membres del Govern i altres entitats.