Nerea Aixàs: “Vam fer 500 polseres i es van vendre totes en pocs dies”

La Nerea Aixàs s’autodefineix com a escultora, tot i que el seu vessant de creadora de joies també és molt important en la seva vida. Ha creat una polsera solidària per a Andbank, de la qual s’han exhaurit les existències.

Escultora o joiera?

Primer de tot em considero escultora. Després, esculpeixo joies…

Parla’m de la polsera que vas dissenyar per a Andbank.

Em van demanar de crear una polsera per recaptar diners per recaptar fons per a la Fundació Fero per contribuir amb la investigació contra el càncer. Volien que el cost fos baix per posar-la a l’abast de tothom i vaig dissenyar una polsera de plata i tela negra, amb el dibuix d’un cor.

Contenta dels resultats?

Molt satisfeta, vam fer 500 polseres i es van vendre totes en pocs dies…  s’han superat totes les expectatives. No descartem fer-ne més, perquè cada dia tinc persones que venen a la botiga preguntant per les polseres.

“Cada peça és única, el seu procés és completament artesanal, són petites obres d’art…”

Des de quan tens la botiga?

Vaig obrir la botiga a Illa Carlemany l’any 2009.

I abans?

L’any 2004 vaig obrir la botiga de Barcelona, on tinc el taller i on fem tota la producció de joies.

Quants punts de venda tens?

Tinc la botiga d’aquí i la que tinc a Barcelona, a la plaça Molina. També tenen alguna joia meva en alguns punts de venda concrets.

Quin és el procés de creació d’una escultura?

En una escultura, primer de tot has de plasmar la teva idea, tenir en compte l’espai i després jugar amb els volums.

Nerea Aixàs
Foto: McGrau
I el d’una joia?

És molt diferent, perquè aquí has de pensar en què algú l’ha de portar. Això condiciona a l’hora de crear una peça. Faig un prototipus, primer el dibuix, després l’original en metall i preparo la col·lecció.

Quantes col·leccions fas a l’any?

Doncs habitualment trec un mínim de dues col·leccions l’any, amb unes 15 peces per col·lecció. També faig alguna peça per encàrrec, reciclo joies antigues i n’actualitzo el disseny.

Treballes sempre amb metalls preciosos?

Principalment treballo amb plata, tot i que també tinc alguna col·lecció amb or. Pel que fa als encàrrecs, la majoria són amb or i pedres precioses.

“Cada dia em ve més de gust tornar als orígens, perquè no encaixo gaire amb la part empresarial de les botigues”

Consideres que les teves joies són cares?

No, en absolut. En totes les meves col·leccions hi ha una gran varietat de peces, una quinzena, aproximadament; i sempre hi ha peces a preus molt assequibles. De totes maneres, si la gent sabés tot el que hi ha al darrera de cada joia, s’adonarien com són de barates! Cada peça és única, el seu procés és completament artesanal, són petites obres d’art…

Com vas començar amb la joieria?

Primer va ser l’escultura, estava estudiant encara i vaig conèixer un joier que em va ensenyar l’ofici. Em vaig engrescar amb la joieria i així va començar tot. Tenia un taller a Barcelona on feia les escultures i vaig posar en marxa les primeres col·leccions.

Com definiries la teva escultura?

Bàsicament treballo amb ferro, amb formes geomètriques, jugo amb buits i plens, els laberints, les ombres, i així vaig definint l’espai. He exposat diverses vegades, ara vinc d’un període d’aturada, quan va néixer la meva filla, però ara he de tornar a arrencar.

Tens alguna escultura a Andorra?

Sí, a la rotonda de davant del McAuto hi ha una escultura meva, un cub calat.

Com veus el teu futur artístic?

No sé com acabaré, però et diré que cada dia em ve més de gust tornar als orígens, perquè no encaixo gaire amb la part empresarial de les botigues. Crec que amb els anys acabarà pesant la vessant de taller i més solitària.