Teresa Colom i David Gálvez col·laboren amb ‘Poeta de guàrdia’

‘Poeta de guàrdia’ és un perfil de Twitter que ha sorgit amb l’objectiu de crear versos diaris per a tothom amb motiu del confinament. Aquesta iniciativa, impulsada pel mallorquí Andreu Gomila, ha comptat amb la participació i col·laboració de dos escriptors andorrans: Teresa Colom i David Gálvez-Casellas. Per formar part d’aquest projecte, les condicions van ser les de crear un text expressament inspirat per la situació, i també gravar-se en vídeo a casa per poder-lo publicar després.

Fotos: Carles Mercader / César Vidal

Teresa Colom Pich és una poetessa i escriptora andorrana llicenciada en Ciències Econòmiques per la UPF. Ha publicitat els poemaris ‘Com mesos de Juny’ (2001), Premi Miquel Martí i Pol del Govern d’Andorra; ‘La temperatura d’uns llavis’ (2002); ‘Elegies del final conegut (2005), ‘On tot és vidre (2009), Talent FNAC 2009; i ‘La meva mare es preguntava per la mort (2012). L’any 2010 va estrenar ‘32 vidres’, muntatge poètic-teatral. L’any 2015 va publicar el llibre de relats ‘La senyoreta Keaton i altres bèsties’ (Empúries, premi Maria Àngels Anglada 2016), que s’ha traduït al castellà l’any 2018, al francès l’any 2020 i que, actualment, s’està traduint al mandarí. La seva primera novel·la és ‘Consciència’ (Empúries, 2019), que s’està traduint al castellà. També ha estat codirectora artística de Barcelona Poesia

Com i quan va sorgir el teu amor per l’escriptura?

Des de ben nena em va agradar escriure, i tot i ser bastant petita, una manera que tenia d’entendre les coses que pensava era posant-les en un paper.

Com et vas assabentar de l’existència de ‘Poeta de guàrdia’?

Em va contactar directament l’Andreu Gomila, que és poeta i també duu a terme moltes activitats culturals a Barcelona. Però no només a mi, sinó a una sèrie de poetes, i ens va explicar que havia sorgit aquesta idea i que mentre durés el confinament, ens demanava als altres poetes que escrivíssim un poema expressament i inspirat en aquesta situació, que hagués nascut durant aquests dies de confinament i que no fos un text ja escrit. Aquesta era la condició que, a més a més, hi posa un punt de dificultat, ja que un poema no és una cosa que fas per encàrrec. Així i tot, tenint en compte aquesta situació tan insòlita i excepcional, la proposta era molt maca.

Què ha significat per a tu participar-hi?

La gran part dels poetes que hi han participat, tant en femení com en masculí, són amics o amigues. Amb molts hem compartit recitals, i aquesta iniciativa ha estat una manera d’estar-hi en contacte de manera indirecta, de veure’ns. A part, també és una manera de sortir cap a fora, i és d’agrair que els altres, el públic o vosaltres, per exemple, s’interessin, de transmetre la poesia, que sigui escoltada.

La inspiració flueix igual a casa?

No és el fet de casa, perquè jo estic acostumada a escriure-hi. Crec que el que a mi em provoca un cert bloqueig, i pel que he vist a algunes companyes o companys de professió també, és la situació, ja que és tan estranya i tan insòlita que provoca moltes incerteses i un cert neguit. Tots estem fent el nostre dia a dia i tirant els projectes que se’ns presenten endavant, però aquesta incertesa em bloqueja i condiciona algunes feines que, per exemple, requereixen desconnectar mentalment per connectar amb altres temes més imaginatius.

Creus que és per aquest neguit que em comentes que potser t’ha fet falta reinventar-te? O no t’ha fet falta?

No. Des que va començar el confinament a mitjans de març no he començat un projecte nou que hagi estat influenciat per la Covid-19. Aquest poema o alguna altra cosa puntual amb la qual m’han demanat col·laborar, sí que estava lligada a aquesta qüestió, ja que han sorgit per aquesta, però han sigut fets puntuals, no pas un projecte com un llibre.

Podem dir que la poesia és més viva que mai?

No sé si ho podem afirmar tan rotundament, però sí que és veritat que en moments tan excepcionals com aquest, ens n’adonem més de la importància de nosaltres com a persones, com a humans, dels nostres sentiments i de quines són les petites coses importants. La poesia reflecteix aquesta humanitat que portem dins i també aquestes petites coses, i per tan sí que és moment en què, per a molta gent, la poesia pot tenir molt sentit.

Quina conclusió treus d’aquesta experiència i del confinament?

Penso que com que encara no hem acabat de superar el confinament, tots haurem d’esperar una mica per treure conclusions del que ha suposat trobar-nos en aquesta situació. Jo estic confinada amb el meu marit i amb el meu fill, que té 7 anys, i ha sigut una manera de viure més intensament la família en el bon sentit. Tot i que hi ha moments complicats i estressants, vius altres cares, ja que el fet de superar amb algú tan proper una situació tan difícil també t’uneix més, així que per una banda m’ha sorgit un sentiment fort d’unió amb les persones que tinc a prop i, per altra banda, ignoro veure a la resta de familiars, d’amistats, i de pensar que un fet com fer-se una abraçada comença a semblar una cosa de ciència-ficció, i això em fa molta llàstima.

 

David GáLvez-Casellas és un narrador, articulista i traductor andorrà. Va estudiar la llicenciatura de Filologia Anglo-Germànica a la Universitat de Barcelona i estudis de llengua anglesa al Bradford and Ilkley Community College. Ha publicat articles i relats als periòdics, BonDia Andorra, al Diari d’Andorra, i a les revistes Viure als Pirineus, El progrés i Time Out Barcelona, entre altres. El 2019 va ser finalista del V Premi Guillem de Belibasta amb “Paio amb bosc al fons” i del Premi de Narrativa Curta de Gènere Fantàstic Frederic Pujulà-Ciutat de Figueres amb “The Duke of Edinburgh.

Com i quan va sorgir el teu amor per l’escriptura?

Jo diria que d’adolescent, i com a lector. Tenia 12 o 13 anys.

Com et vas assabentar de l’existència de ‘Poeta de guàrdia’?

Doncs a través d’un company poeta que va publicar un vídeo al seu compte de Twitter. Un vídeo que ell havia gravat per a ‘Poeta de Guàrdia’, el Josep Pedrals. Mirant el vídeo vaig anar a parar a aquesta pàgina, i d’aquí la connexió.

És molt curiosa aquesta iniciativa. És nova o ja existia anteriorment?

Si no ho tinc mal entès, l’han creada arran del confinament. La persona que crea aquest compte de Twitter és un poeta mallorquí que també llegeix ell algun dels poemes.

Per què n’has volgut formar part?

Va ser arran de veure el vídeo d’aquest company, que és poeta de veritat, no com jo, que vaig decidir enviar-li l’enregistrament que vaig fer aquí a casa, però per ensenyar-li a ell. I va ser ell qui va enviar-li a l’Andreu Gomila, qui porta la pàgina, i el van acabar publicant de casualitat.

Què ha significat per a tu participar-hi?

És interessant i divertit. Veus a molta gent que no coneixies abans que fan poemes expressament durant aquest període i, a més a més, els llegeixen ells mateixos. Per a mi és molt interessant anar sentint la veu de la gent.

Com l’ha rebut la gent? Ha estat un èxit de participació?

Jo crec que sí. A part que hi ha molta gent que hi està participant com a poeta, hi ha vídeos que tenen una quantitat de visualitzacions brutal. Aquest que et dic, del Josep Pedrals i parlant de memòria, l’última vegada que hi vaig fer un cop d’ull duia més de 60.000 visualitzacions. Per una lectura d’un poema en català, no està gens malament.

La inspiració flueix igual a casa?

Jo sempre he escrit molt a casa, i no tinc problemes d’inspiració, sinó tot al contrari. Si llegeixes una mica, vas seguint les xarxes i vas fent coses, d’idees sempre en tens. I jo he escrit molt a casa durant tota la vida, per això no em representa un gran canvi. Hi ha gent que sí, que necessita un espai tancat, sempre el mateix, uns rituals… però jo no tinc problemes i escric a qualsevol lloc.

Llavors no t’ha fet falta reinventar-te.

No, no m’ha afectat negativament. És veritat que tot el tema del confinament, d’ajustar-se a les noves rutines i a les noves feines ha fet que molta gent, durant un temps, no escrigui, perquè no fluïa, però a mi, de mica en mica, m’han anat sorgint relats, traduccions, poemes o temes que tens ja començats i després reprens. Jo no he trobat una gran dificultat a seguir fent coses.

Podem dir que la poesia és més viva que mai?

(Riu). Sí, podem dir-ho. Ja et dic que jo no m’he considerat mai poeta. Sóc narrador i articulista. El poema, per a mi, és una cosa sobrevinguda, però veig que sí, que al meu voltant hi ha molta poesia i que hi ha hagut diverses iniciatives a les xarxes aquests dies, ‘Poeta de Guàrdia’ no és  l’única, i s’està llegint molta poesia i s’està fent molta poesia.