Escoltar el cos femení: l’inici d’una conversa necessària
Durant molts anys, el cos de la dona ha estat explicat des de fora. Des de manuals, diagnòstics ràpids o solucions pensades per apagar símptomes, més que per entendre’ls. Hem après a posar nom a moltes coses, però no sempre a comprendre què signifiquen.
Moltes dones hem crescut pensant que el dolor menstrual era normal. Que perdre una mica d’orina després d’un part era inevitable. Que el cansament constant formava part del ritme de vida adult. Que els canvis d’humor, de son o de desig eren simplement etapes que calia acceptar sense fer massa preguntes. “A mi també em passa”, una frase habitual que moltes vegades ens fa no voler saber més, acceptar i callar.
Amb el temps, aquesta normalització ha generat una desconnexió silenciosa del nostre cos i fins i tot de les nostres necessitats. El cos parla, però sovint ningú ens ha ensenyat a escoltar-lo.
I potser aquí comença tot.
La salut femenina no és només una qüestió hormonal, ni tampoc exclusivament ginecològica. El cos de la dona funciona com un sistema profundament interconnectat, on participen el sistema nerviós, el moviment, el teixit conjuntiu, el sòl pelvià, la respiració, el descans, les emocions i el context vital. Quan una d’aquestes peces es desajusta, la resta també ho nota.
Aquesta mirada integradora encara és relativament nova en la divulgació general, però cada vegada més necessària. Perquè moltes dones no busquen únicament eliminar un símptoma; busquen entendre què els està passant. I així és com neix aquesta secció que tinc el gust de presentar-te avui.
El cos femení no és estàtic
Una de les grans confusions que encara arrosseguem és pensar el cos com una estructura fixa. Però el cos femení és canviant per naturalesa, de fet és cíclic i això ho sents i ho saps. Evoluciona al llarg del cicle menstrual, s’adapta durant l’embaràs, es reorganitza després del part i torna a transformar-se durant la premenopausa i la menopausa.
Aquests canvis són processos d’adaptació biològica.
Les hormones, sovint assenyalades com les responsables de tot, en realitat responen constantment al que passa al nostre entorn intern i extern: l’estrès sostingut, la qualitat del son, el moviment diari, l’alimentació, les relacions personals o fins i tot la manera com respirem o com ens parlem.
Quan entenem això, desapareix la idea que el cos “falla”. El que apareix és una nova pregunta: què necessita ara mateix?
El sòl pelvià: el gran desconegut
Malgrat tenir un paper essencial en la qualitat de vida femenina, el sòl pelvià continua sent una estructura poc coneguda. No només intervé en la continència urinària o fecal, sinó també en l’estabilitat corporal, la postura, la funció sexual i el benestar visceral.
Moltes dones només en senten parlar quan apareix un problema o el dia que saps que estàs embarassada. Però el sòl pelvià no és un múscul que s’hagi d’activar constantment ni una zona que només requereixi exercicis puntuals. Forma part d’un sistema que treballa en sinergia amb el diafragma, l’abdomen profund i la manera com gestionem les pressions internes del cos.
Quan aquesta coordinació es perd (després d’un embaràs, per estrès crònic, cirurgies, sedentarisme o un impacte mal gestionat) poden aparèixer símptomes que sovint es normalitzen: pesadesa pèlvica, molèsties durant les relacions sexuals, pèrdua d’orina o sensació de falta de control corporal.
Entendre el sòl pelvià és, en realitat, entendre una part central de l’equilibri femení. De tot això també en parlarem.
Hormones, estrès i sistema nerviós
Et comentava que durant anys s’ha parlat de les hormones com si actuessin de manera independent. Però avui sabem que el sistema nerviós té un paper fonamental en la seva regulació.
Quan el cos percep estrès sostingut, activa mecanismes de supervivència que prioritzen l’energia immediata per sobre d’altres funcions, inclosa la reproductiva. Això pot influir en el cicle menstrual, en la qualitat de l’ovulació, en la intensitat dels símptomes premenstruals o en la vivència de la menopausa.
No és estrany, per tant, que moltes dones notin canvis hormonals en períodes d’exigència emocional o vital. La ment no separa el que vivim del que sentim.
Aquesta relació entre sistema nerviós i salut femenina ens convida a ampliar la mirada: cuidar-se no és només fer més coses, sinó aprendre a regular el ritme intern.
Cada etapa té un llenguatge propi
Un altre dels grans reptes és entendre que el cos no necessita el mateix als trenta que als cinquanta. La fertilitat, la maternitat, la recuperació postpart o la transició menopàusica són moments amb necessitats fisiològiques diferents.
La perimenopausa, per exemple, sovint arriba amb símptomes que desconcerten: alteracions del son, canvis en la distribució del greix corporal, fluctuacions emocionals o disminució de l’energia. Massa sovint es viuen com una pèrdua, quan en realitat representen una reorganització profunda del cos.
Quan hi ha informació i acompanyament adequats, aquestes etapes poden viure’s amb més serenitat i comprensió.
Recuperar la confiança corporal
Vivim en una època amb molta informació, però no sempre amb més connexió. Les xarxes socials, els missatges contradictoris o les solucions ràpides poden generar la sensació que el cos necessita ser constantment corregit.
I, tanmateix, el cos femení té una enorme capacitat d’adaptació quan rep els estímuls adequats.
Moviment conscient, descans suficient, regulació del sistema nerviós, comprensió dels mateixos ritmes i una mirada menys exigent poden transformar la relació amb el propi cos.
No es tracta de buscar la perfecció ni d’afegir noves obligacions, sinó de recuperar una cosa molt més essencial: la confiança.
Un espai per parlar sense tabús
Aquesta nova secció neix amb la voluntat d’obrir un espai de conversa honesta sobre la salut femenina. Un lloc on parlar de temes que sovint queden fora de les converses habituals: sexualitat, dolor pelvià, canvis hormonals, postpart, menopausa o la relació entre emocions i cos.
Mes a mes, abordarem qüestions que moltes dones es fan, però que no sempre troben resposta clara. Ho farem des d’una mirada integradora, basada en el coneixement científic, però també en l’experiència clínica i humana.
Perquè entendre el cos no hauria de ser un privilegi, sinó una eina de benestar.
Potser aquest és el veritable punt de partida: deixar de veure el cos com un enemic que cal controlar i començar a escoltar-lo com un aliat que ens guia.
I, sovint, tot comença així. Amb una pregunta. Amb una nova mirada. Amb la decisió de tornar a escoltar.
Irene Fernández Centellas
Insta: @irenefernandezcentellas
Web: www.femenineflow.com
Fisioterapeuta i Psiconuroimmunóloga clínica especialitzada en salut de la dona
CEO Femenine Flow, escola de formació sobre salut pelviana i hormonal femenina
Directora del Màster de Salud hormonal de Regenera
