Clara Pintat, emprenedora amb vocació de servei públic

La Clara Pintat és una dona que ha crescut en un entorn en el qual han imperat uns valors que l’han ajudat a superar els reptes que la vida li ha posat en el seu camí, abans d’assolir l’èxit personal i professional.

Fotos: Jean-Luc Herbert | Vestuari: Bespoke Closet | Assessorament de Vesturari: Katya Muir

Llicenciada en econòmiques, per la Universitat de Fribourg, Màster en Economia Europea pel prestigiós Collège d’Europe, Màster en Gestió i Administració d’Empreses per la UDA, UPC i UB, ha sabut utilitzar els seus coneixements per aplicar-los al sector de l’educació, que l’ocupa gairebé totes les hores del dia.

Emprenedora, humil, valenta i molt treballadora, exerceix com a directora de la prestigiosa escola Agora International School Andorra, però també és propietària de Kids Services i Kids&Us Language School. El compromís és una de les seves virtuts, però el seu estil de lideratge la defineix com a una professional compromesa. Sap envoltar-se d’equips competents, que se sumen a la seva filosofia per poder aportar valor afegit a la societat. És una dona que estima profundament el seu país, Andorra, i que té la família com a pilar principal.

Quins records guarda de la seva infància?

Doncs la veritat és que tinc records d’una infància molt feliç, a Certés, compartint els moments amb els meus germans, jugant a fer cabanyes, a Clicks de Playmobil i a Legos. Recordo un dia de gran nevada, devia tenir 8 anys, ens vam aixecar al matí, el cel ben blau i amb dos pams de neu fresca.  El meu pare ens va dir: voleu anar a col·legi o anem a esquiar? Evidentment vam optar per la segona opció, sempre recordaré aquell matí de dilluns, a Pal. També recordo les caminades a Manyat, amb el meu pare i els germans, els dinars familiars els diumenges, a Certés, amb els meus avis i les meves ties, les barbacoes al bosc, el dia de Canòlich, i els estius a Sitges.

Clara Pintat
I de la seva època d’estudiant?

De l’època d’estudiant, recordo l’etapa universitària, a Fribourg, va ser una etapa molt feliç. Allà vaig aprendre l’Italià, amb la comunitat ticinesa, vaig fer amics de tot arreu del món i encara guardem una estreta amistat. A Bruges, al Collège d’Europe vaig fer amics que ara tenen càrrecs importants a la Comissió Europea i que alguna vegada he recomanat per ajudar a Andorra.

Per què es va inclinar per fer estudis d’economia, va pesar molt l’opinió del pare?

La veritat és que el meu pare volia que tots tres germans anéssim a estudiar a Fribourg, però jo vaig ser l’única que vaig ser obedient. I, si et parlo amb sinceritat, vaig estudiar economia simplement per descart.

Vostè té un pare excap de Govern, excònsol lauredià, exministre, conseller general i exambaixador, això de la política es porta a la sang?

La política és una cosa molt natural per a tots nosaltres i sempre l’he viscut, des de petita, a casa. El primer record que em ve al cap és quan el pare va ser segon cònsol de Sant Julià, que va coincidir amb els aiguats del 82. Hi havia una família que va ser desallotjada per la crescuda del riu i el meu pare els va portar a casa. Recordo aquelles dues nenes amb cara d’espantades, assegudes al sofà, davant de la tele. Van viure els aiguats de molt a prop, anàvem amb els meus germans al ‘Castellà’, una zona a sota de casa, des d’allà vèiem Aixovall, jo tenia 11 anys. Vèiem com el riu anava pujant i acabava inundant la carretera, també vam presenciar en directe com el riu destrossava el pont  romànic d’Aixovall, això em va marcar molt. A l’època en la qual va ser conseller general i Ambaixador va coincidir amb els meus estudis fora d’Andorra i no la vaig viure de tan a prop. Sí que vaig viure més intensament la seva època com a cap de govern. Recordo com es va gestar l’Andorra 2020, pla estratègic que havia de revertir el model econòmic que ja donava símptomes d’esgotament. Recordo que estàvem a Sitges i el meu pare tenia una reunió en un hotel, amb Ramon Forn, directiu de McKinsey per perfilar el full de ruta. Li vaig pregar de poder acompanyar-lo, no diria res, només escoltaria, i va acceptar. Vaig escoltar molt atentament la visió d’Andorra que el meu pare li va transmetre, quines accions calia emprendre per augmentar la riquesa del país, equiparant-se als estats més pròspers i d’estructura similar com ara Liechtenstein. Llàstima que els governants que van venir després del meu pare no hi varen creure, tant de bo hi haguessin cregut en aquella visió, per donar un nou impuls als sectors tradicionals, pilars de l’economia (turisme i comerç), fomentant-ne de nous, i modernitzant el marc econòmic (legal i fiscal) i s’hagués dut a terme en aquell moment. Un electroxoc profund en època de bonança ens hauria ajudat, potser, a afrontar amb més solidesa la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Però sí, jo diria que la política la portem a la sang i és una discussió natural que tenim a casa quan parlem de temes d’actualitat. No només el meu pare ha estat polític, el meu tiet avi, el Pepe Pintat, els meus cosins de Sant Julià. El meu marit també va ser conseller i jo també he estat consellera, així que ho vivim de manera molt natural.

Clara Pintat a casa seva
A banda de natural, ho viviu amb intensitat?

No, ara no és possible, perquè per les feines que tenim, no ens deixa gaire espai per la política, ens hem de concentrar en la nostra feina. Jo ja vaig tenir la meva oportunitat, vaig estar una legislatura com a consellera i, quan el meu pare va ser elegit Cap de Govern, ho vaig deixar i es va acabar la meva aventura política. Però sí que conservo una gran vocació de servei públic i, malgrat que treballo al sector privat, mitjançant la meva feina, també dono un servei a la societat.

Quina és la millor lliçó que ha après dels seus pares?

Del meu pare he après la cultura de l’esforç, que el treball dignifica les persones i que t’has d’esforçar per poder assolir els objectius. El meu pare m’ha transmès  l’amor per la naturalesa, la importància dels usos i costums d’Andorra com ara les màximes del Manual Digest, sobretot la Màxima 6 (integritat), la 13 (estalvi) i la 40 (resiliència). També, tot allò que ens explicava en les caminades dels diumenges a Manyat. També destacaria el seu vessant espiritual, és profundament catòlic i ajuda a tothom que pot. És també un home de rutines i de màxima puntualitat. Crec que tot això m’ha marcat i m’ha impregnat. Jo també intento inculcar principis i lliçons de vida als meus fills. Insisteixo sobre la importància del ser sobre el fet de tenir, perquè el  material, un dia ho tens i un altre dia, pot ser, no tinguis res. En canvi, el que som, la nostra formació, les llengües que parlem, ser solidari, bones persones, esforçar-se, això no els hi traurà mai ningú.

I, si parlem de la meva mare, diria que m’ho ha ensenyat tot, és un gran model a seguir i tot el que sé de la vida m’ho ha ensenyat ella. Diria que és pràctica, estilosa, i sempre ha estat dedicada, en cos i ànima, a la seva família i als seus tres fills. Ha procurat tenir una llar on poder aportar als seus tot el que han necessitat, i en el moment oportú. La meva mare és una persona excepcional. Ella, de Canillo se’n va anar a Londres a fer d’au pair (cuidadora de nens), amb només vint-i-pocs anys, gràcies a la seva amiga Stella Saludes. Un dia estava a Hide Park, a Londres, cuidant uns nens, i se li’n va asseure al costat una senyora desconeguda, i li va demanar, si podia anar a treballar per ella a casa seva per cuidar-la. Va resultar ser Pamela Lyndon Travers, l’autora de la famosa obra literària Mary Poppins. Un dia, la senyora Travers, li diu a la meva mare, Carmen, avui m’has de fer un dinar súper bo, perquè ve un senyor molt important, que em vol comprar els drets del meu llibre i hem de quedar bé. Així que, la meva mare va acabar cuinant per al Walt Disney i el va poder conèixer.

Clara Pintat a la biblioteca de casa seva
El seu cognom l’ha ajudat o ha estat una llosa a l’hora de poder assolir fites importants?

El meu cognom ha sigut més un hàndicap que una benedicció. Explicaré una anècdota que tinc més que païda i ara, mirant enrere, és el millor que em podia passar. Sempre he tingut vocació de servei públic i en tornar a Andorra, en acabar els estudis, em vaig presentar a un edicte del ministeri d’exteriors, que em feia molta il·lusió. En aquella època el meu pare era ministre d’Afers Exteriors. Vaig superar l’edicte amb nota, no obstant això, quan es va saber, alguns dels suposats amics ministres del meu pare, es van oposar a la meva entrada al Ministeri, adduint el cost polític que això podia representar, que la filla fos funcionaria al mateix ministeri on el pare era ministre. En aquell moment, em va costar molt encaixar aquell cop, i més, quan després, per ironies de la vida, he vist que aquests mateixos no s’han aplicat la mateixa vara de mesurar, amb les seves famílies, deu ser que, com no es diuen Pintat, no hi ha cap problema.

Ens podries dir quina és la teva millor virtut?

Crec que més que virtut, tinc alguns trets de la meva personalitat que em defineixen. Un seria el compromís, si em comprometo amb alguna cosa, la compleixo fins al final. Per exemple, la direcció d’Àgora és un repte important per a mi, ja que no sempre ho passo bé, tinc molta feina i n’hi ha molta pressió; Estic absolutament compromesa amb l’encàrrec que se’m va fer, ara fa una mica més de dos anys. M’he marcat un pla estratègic, visualitzo cap a on anem i en què ens volem convertir.

Es considera una dona líder?

El lideratge és una característica important que ha de tenir tota persona que estigui al capdavant de qualsevol institució. Hi ha molts tipus de lideratge, el meu lideratge és transversal, intento predicar amb l’exemple, ser autentica i accessible. Miro de ser  consistent, articular clarament el que espero del meu equip, transmetre il·lusió i ser resilient.

Simba i Clara Pintat
Li agradaria ser la primera dona cap de govern al nostre país?

No sé per què, però no és la primera vegada que em fan aquesta pregunta. Soc molt conscient de les meves limitacions i sé perfectament quins són els meus punts forts i febles. Em conec, m’accepto i intento superar-me. Ho dono tot quan un projecte em motiva. No tinc ni el perfil ni l’ambició de ser Cap de Govern.

Malgrat tot, vostè té l’avantatge i l’experiència d’haver tingut un pare cap de govern, això ajuda, no?

Sens dubte aprenc i he après molt del meu pare, però també l’he vist patir. Al segle 21 un candidat a cap de Govern, a part d’estar preparat a nivell educatiu i competencial, ha de ser ambiciós, no li ha de tremolar la mà, quan cal, i ha de saber manar. També ha de tenir les esquenes molt amples perquè no l’afectin les adversitats i, per últim, no t’ha d’importar que et critiquin. Jo no serviria, pateixo molt, soc susceptible. Estic segura que no em faria gens feliç i, a mi m’agrada fer allò que em fa feliç.

I, si el seu home decideix tornar a la primera línia de la política, amb l’objectiu d’arribar a cap de govern, li donaria suport?

Sens dubte, tenim una relació en la qual ens complementem molt bé, som dues persones molt emprenedores, que malgrat tenir moltes ocupacions, sempre tenim temps per parlar de les coses que ens uneixen. Si el Joan Albert decideix tornar a la política activa, seria la primera a donar-li suport, ho viuria tan intensament com ell i l’ajudaria en tot el necessari. Estic segura que, si fos el seu desig, hi podria arribar i seria un excel·lent cap de govern, per Andorra.

Clara Pintat al saló de casa seva
Si hagués de triar, què la motiva més, la gestió econòmica o l’educativa, quina és realment la seva vocació?

Jo, soc jo i les meves circumstàncies. La vida, l’entorn en el qual m’he desenvolupat, i les persones que s’han creuat en el meu camí, m’han anat perfilant com a persona. En l’actualitat soc directora d’una escola internacional i, per desenvolupar bé la meva feina, he d’estar implicada en tot. Tant en el dia a dia educatiu com en la gestió eficient dels recursos. La meva trajectòria acadèmica i professional, em permet sentir-me molt còmoda amb el càrrec que estic desenvolupant. Però, en definitiva, utilitzo tots els meus coneixements, sigui en la gestió econòmica del centre, assignant de manera eficient els recursos, allà on calguin, com per oferir a l’equip docent un entorn favorable perquè pugui donar el millor d’ell mateix. També és important el tracte amb les famílies, guanyar-te la seva confiança, demostrar que oferim la millor educació possible fent alumnes competents, plurilingües, amb esperit crític i amb la capacitat, si ho desitgen, de canviar el món. Aquesta pandèmia ens està demostrant que una bona educació és més important que mai, ja que necessitem formar els professionals del futur, preparar-los per professions que encara no existeixen, i donar-los les competències necessàries que els  permetin traure’ns d’aquesta crisi tan profunda. Més enllà de les competències acadèmiques, a Àgora ens esforcem perquè els nostres alumnes rebin alguna cosa més, allò que els permeti ser diferents i millors, i estar preparats per sortir-se’n dels obstacles d’aquest futur incert.

Com és possible gestionar-ho tot, tenint en compte que, a banda d’Àgora, també ha de controlar els seus negocis?

Jo no podria fer el que faig sense un bon equip de professionals que m’envolten. Tant a Agora Internacional School, com a Kids Services, i Kids&Us, estic envoltada de gent mot competent. Lidero un equip de persones excepcionals, amb les quals comparteixo valors i el compromís cap a la feina ben feta.

També familiarment tinc molta sort amb els meus pares i amb la meva sogra, que a més, és una cuinera excepcional, i sempre està a disposició per ajudar-me en tot el que necessiti. També les meves dues ties estan molt presents a la meva vida. En definitiva, tinc una xarxa familiar que m’ajuda i, a més a més, ho fan amb el cor i jo ho aprecio moltíssim. També tinc la Rosa, que m’ajuda a les tasques domèstiques, des que tinc fills. Soc una persona afortunada. En l’àmbit laboral, tots els professionals que treballen per mi, són mereixedors de tota la meva confiança, estem alineats amb la missió, visió i gestió del dia a dia. Són molt treballadors, responsables i amb actitud.

La Clara i la seva família
La Clara i la seva família
A banda d’aquestes ocupacions, fa alguna cosa més?

Fa uns tres anys vaig ajudar a fundar una startup, Knowlidays, www.knowlidays.com una plataforma global on s’ofereixen experiències d’aprenentatge, on vaig ajudar a dotar de continguts les activitats infantils. El concepte és disruptor, ja que  vincula   l’experiència a l’aprenentatge. Cada vegada més gent desitja formar-se en àmbits que res tenen a veure amb la seva professió. La idea és aprofitar moments d’oci, de relaxament, moments en família para oferir experiències formatives en un entorn agradable. Actualment, a causa de les restriccions en l’arribada turistes, motivades per la pandèmia, no està plenament operativa.

També formo part de la junta del GESCO (Grup d’Ex-Síndics i Consellers), és un lloc on em sento molt a gust. Parlem de temes d’actualitat política, cadascun diu el que realment pensa, sense ser jutjats. Ningú parla amb discursos populistes o tecnocràtics, preparats per a un cert electorat. No n’hi han partits, ens uneix l’amor i l’estima cap a Andorra, el respecte a les nostres institucions. Tots són, menys jo, gent amb demostrada solvència política, d’una certa edat i que ja no necessiten demostrar res a ningú. Ara mateix, estem preparant un pla general de comunicació per potenciar el sentiment d’andorranitat als centres educatius del Principat d’Andorra. Esperem la col·laboració del ministeri d’educació.

Quins són els canvis més importants que ha aplicat a Àgora, des que es va incorporar a aquest projecte?

Vaig començar el setembre del 2018, des de llavors l’escola ha fet un canvi substancial. La proposta de valor d’Agora s’ha clarificat, són una escola amb certificació internacional i plurilingüe. Formen alumnes amb mentalitat internacional i, els diferents esdeveniments entre les escoles del grup Globeducate, reforça aquesta internacionalitat. El nostre projecte educatiu apunta a la transformació digital, amb les eines tecnològiques com un suport més per a desenvolupar habilitats i competències; l’educació en valors és l’eix fonamental del projecte educatiu. En un món cada dia més tecnològic, desenvolupar la creativitat i la sensibilitat musical en els nens és, a AISA, una prioritat. En aquest sentit, l’art i la música, amb el violí com a instrument vehicular, són assignatures curriculars, des de primer de primària i fins a 3r de l’ESO. Sempre dic que a Andorra l’educació pública és de qualitat, per tant, ho hem de fer millor.  Hem sigut absolutament líders a Andorra en l’educació online durant la pandèmia. Des del primer minut, vam estar preparats per oferir tots els continguts online, de forma ordenada i efectiva. Els professors es van saber adaptar, bolcant tota la seva energia a oferir els continguts de la manera més atractiva possible, i van assolir una assistència del 99% de l’alumnat. Totes les etapes van poder finalitzar els programes. N’estic molt satisfeta.

La Clara i els seus germans, l'any 1978

La Clara i els seus germans, l’any 1978

Què espera del futur d’Agora?

Desitjo alinear-la amb les altres escoles del grup Globeducate, fer-ne una escola de primer nivell internacional i de referència. També dinamitzar el boarding, la nostra residència d’estudiants. Tenim un gran potencial, de les 35 escoles que té el grup, som l’única, juntament amb l’escola de Bath, a Anglaterra (www.stonarschool.com), que tenim Boarding. L’entorn únic de naturalesa i seguretat, pot ser un gran atractiu pels potencials alumnes del grup. Vull ser la Suïssa dels Pirineus, he estudiat a Suïssa i conec bé els internats allà, i me’n vull inspirar.

Com i quan va conèixer al Joan Albert Farré, el seu marit?

Vaig coincidir amb el Joan Albert, l’any 2000, fent un MBA ofert per Morabanc. Tinc molt bons records d’aquella època. Érem una promoció molt ben avinguda, tots molt potents professionalment. Ens ho vam passar molt bé i van ser dos anys magnífics, i allà el vaig conèixer. Imaginat, de Sant Julià tots dos, de tota la vida, i no ens coneixíem. Després vam tornar a coincidir al Consell General, tots dos érem consellers i allà va començar una bonica història que continua avui en dia.

Al cap de quant temps us vàreu casar?

Al cap de tres anys ens casàvem, va ser el 2003. Ens vam casar durant aquella legislatura. Fins i tot, vàrem sortir al Diari en portada. Al cap d’un temps van venir els fills, tenim tres fills, l’Albert, que va néixer el 2005; la Blanca, el 2006; i el 2008, el Joan. Tinc la gran sort que són nens autònoms i bons estudiants. Estic molt orgullosa dels tres.

Amb les vides professionals tan intenses que porteu el matrimoni, quan teniu temps per a vosaltres?

L’agost és el meu mes preferit, ens agrada el mar i la vela. No tenim wifi, estem tots junts, parlem, juguem a cartes, al parxís, és tan diferent de la resta de l’any. També els caps de setmana acostumem a estar junts, sempre que el Joan Albert s’ho pugui permetre, pensa que també té la vinya i això requereix la seva atenció, molt sovint. Els diumenges al matí, caminem, i ara que comença la temporada d’esquí, a esquiar.

La família, un dels pilars fonamentals de la vida de Clara Pintat
La família, un dels pilars fonamentals de la vida de Clara Pintat
Quin és el seu millor record?

Soc una persona molt afortunada i tinc bons records de molts moments de la meva vida. Els estius a Sitges, els dinars al bosc per Canòlich, la verema a la Muxella, les trobades amb els meus amics.

Recordo amb particular nostàlgia els moments passats amb la meva àvia de Canillo, la Lola, m’encantava parlar amb ella, de les coses d’abans, de Canillo. De quan ella anava a l’Armiana, a dallar els camps i a cuidar el bestiar. Era la bondat en persona, treballadora i bondadosa, sempre pendent de la seva família. Soc molt nostàlgica de l’Andorra d’abans.

Com veu el futur del país, després de la pandèmia?

Primer volia donar el meu més sentit condol a totes les famílies que han perdut éssers estimats durant la pandèmia, tres dels meus millors amics han perdut un progenitor, durant el confinament, i ha sigut duríssim. També em fa una enorme pena veure les botigues i els bars tancats. És una situació molt complicada, estem davant d’un repte desconegut i els principals pilars de l’economia, com ara el comerç, turisme i banca, estan tocats. La forta dependència cap a Espanya, i específicament cap a Catalunya, em preocupa. Cal moure fitxa, i prendre decisions, de manera valenta i rigorosa. Diuen que en època d’adversitats sorgeixen les millors idees, potser caldrà donar prioritat a la transformació digital i el desenvolupament sostenible, el famós Go green Go digital.

Què espera del teu futur professional?

Soc una gran afortunada per estar allà on estic, em sento preparada, valorada pels meus superiors i respectada pel meu equip i amb unes famílies satisfetes amb el rumb que està agafant l’escola. Espero poder continuar desenvolupant el projecte educatiu  d’Agora, adquirint expertesa en gestió econòmica i acadèmica. Voldria fer d’Agora una escola internacional capdavantera, i una icona per Andorra. Espero arribar-hi. Pel que fa a l’escola Kids, és el meu projecte, que vaig crear ara fa 20 anys. Anem creixent, innovant i hem esdevingut un preescolar de referència. Desitjo que les famílies continuïn com fins ara, valorant la importància de l’educació en aquesta primera etapa, una de les més importants a la vida d’una persona, que és la dels 0 als 6 anys.

I pel que fa al vessant personal?

Desitjo que no ens arribi cap desgràcia a la família. Malauradament, tinc amics propers  amb malalties greus i em sento molt impotent. Encara que sigui un tòpic, la salut és el més important i vull veure créixer els meus fills, envellir amb el meu home i amb els meus amics i gaudir dels meus pares, de la meva sogra i de les meves ties el màxim temps possible.


Clara Pintat Rossell

Data de naixement: abril 1971

Formació:  

  • Lycée Compte de Foix : 1982-1989
  • Suïssa, Fribourg, Econòmiques : 1989-1994
  • Bruges, Collège d’Europe Masters degree Economics :1997-1998
  • Andorra, Master Business Administration  interuniversitari UB UPC UDA: 1999-2001

Trajectòria professional:  

  • Ginebra, Suïssa Organització Mundial del Comerç: 1994-96
  • Andorra, Consellera General : 2000-2004
  • Kids Services: 2001- actualitat
  • Agora International School Andorra: 2018-actualitat
  • www.kidservices.ad
  • www.andorra.kidsandus.es

andorra a taula