Mireia Codina, una cònsol entusiasta

És la primera vegada que entra en política i ho ha fet per la porta gran, directament com a cònsol menor de Sant Julià de Lòria, al costat de Josep Majoral. Entusiasta i dinàmica, la Mireia Codina aposta per treballar molt a prop del ciutadà amb la transparència com a principal neguit del consolat.

Fotos: Jean-Luc Herbert
Maquillatge i estilisme: Good Look by Cristina

Malgrat que el seu cognom es pugui associar a d’altres Codina de l’àmbit polític del país, la Mireia no hi té res a veure. “A vegades em diuen Mònica”, apunta rient. La seva família és originària de Sant Julià, on vivien al carrer de Lòria, “vaig tenir una infància molt feliç, jugàvem al carrer, muntàvem paradetes on veníem tot de coses que trobàvem per casa. En aquella època, Sant Julià era molt poble, tots ens coneixíem”.

“El teatre m’ha ajudat a superar situacions de pors, vergonya i pudors”

El seu pare, el Marc Codina, havia estat conseller general i president de la CASS. “A casa sempre s’ha parlat de política, formava part del nostre dia a dia, era la conversa dominant de la sobretaula dels diumenges, tant el meu pare com el meu germà són persones molt polítiques, però jo no m’hi havia implicat fins ara”, explica, tot i que per ella, “ser cònsol menor no ho visc com un càrrec polític, és una feina per a Sant Julià, per donar servei al poble”. Ja de ben petita la vocació de la Mireia era la docència. “Sempre deia que volia ser mestra, i ho vaig aconseguir” explica amb orgull. Ha dedicat tota la seva vida professional a l’Escola Andorrana,  “la meva gran passió són els nens, m’encanta ensenyar i el contacte amb els alumnes. Precisament ara m’acaben de convidar a l’Escola Andorrana de Sant Julià per explicar a les classes el funcionament del comú i estic encantada!”, indica.

Mireia Codina amb la verge de CanòlichLa gran afició de la Mireia és el teatre; el porta a la sang, ja des de ben menuda, “sempre m’ha apassionat el teatre, n’he fet des que anava a l’escola, quan m’apuntava a totes les funcions i els espectacles que s’hi feien, però quan vaig començar de veritat a fer teatre va ser amb la primera edició d’Els Pastorets de Sant Julià. Els meus amics feien teatre i els ajudava a maquillar-se i a vestir-se, però no gosava pujar a l’escenari, la sala m’impressionava i em quedava als camerinos!”, reconeix. Va fer el seu primer taller de teatre amb la Txell Roda i el mateix any va llançar-se a fer d’actriu als Pastorets. “A partir d’aquell moment els tallers es van anar succeint fins que amb quatre amics vam crear La Companyia és grata, animats per la Teresa Areny”, indica.

Quin paper li ha agradat més interpretar?

De tots els papers en guardo un bon record i els tinc un afecte especial, perquè m’han costat molt, tots i cadascun han estat un repte. He fet tota mena de papers, he actuat en drames, comèdies, musicals… Potser el més difícil de la meva vida d’actriu de teatre ha estat el que vaig interpretar a la gran producció de la Companyia és Grata, el musical Germans de Sang. Jo ja els deia que no sabia cantar, però al final ho vaig fer, vaig assajar moltes hores i va quedar prou bé!

Fotografia familiar de Mireia Codina
Mireia Codina amb la seva família | Foto: arxiu
Fa un any i mig que no actua, ho troba a faltar?

No, perquè no trobo a faltar res del meu passat. He intentat viure intensament cada moment de la meva vida, i n’estic contenta, perquè el conjunt de tots aquests moments m’ha fet qui soc avui.

Per un actor, és ideal fer papers de dolent?

I tant! Perquè està permès! Com deia un dels meus directors, tots som una mica dolents, una mica assassins, una mica bones persones, una mica dolços, una mica amargs… Tots podem interpretar tots els personatges de la vida. Poder jugar a treure i explotar cada faceta, és molt divertit, perquè et poses a prova.

“El Josep Majoral és una gran persona, és noble i honrat, unes virtuts que sovint no van amb els polítics”

Hi ha moments en què fa teatre en la vida de cada dia?

Intento no fer-ne… Hi ha moments en què n’he fet una mica, però amb els anys cada vegada soc més natural, si hi ha coses que no m’agraden o no m’hi sento còmoda, les dic i punt!

Però la formació en teatre ha estat útil en la seva vida?

Sí, m’ha ajudat molt. Jo era una persona més aviat tímida, que em posava -i a vegades encara m’hi poso- vermella de seguida. El teatre m’ha ajudat a superar situacions de pors, vergonya i pudors. M’ha convertit en una dona extravertida.

Retrat de Mireia Codina cònsol menor de Sant Julià de LòriaQuè la va empènyer a entrar en política?

El Josep Majoral. Em va trucar al mes de juny i em va dir que li agradaria comptar amb mi per acompanyar-lo com a candidata a cònsol menor. I li vaig dir que sí! Crec que era el moment adequat amb el company de viatge ideal. El Josep és una gran persona i hi tinc tota la confiança. És noble i honrat, unes virtuts que sovint no van amb els polítics.

Quina ha estat la principal renúncia a què l’ha obligat la política?

Soc una persona molt independent i m’agrada dedicar el meu temps als fills i als amics. Des que estic al comú, he hagut de reduir el temps que consagrava als fills i a la vida social, però hi he posat més intensitat: quan estic amb ells hi estic al 100%; menys quantitat i més qualitat. D’altra banda, els meus fills també m’ho estan posant molt fàcil, s’han implicat en totes les tasques i m’ajuden molt. Una altra renúncia ha estat al meu esport preferit, l’esquí de fons. Com que els caps de setmana sovint hi ha actes oficials, això ha fet que aquest any només hi hagi pogut anar un dia!

“Crec fermament que ens podem convertir en la ciutat universitària del país”

I la principal satisfacció?

El fet de sentir que treballes per a la parròquia, que pots fer coses per als ciutadans. De fet, sempre m’ha agradat participar com a laurediana a les activitats de la parròquia. Ara, em sento feliç de ser part activa en la dinamització de Sant Julià en primera persona, és molt interessant.

Quins són els àmbits amb què es troba més a gust?

Em trobo molt còmoda amb la cultura, amb socials, m’agrada també la part de manteniment, els boscos, la circulació… En canvi les finances ja em costen més. De fet ens hem repartit les conselleries amb el Josep i jo m’he quedat Cultura, Socials, Circulació i Esports.

Mireia Codina fent esquí
Mireia Codina és una gran aficionada de l’esquí | Foto: arxiu
Què li agradaria fer per a la parròquia en els propers quatre anys?

Si hem de prioritzar, et diré que m’agradaria fer un projecte de parròquia, que Sant Julià i la seva gent es pogués identificar amb alguna cosa, com per exemple, la Universitat d’Andorra. Ho portàvem al nostre programa i crec fermament que ens podem convertir en la ciutat universitària del país. Ja tenim diversos factors que ens acompanyen, el ministeri d’Educació, el Centre de Formació Professional d’Aixovall, la mateixa Universitat d’Andorra, tots són elements que tenim aquí i pels que cal apostar. A banda d’això, hi ha el gran revulsiu econòmic en què s’ha de convertir Naturlandia. És un diamant en brut que cal aprofitar al màxim. S’ha d’endreçar la gestió i tot el que hi ha al parc, perquè estic convençuda que té un potencial increïble.

“Naturlandia és un diamant en brut que cal aprofitar al màxim”


La Mireia es defineix com una persona molt devota de la Verge de Canòlich, com a bona laurediana, i confessa que té un gran neguit per les persones necessitades “a Andorra hi ha molta gent que ho passa malament, no tenen recursos… també hi ha nens que han de viure separats dels seus pares, com els que estan a La Gavernera i això em fa patir i em fa perdre la son”, assegura, a la vegada que reconeix que “el nostre departament de Socials, Càritas i el Govern estan fent bona feina, però es podria fer molt més”. I a això es pensa dedicar en cos i ànima.


La Mireia Codina Lucas neix el 13 de febrer de 1972 a Sant Julià de Lòria. Estudia al col·legi Janer, després a l’Escola Joviat de Manresa on fa el segon grau de formació professional amb l’especialitat Jardí d’Infants i marxa a Barcelona per fer magisteri a Blanquerna, a la Universitat Ramon Llull. Torna a Andorra i entra a treballar a l’Escola Andorrana d’Escaldes i després a Andorra la Vella, on treballa durant 25 anys. Decideix obrir un centre per a nens amb dislèxia i TDA, on exerceix durant cinc anys i després torna a l’Escola Andorrana, en aquest cas a la Massana, un centre que dirigeix durant un any. Durant els dos últims anys ha estat treballant dos anys a l’Escola Andorrana d’Andorra la Vella. Està divorciada i té dos fills, el Jan de 17 anys i el Dot de 12. És una gran aficionada al teatre, li agrada l’esquí de fons i és una apassionada del mar.

andorra a taula