Ramona Gorraiz, els anys més ben portats

L’estil i el glamur no tenen secrets per la Ramona. La seva actitud davant del món és positiva, des que s’aixeca fins que se’n va a dormir. I això es reflecteix en el seu tarannà, amb un entusiasme i unes ganes de menjar-se el món que s’encomanen. Porta els seus 75 anys com ningú, “tot és una qüestió d’estimarse i agradar-se, estic guapa perquè sóc presumida”, afirma orgullosa.

Com comences en el món de la moda?

Mentre estudiava a Barcelona, havia fet desfilades de moda i feia també de model per una marca de barrets, era molt fotogènica en aquella època! Arribo aquí amb 19 anys, per casar-me, i de seguida conec la Maria Teresa d’Elle Boutique i la Maria de la perruqueria Marhen, que per mi es van convertir en germanes… Jo tenia molt clar que havia de treballar, perquè sóc molt inquieta, i vaig estar uns mesos a la perruqueria de la Maria, però de seguida vaig obrir la meva pròpia botiga. Com que sóc una “forofa” de les sabates, i vaig obrir Alexmarc, una botiga de sabates i complements, que va en aquell moment va marcar tendència.

I arriba “Moda Internacional d’Andorra”.

Sí, jo portava la moda a la sang, i vaig pensar que havia de fer alguna cosa important en el món de la moda per donar a conèixer el país fronteres enllà. Els hi vaig proposar a la Maria i la Maria Teresa, i després de la sorpresa del primer moment es van apuntar de seguida a la idea. No podia costar-nos diners, i se’m va acudir fer-la per beneficència, un any per Unicef, per la Creu Roja o les Dames de Meritxell. Fèiem dues desfilades l’any, la primera al Big-Ben i després vam seguir a l’Stars. Vam tenir un èxit increïble! Vaig aconseguir que vingués a presentar-la l’Anna Castells, que treballava a televisió. També volia fer venir famosos i vaig aconseguir fer pujar jugadors del Barça, el primer any va venir el Quini, amb el Julio Alberto i l’Eusebio, ens portaven samarretes i pilotes per fer sortejos. El Don Denis ens convidava a dinar, i allà es van fer les primeres fotos amb els jugadors del Barça! I a cada desfilada venien jugadors diferents. També vaig fer venir la Paola Dominguín, que era una model molt famosa i la gran Mary Santpere, que ens va ajudar molt.

I seguies amb la botiga?

La vaig tenir quatre anys tancada perquè el meu fill va tenir un accident molt greu. I a l’hora de tornar-la a obrir, era l’any en què Espanya va entrar a la Unió Europea, i vaig pensar que potser les coses canviarien a Andorra i que probablement no valia la pena tornar-me a arriscar. Llavors vaig entrar de directora gerent a Galco, on em vaig fer càrrec de set botigues de moda, calçat i llenceries. Després em va venir a buscar el Gaspar Saludes per dirigir Imagina Comunicació, els anys més feliços de la meva vida, vaig aprendre molt, era realment la meva vocació. Ho vaig deixar a causa de la malaltia del meu marit, que va morir fa un any i mig.

Quin és el teu secret per estar tan bé?

T’he de confessar que sóc una persona que m’agrado moltíssim (riu amb picardia). No sóc conscient dels anys que tinc, els anys són un problema de calendari! Em trobo a gust amb persones de 30 anys, la meva mentalitat no es fa gran. La meva finalitat és viure, cada dia passo pàgina, no em recreo en les desgràcies. Només recordo els moments agradables. La veritat, em sento esplèndida! Em miro al mirall, tinc imperfeccions com tothom, però l’important és saber-les tapar. D’altra banda, sempre m’he cuidat molt, començant per la nutrició, he fet esport, he caminat molt…

Ets molt activa a les xarxes socials.

Sí, m’encanten! Tinc moltes persones que em segueixen i em pregunten on em compro la roba. No sóc de comprar massa marques, combino peces molt barates, fins i tot de “mercadillo”, amb roba de més qualitat. L’important és anar mona i d’acord amb el que a tu t’agrada.

Quantes fotos et fas al dia?

No tantes! Quan vaig de viatge sí, però cada dia no… Faig publicitat d’ulleres, de cremes… no cobro per fer-ho, ho faig per gust!

I quantes hores dediques al dia a arreglar-te?

Ara al·lucinaràs… Hi dedico un quart d’hora!

“És importantíssim fer-se una exfoliació completa cada setmana per regenerar la dermis. Aquest és el meu secret”

De veritat?

Sí, i mira com vaig de mona… (riu). Ara bé, els dilluns me’l dedico a mi. Després d’esmorzar, omplo la banyera i em faig un “peeling” de cos, des de la cara fins als peus, aplicant una barreja d’oli d’oliva i sucre. Després em poso crema hidratant, i ja estic a punt per sortir. I no cal posar-se cremes cares, a vegades amb una Nivea n’hi ha prou… És importantíssim fer-se una exfoliació completa cada setmana per regenerar la dermis. Aquest és el meu secret.

No t’has fet mai cap operació d’estètica?

Ui no…! Tampoc he entrat mai de la vida en un saló de bellesa.

Com vas viure l’experiència de la desfilada del Saló de la Gent Gran d’Escaldes?

Va ser fantàstica. Vaig treballar amb un col·lectiu de persones a partir de 60 anys, que van viure unes dies genials. No es van recordar dels seus mals, es van sentir guapes, espectaculars, amb l’autoestima a dalt de tot. Van aprendre a caminar amb les espatlles rectes, ho van fer molt bé! No m’hauria imaginat mai aconseguir l’èxit que vam tenir. Jo no volia desfilar, però al final em van convèncer. L’única decepció la vaig tenir quan vaig veure que a la televisió només va sortir el meu vídeo, mentre que la resta de persones no es van poder veure. Va ser una llàstima.

__________________________________________________

Peça Ramona Gorraiz

La Ramona Gorraiz Graus neix a Pamplona el 6 de juny de 1942, filla de navarrès i catalana. Fa el batxillerat a Barcelona, on també estudia Direcció d’Empreses. A Andorra hi arriba per amor, als 19 anys. Es casa i després obre una botiga de sabates i complements, Alexmarc. Organitza les desfilades de “Moda Internacional d’Andorra”, amb gran èxit de públic. Tanca la botiga i entra a treballar a Galco, com a directora gerent, on s’hi queda sis anys. Després dirigeix Imagina Comunicació, on viu una etapa excepcional a nivell professional. Es viuda i té dos fills, l’Àlex de 53 anys i el Marc de 48. També té tres nets, la Laura de 22, l’Ariana de 14 i l’Alèxia de 13. Té moltes aficions, ara està dedicada al gimnàs.