Roser Miró, una farmacèutica de consell

Per a la Roser Miró, estudiar farmàcia va ser tot un descobriment. Ella anava per arquitecte, però les circumstàncies van fer que decidís emprendre el camí de les fórmules magistrals, les herbes medicinals i, en definitiva, aconsellar les persones per millorar la seva qualitat de vida.

“Família, hem de marxar tots a viure a Andorra”, va dir un bon dia el pare de la Roser, ella va tenir la sensació que se li ensorrava el món. Una infància feliç al casc antic, a l’emblemàtic carrer dels Canonges de la Seu d’Urgell, amb amics i amigues entranyables, unes amistats que encara avui perduren, però ho havia de deixar tot perquè el pare pujava a Andorra a treballar degut a les llargues cues dels desplaçaments.

“Va ser com un gerro d’aigua freda, jo no volia marxar de cap manera. Tenia 7 anys i la meva vida era a la Seu, això de viure a un altre país se’m feia molt difícil”, explica la Roser, que no es podia ni imaginar la vida plena i feliç que l’esperava en aquell país que només coneixia d’oïdes: “Eren només 10 quilòmetres, però era una distància que em canviava la vida. Vaig descobrir Andorra i la meva primera impressió va ser que era un lloc amb molta llum, també ple de neu, amb els hiverns molt llargs i freds, amb unes muntanyes que em semblaven altíssimes i on feia molt vent”. I malgrat la tristesa d’abandonar la seva ciutat natal, “tenia una certa il·lusió d’anar a viure en un lloc tan il·luminat”. Recorda els petits comerços amb encant que avui han desaparegut, “com aquella botigueta de l’avinguda Meritxell, a la zona de la Creu Grossa, el Nyam-Nyam, on fèiem cua per comprar uns entrepans calents boníssims, o la perfumeria Trianon, a la Rotonda, on et feien provar tots els colors de pintallavis que tenien… i també la botiga de joguines més gran que havia vista mai, el París Basar o els grans magatzems Feners, on hi havia roba molt elegant”.

Roser Miró farmacèutica
Foto: Jean Luc Herbert | Maquillatge: Gala Perfumeries

Un dels records que més van impressionar la Roser van ser les inundacions del 1982, “ens vam quedar incomunicats a Sant Julià, pujàvem amb els meus pares i els meus dos germans, Climent i Jordi, amb el cotxe i la carretera es va ensorrar, es va endur una família, que també viatjava en cotxe. L’actitud de tot el poble andorrà, amb tanta solidaritat, em va impactar. Tothom ajudava en tot el que podien, tots amb botes d’aigua i arremangats per donar un cop de mà, ja fossin directors de bancs o dependents”. La Roser va quedar impressionada per la forma en què la població va decidir aixecar el país entre tots. “Vaig descobrir l’essència d’un país que vaig fer meu en aquell moment, vaig pensar que era realment on volia viure i on un dia voldria morir”.

“Vaig descobrir Andorra i la meva primera impressió va ser que era un lloc amb molta llum i també ple de neu”

La malaltia i la mort posterior del seu pare, al cap de només sis mesos, quan la Roser tenia 16 anys, van trasbalsar tota la família. Fins a aquell moment, la Roser tenia clara la seva vocació: volia estudiar arquitectura, “però el fet de viure la malaltia del pare i sentir-me impotent per fer-hi res, va fer que volgués dedicar la meva vida a posar un granet de sorra per millorar la salut i el benestar des persones i vaig triar estudiar farmàcia. Això va ser perquè quan era petita anava a la muntanya amb la meva padrina (filla de la Vall de Castellbó) que m’explicava per a què servien les herbes que recollia. I la professió de farmàcia és la que estudia les substàncies actives de les plantes medicinals”. La Roser està convençuda que “la natura té tots els remeis que pugui necessitar una persona per millorar la seva salut, però la ciència és el que fa que aquests remeis siguin més efectius i més assimilables pel ésser humà . El problema són els grans interessos econòmics de les multinacionals farmacèutiques que poden trencar el bon equilibri”.

Quan acaba els estudis, torna a Andorra?

Després dels cinc anys de carrera vaig tornar al país i em vaig presentar a unes oposicions per a inspectora de Sanitat. Les vaig guanyar i durant tres anys vaig treballar al departament de farmàcia del ministeri de Salut i Benestar. Amb la Carme Pallarès ens ocupàvem de gestionar la inspecció de farmàcies i els centres sanitaris del país. Estàvem en contacte permanent amb l’OMS, la qual cosa em va donar una gran experiència, vaig aprendre molt. Però trobava a faltar el contacte amb la població… Volia fer el que realment em motivava i vaig decidir plegar. Llavors vàrem obrir la primera farmàcia al carrer de la Unió, gràcies al constant suport que em va donar i em continua donant el meu marit. D’això ja fa 18 anys!

Equip de feina de Roser MiróCom ha evolucionat la farmàcia?

Vaig obrir-la jo sola, era una farmàcia petita, però necessitava ajuda. Un bon amic em vadir que hi havia un farmacèutic peruà que treballava de vigilant de nit en un pàrquing. El vaig contactar i em va dir que em vindria a ajudar unes hores a les tardes. Així va ser com vaig conèixer el Lorenzo, que encara avui treballa amb nosaltres. Era molt peculiar, coneixedor dels remeis naturals del Perú, i una persona realment sàvia i vàlida. He viscut anècdotes molt curioses amb ell, recordo que al principi de treballar amb mi, una vegada que li van demanar una crema per combatre la cel·lulitis, i ell li va donar una crema amb antibiòtic… I és que la cel·lulitis és una infecció del teixit adipós i això, al Perú, es tracta amb antibiòtics!

Quants farmacèutics sou?

Ara som tres farmacèutics, la Neus, el Lorenzo i jo. La Neus va entrar a fer pràctiques quan encara estudiava, poc després del Lorenzo i ja es va quedar. També hi ha la Sara, que porta 12 anys com auxiliar de farmàcia i el meu marit, el Martí, economista que s’encarrega de la gestió econòmica. Trobaràs curiós que la farmàcia porti el meu nom, no? Ho vaig fer perquè a molts països, les farmàcies porten el nom del titular, cosa que a Andorra no s’estila. Les consultes dels metges, sempre porten el nom propi, i penso que amb les farmàcies hauria de ser igual. Crec que és bo saber qui hi ha al darrera.

Quan us vau traslladar a Fener Boulevard?

Al cap de deu anys d’obrir, la farmàcia se’ns havia quedat molt petita, el laboratori era just i hi fèiem moltes fórmules magistrals. Ara tenim un laboratori més gran, hem ampliat els serveis, per exemple, vam guanyar el concurs de gestió i custòdia de les vacunes obligatòries del calendari, som els responsables de rebre-les, emmagatzemar-les, i distribuir-les.

Roser Miró farmàcia
Foto: Jean Luc Herbert | Maquillatge: Gala Perfumeries
Em deia que era aficionada a la medicina natural, això no està renyit amb els medicaments?

Crec que la natura és l’origen de la medicina en totes les cultures. A Occident, no hem sabut conservar el saber mil·lenari com han fet per exemple la medicina xinesa, amb les plantes com a base. Hi ha molts principis actius que tenen el seu origen en la natura. Com et deia abans, els interessos econòmics manen i no sempre s’aprofiten com cal aquests principis actius, possiblement no són prou rendibles.

Sovint us venen a demanar consell?

Vivim d’això. Som una farmàcia consell. Ens agrada tant aconsellar remeis naturals com medicaments, i com a professionals farmacèutics hem d’informar sempre el pacient dels pros i contres de cadascun d’ells i de les possibles interaccions. També informem sobre alguns dubtes de prescripcions mèdiques, d’alguns efectes secundaris o d’interaccions de medicaments…

Els turistes què compren?

Ara ja no compren aspirines, com abans… Recordo que el primer client estranger que va entrar a la farmàcia fa 18 anys em va demanar una aspirina! Ara venen a buscar medicaments que no troben a Espanya o França, sobretot els que acaben de sortir als Estats Units i que encara no estan autoritzats a Europa. Durant el temps en què es tramita l’autorització, es poden dispensar a Andorra si el Ministeri ho autoritza, però aquest període de temps és cada dia més curt.

“Crec que la natura és l’origen de la medicina en totes les cultures”

També veneu per Internet?

Ja ens agradaria… Però com saps, tenim una duana i el comerç per Internet a Andorra és molt complicat. El Govern té una feina important a fer en aquest àmbit. I no parlo de dispensació de medicaments, sinó de parafarmàcia i complements alimentaris. El futur del comerç a Andorra també és on line.

Heu patit la crisi?

Sí, i encara la patim. Pensa que arreu d’Europa, la instal·lació de farmàcies està limitada, en funció del nombre d’habitants, però aquí no.

S’hauria de regular?

I tant… Des del Col·legi de Farmacèutics fa dècades que estem en converses amb el Govern per tal que legisli en aquest sentit. Els interessos privats prevalen sobre els públics. Si volem que el farmacèutic executi la seva tasca sanitària com està passant a molts països d’Europa hi hauria d’haver certa regulació.

La Roser Miró té un projecte important en marxa que veurà la llum als voltants de Nadal. Ha creat la marca cosmètica “Tu, by Roser Miró”, que és el resultat dels anys d’experiència de tracte amb el client, “saber què vol i què necessita, tal és el nostre neguit, oferir-li allò que serà ideal per a ell”. Deixo la Roser envoltada dels flascons de cosmètica, blancs, de línies senzilles i depurades, fets a partir de plantes recollides als boscos d’Andorra. Tota l’essència del país que estima incondicionalment.

__________________________________________________

Roser Miró a casa seva
Foto: Jean Luc Herbert | Maquillatge: Gala Perfumeries

La Roser Miró Tuset neix a la Seu d’Urgell el 2 de gener de 1973, encara que els seus pares s’havien conegut a Andorra de ben jovenets. Passa gran part de la seva infància al carrer dels Canonges de la capital urgellenca, va a l’escola a les monges de Lestonnac on fa l’educació infantil fins que marxa cap a Andorra. El seu pare que hi havia après l’ofici d’instal·lador de calefaccions i un bon dia va decidir instal·lar-se al país amb tota la família i crear l’empresa Termcalor.

Estudia al Col·legi Janer, fa el batxillerat al Sant Ermengol i marxa a Barcelona a la universitat, on comença la carrera de Farmàcia. Cinc anys després, amb el títol a la butxaca, es presenta a unes oposicions de Govern i es converteix en inspectora de Sanitat on treballa durant tres anys. Fa 18 anys que va obrir la farmàcia que porta el seu nom i és membre de la junta del Col·legi de Farmacèutics. Està casada amb el Martí, i tenen dos fills, el Martí d’11 anys i la Roser de 9. La seva gran afició és viatjar, i de cada país on va, la farmàcia és visita obligada. També li agrada l’esport, la muntanya i la música.