Es posaran en marxa polítiques actives d’ocupació?

La crisi del coronavirus ha sacsejat Andorra de forma brusca i ha fet que molts assalariats perdin la seva feina de forma permanent, pateixin un ERTO o vegin reduïda la seva jornada laboral. Govern, des d’un principi, ha ajudat als afectats mitjançant prestacions econòmiques, com també el Servei d’Ocupació, però aquest, últimament, s’ha vist col·lapsat en nombre d’inscripcions.

Fotos: César De Pablos

Com és sabut, el Servei d’Ocupació d’Andorra s’ocupa, entre altres coses, de planificar i gestionar programes ocupacionals, de mantenir i fomentar l’ocupació, de prevenir i reduir la desocupació del país i d’informar i assessorar empreses. És per això que, degut a la situació viscuda durant els últims mesos, la xifra d’inscrits i demandants d’aquest servei ha augmentat de forma considerable, situant-se en 1.251 durant el mes d’abril, rècord mai vist al país.

Així doncs, per ajudar a tots els assalariats que s’han quedat sense feina, per reprendre totes les activitats econòmiques del país i per reactivar-ne l’economia, serà necessària la implementació de polítiques actives d’ocupació.

Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), creu que “el Servei d’Ocupació d’Andorra, durant molts anys, ha fet el que ha pogut amb pocs mitjans, i aquesta és la realitat. Nosaltres sempre hem dit que no només el Servei d’Ocupació, sinó tot el que és el servei d’assistència social i tots els serveis bàsics han estat completament desvirtuats. Arreu del món s’ha vist que els serveis públics i sanitaris, amb la crisi de la Covid-19, han sigut els que els governs neoliberals havien començat a desmantellar. Aquí a Andorra encara recordo, de no fa massa, algun ministre dient que la gent deixés la seguretat social i comencés a fer-se assegurances privades. Si no haguéssim tingut una seguretat social i un sistema sanitari públic, m’hauria agradat veure com haguéssim passat la crisi del coronavirus. El temps ho posa tot al seu lloc, i el que s’ha de fer és apostar per uns bons serveis públics i per una bona educació. Això està molt lluny de les polítiques que s’han dut a terme els últims 15 anys en aquest país, per això estem com estem.”

També pensa que s’ha de limitar l’entrada de treballadors de fora del país per tal de reduir la bossa d’ocupació, i afegeix: “El que hem de fer és defensar els treballadors que tenim a dins de casa. Això ho hem defensat sempre. En l’àmbit de les estacions d’esquí, pel que fa a l’hostaleria, en l’àmbit del comerç, i a tots els nivells. No pot ser que tinguem unes 400 o 500 persones apuntades a l’atur i que estiguem donant permisos de treball a gent de fora. Això no pot ser i nosaltres pensem que primer s’ha de reformular i reactivar totes aquestes persones que estan a l’atur.”

Pel que fa a l’executiu, malgrat les reiterades ocasions en les quals hem demanat dades al respecte, el silenci administratiu ha estat la tònica dominant, motiu pel qual no tenim cap dada, ni tampoc cap opinió de cap membre del Govern o del departament en qüestió. Aquesta ha estat la mateixa dinàmica en altres reportatges que hem volgut desenvolupar en profunditat (atur, rebrots, acord bilaterals, polítiques migratòries, etc.) però que només compten amb l’opinió de membres de l’oposició o d’institucions que no tenen relació amb l’actual executiu.