devoció

La devoció a la Mare de Déu de Meritxell és un pilar fonamental de la identitat andorrana, i aquesta veneració s’ha mantingut ferma malgrat les adversitats al llarg dels segles. Les diferents imatges de la Verge, des de la talla romànica original fins a les versions contemporànies, han esdevingut no només objectes de culte, sinó també testimonis de la història i de l’art. En aquest article, repassem les principals talles de la Mare de Déu de Meritxell, cada una amb una història única que s’entrellaça amb la llegenda i la realitat.

Els orígens de la devoció a la Verge de Meritxell es remunten a temps immemorials i s'han transmès de generació en generació a través d'una llegenda que, com un tresor, ha estat custodiada pels andorrans. Aquesta història, envoltada de misteri i miracles, ens transporta a l'hivern, en un dia tan especial com el de Reis, i ens explica com la imatge de la Mare de Déu es va convertir en un símbol de fe i identitat per al Principat d'Andorra.

Com cada 8 de setembre, les majestuoses muntanyes d'Andorra s'omplen de devoció i reverència en honor a Nostra Senyora de Meritxell, la patrona del Principat. Aquesta celebració no només reflecteix els lligams entre la fe catòlica i la identitat andorrana, sinó que també captura l'esperit d'unitat i diversitat que defineix la població.

Una vintena de persones van assistir a la missa de Sant Bartomeu, a la capella que porta el nom del sant, a Sant Julià de Lòria. L’església, que és privada, obre excepcionalment aquest dia per celebrar la festivitat del sant.