La Llegenda

La llegenda i la tradició situen la troballa de la Mare de Déu de Canòlich l’any 1223. Segons explica la tradició, un pastor de casa Pere de Bixessarri, quan guardava el bestiar als prats de Canòlich, va veure com un ocell de colors es posava damunt una pedra. En apropar-s’hi, va comprovar que l’ocell es deixava agafar fàcilment i se’l va emportar a casa seva, però l’endemà l’ocell va desaparèixer. Així i tot, el pastor el va tornar a trobar al mateix lloc damunt la mateixa roca i va repetir l’operació tres vegades, però a la darrera va descobrir en un nínxol de la pedra la imatge lluminosa de la Mare de Déu. Conegut el miracle, els parroquians de Sant Julià de Lòria van edificar una capella sobre el roc de la troballa i van mantenir el culte i la pietat popular entorn de la Verge de Canòlich i al llarg de vuit segles.

Explica la llegenda que fa molts, però molts anys, a la Vila de Montblanc, a Tarragona, un feroç drac, que es va instal·lar als afores d’aquesta, tenia terroritzada a tota la ciutat, ja que era capaç d'enverinar l'aire i matar als habitants de la zona, només amb el seu alè.