Especial església: un espai digne per a la Verge de Canòlich

La talla romànica de la capella de la patrona de la parròquia laurediana és una figura de fusta policromada, austera i hieràtica, sense expressivitat ni moviment, en què la marededéu, asseguda en un tron, sosté el Nen Jesús a la falda.

Fotos: Dona Secret

La Verge de Canòlich és la patrona de Sant Julià de Lòria, i la seva imatge, una talla romànica de fusta policromada al tremp, llueix a l’església parroquial, i després de la reforma, destaca més que mai, ja que el pare Rupnik ha dissenyat una capella només per a la figura de la marededéu.

La talla està protegida per una vitrina, i la capella està decorada d’un magnífic mosaic de tessel·les, una decoració vertical sense cap representació, excepte les dos pintures que hi ha a banda i banda, i que representen l’Anunciació, quan l’àngel Gabriel revela a Maria que ha estat l’escollida per ser la mare del fill de Déu.

La talla de Canòlich és un exemplar rural de factura austera, hieràtica, sense expressivitat ni moviment. La frontalitat és asimètrica, amb el Fill desplaçat cap al genoll esquerre de la Mare, aspecte que se sol donar cap a l’últim terç del segle XII. Maria s’ha representat com a tron de Crist i com a seu de la Saviesa. El setial és molt senzill, de color vermell amb decoracions lineals en groc i negre. Mare i Fill estan coronat, ja que la corona correspon a la idea de reialesa (Crist pertanyia al llinatge del rei David). La Mare duu un vel que li cobreix el cabell. El vestit és una túnica senzilla de color verd, decorada amb petits rombes vermells. Damunt la túnica porta un petit mantell. La mà esquerra la té recolzada sobre el braç del Nen, com a senyal de protecció i d’actitud maternal. Amb la mà dreta fa un gest d’oferiment, tot i que podria ser que hagués sostingut un objecte. La figura del fill és més senzilla. Va vestit amb una llarga túnica que li cau fins als peus descalços. Duu un mantell vermell posat a la manera d’una toga romana. La mà dreta, actualment mutilada, de ben segur que la tenia en actitud de beneir, mentre que amb l’esquerra sosté un llibre.

Capella Església Sant Julià i Sant Germà

andorra a taula