Marc Monteagudo: “L’incorruptible” és una etiqueta que m’agrada i que em fa sentir orgullós”

A partir de les seves declaracions, posteriors a la presentació de la candidatura a les circumscripcions nacionals, Marc Monteagudo, conseller general per Andorra Endavant i cofundador de l’agrupació política de l’oposició, va ser anomenat per diversos mitjans de comunicació al país com “l’incorruptible”, una etiqueta que el fa sentir orgullós i que representa la transparència, amb la qual es defineix el seu partit. Després de gairebé vuit mesos al Consell General, Monteagudo fa un balanç positiu dels seus primers passos a la política andorrana.

Entrevista: Noelia Farias · Fotografies: Calsina Imatges

Vas néixer a Galícia. Com vas arribar al país?

Vaig arribar al país quan era molt petit, ja que els meus pares aspiraven a emigrar cap a un lloc que oferís millors oportunitats i un futur més prometedor per a la seva família. La decisió de venir a Andorra va ser motivada per diversos factors, incloent-hi un entorn natural espectacular, amb una seguretat ciutadana envejable arreu del món. A més, el meu pare ja tenia aquí al país els seus dos germans, que ja havien pres la decisió d’establir-se en aquest país amb l’objectiu de prosperar, per tant, això també va contribuir a la nostra elecció d’instal·lar-nos aquí.

Quins records tens de la teva infantesa? Recordes aquella Andorra molt diferent de la d’ara?

Recordo amb molta estima aquella etapa de la meva vida. Vaig poder viure una infantesa plena i gaudint de la innocència d’un nen, tot i que sempre he sigut una mica trasto. L’Andorra d’aleshores era una Andorra on sempre es deia: aquí deixem les portes de casa obertes i les claus del cotxe a dins i mai passa res. En definitiva, un lloc segur que brindava oportunitats a tothom, on la gent es guanyava mot bé la vida i teníem millor nivell adquisitiu comparat al dels països veïns. Avui, encara vull pensar que vivim en aquesta Andorra, tot i que opino que anem per un camí força divergent pel que fa a aquest concepte. És per aquest motiu que vaig decidir ficar el nas al món de la política.

Pateixes una deficiència visual. Això t’ha suposat algun problema a l’hora de desenvolupar-te?

Vaig patir una explosió del globus ocular amb només 4 anyets. Jugant al parc infantil d’Escaldes-Engordany, una bicicleta em va atropellar i vaig sortir volant de cara contra una font. Així va ser com vaig perdre la visió de l’ull dret, una deficiència que mai m’ha suposat una limitació física, però que ha marcat en certa manera la meva vida i el meu caràcter. He hagut de superar els obstacles i els moments difícils de la millor manera, però allò ha fet que sigui més exigent amb mi mateix i tingui més forces per superar les adversitats que la vida ha inclòs en el meu camí.

Actualment, ets el propietari de la Gestoria Paco, un establiment amb més de 30 anys d’història al país. Què suposa per a tu tenir aquesta responsabilitat?

Per causes del destí i de les pedres que et posa la vida al camí, el meu antic cap, Paco, a qui estimo com un pare, es va haver de prejubilar un dia. Després de col·laborar estretament amb ell durant vuit anys, vaig prendre la decisió d’agafar les regnes del negoci i rellevar-lo. Fa gairebé 15 anys que treballo a la Gestoria Paco, però com a gerent, des de fa gairebé 7. Estic profundament orgullós del servei exemplar que oferim i de la relació propera i familiar que mantenim amb els nostres clients. Com acostumo a dir, això no és “International Business Management”, això és Gestoria Paco.

Com comença el teu periple al món de la política?

Un dia, casualment, vaig trobar-me amb Carine Montaner a les portes del Govern d’Andorra i vam dedicar cinc minuts a xerrar. Durant aquesta breu conversa, vaig expressar els meus elogis per la seva notable tasca com a consellera general no adscrita durant la passada Legislatura, defensant amb determinació les seves postures i ideologies que de bon grat compartim. El mateix dia, vam decidir compartir un dinar en un conegut restaurant d’Escaldes-Engordany i, després d’aquesta trobada, va sorgir la idea de cofundar el partit polític Andorra Endavant, juntament amb Noemí Amador. Tots tres junts vam fer tot el possible per tal d’organitzar reunions de poble a les set parròquies, dirigides tant a la gent gran com a la joventut. A través d’aquestes trobades, vam tenir l’oportunitat de compartir les nostres idees i defensar la nostra visió per a les polítiques futures, així com del camí a seguir per una Andorra inclusiva, forta, lliure i sobirana.

Què va ser el que et va seduir del projecte polític que lideres amb Carine Montaner?

Després de l’èxit electoral que va portar a la formació del Grup Parlamentari Andorra Endavant, amb 3.067 votants i 3 consellers generals (Carine Montaner, Noemí Amador i jo mateix), considero que aquesta fita és notòria, especialment tenint en compte la relativa novetat del nostre partit. El resultat, inesperat per a molts, ha posat de manifest la creixent preocupació ciutadana per qüestions crucials com ara l’accés a habitatges assequibles i les actuals negociacions per a un Acord d’Associació amb la Unió Europea. Aquest èxit ens situa en una posició destacada, fins i tot davant de partits amb una llarga història i experiència. El suport que hem rebut reflecteix una clara demanda ciutadana per afrontar els reptes actuals, i estem compromesos a respondre a aquesta confiança amb accions concretes i resultats tangibles.

Fins ara, com podries valorar els teus primers passos en la política i les teves primeres eleccions?

Valoro molt positivament els meus primers passos en el món de la política. El passat abril va ser la primera vegada que em vaig presentar com a candidat a unes eleccions nacionals, i el resultat va ser un èxit del qual tant jo com les meves companyes de bancada ens sentim molt orgullosos. Hem ingressat en aquest àmbit amb determinació i decidits a fer sentir la nostra veu. És important destacar que no venim de pas, sinó amb una clara intenció de romandre i defensar els interessos dels nostres votants. I com habitualment diu la nostra líder Carine Montaner, una promesa és un deute i, per tant, els hi devem, i no els defraudarem.

T’han assetjat molt durant la campanya per algunes coses que havies dit amb relació a la corrupció?

Al contrari, el dia que vam presentar les nostres candidatures prop de les dependències del Govern d’Andorra, les càmeres de televisió ens van rebre. En obrir-se les portes de l’ascensor, van demanar que dirigíssim unes paraules. Vaig afirmar que érem unes persones valentes, sense por, un equip dur i incorruptible. Aquesta declaració va projectar la nostra transparència i també la meva imatge pública. Amb aquelles paraules no volia insinuar que altres formacions polítiques siguin corruptes; simplement subratllar que nosaltres no ho som. Des de llavors, he estat reconegut com “l’incorruptible” en diverses aparicions als mitjans de comunicació, una etiqueta que m’agrada i que em fa sentir orgullós.

Creus que el problema de l’habitatge se solucionarà aviat?

No en tinc cap dubte. Durant l’última sessió plenària del Consell General, vam abordar aquest tema amb gran intensitat. La discussió sobre aquesta qüestió va ocupar una llarga jornada de 14 hores, va començar a les 9:30 h del matí i vam sortir del Consell General prop de les 23 h. Durant la sessió, el passat 16 de novembre, totes les forces polítiques, tant de la majoria com de la minoria, van participar activament. Cal destacar que, al llarg d’aquesta legislatura, es pot percebre la disposició del Govern a col·laborar amb tots els membres del parlament, buscant solucions consensuades, veraces i eficaces per abordar les problemàtiques existents.

T’ha sorprès com la gent ha sortit al carrer a reclamar per un habitatge digne?

No m’ha sorprès gens ni mica, és d’agrair que la gent demostri la seva postura i es manifesti als carrers del nostre país per instar el Govern a actuar. Després d’haver escoltat les contribucions de cada Grup Parlamentari, puc assegurar-vos que, aviat, es presentarà la nova Llei d’habitatge. Aquesta llei, ja totalment consensuada, transaccionada i aprovada pel Consell General, té l’objectiu de proporcionar una cobertura millor i més àmplia, garantint una major seguretat jurídica a les famílies que han vist amenaçat el seu habitatge. És rellevant destacar que, per sobre dels propietaris amb intencions especulatives i dels drets dels arrendataris segons la “Llei d’Arrendaments de Finques Urbanes”, també existeix el “Dret a un Habitatge Digne”, com està recollit a la nostra Constitució.

Des d’Andorra Endavant quines són les solucions per combatre aquesta problemàtica?

Hem negociat amb el Govern diverses qüestions rellevants, entre les quals destaquen dues: la pròrroga dels contractes de lloguer i la possible pujada dels preus. Respecte a la pròrroga, el Govern proposava una extensió escalonada basada en l’antiguitat del contracte, amb opcions d’un, dos, tres o quatre anys. Hem modificat l’articulat de la llei per establir una pròrroga general de quatre anys per a tots els casos, sense excepcions, tot i que finalment s’ha acceptat consensuadament, la pròrroga generalitzada de 3 anys per a tots els casos. Quant a la pujada dels preus, hem presentat propostes concretes per garantir un equilibri just. Per als inquilins que paguen una renda igual o superior a 8 €/m2, no es permetrà cap increment de preu, assegurant una estabilitat financera. Per aquells amb una renda entre 7 €/m2 i 8 €/m2, es permet una pujada limitada al 4%, un import raonable per a qualsevol llar. En el cas dels que paguen entre 6 €/m2 i 7 €/m2, l’increment serà l’I.P.C., mantenint una ajustada mesura. Finalment, per als que paguen menys de 6 €/m2, es permet una pujada del 4% i l’I.P.C., assegurant que els ajustaments siguin assumibles per a totes les llars. Aquestes propostes busquen garantir una política d’habitatge equitativa i accessible.

S’està arribant al final en les negociacions per l’Acord d’Associació, com creus que acabarà tot?

El Grup Parlamentari Andorra Endavant ha optat per contractar el Gabinet Gide de Brusel·les per realitzar un Estudi d’Impacte que il·lustri a la població andorrana sobre les possibles repercussions d’una situació en què les negociacions sobre l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea es tanquin sense acord. No és una elecció casual; aquest gabinet ja va dur a terme una tasca similar per als Parlamentaris de Mònaco, i aquest estudi d’impacte va ser determinant en la decisió del “NO” a l’Acord d’Associació entre Mònaco i la Unió Europea. Confio que aviat, la postura d’Andorra sigui similar, una vegada que el Gabinet Gide de Brusel·les hagi fet l’estudi d’impacte encarregat, amb l’esperança que aquest faci prendre consciència tant al Govern d’Andorra com a la ciutadania andorrana en general.

L’Andorra que s’està forjant és la que vols per a la teva família?

L’Andorra que s’està forjant, requereix una consideració atenta per tal de preservar les nostres tradicions, cultura, i la nostra manera de viure i de fer. És crucial que ens movem amb precaució i mantinguem les característiques que ens defineixen: una immigració controlada i desitjada, una fiscalitat internacionalment atractiva i un ferm compromís amb la nostra sobirania i seguretat ciutadana. Crec que és fonamental no deixar-nos enredar en polítiques europees que podrien no beneficiar-nos. Hem de ser conscients dels riscos i assegurar-nos de mantenir una postura que protegeixi els nostres interessos, ja que en aquesta relació, tenim més a perdre que a guanyar.