Pere López demana transparència i diàleg per part del Govern en la gestió de la crisi

El conseller general i líder del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, insisteix en la necessitat de fer públiques les dades de les empreses beneficiades amb el programa de crèdits tous, ja que permetrà dissipar rumors i dubtes sobre la gestió governamental dels diners públics. Així mateix, insta al Govern perquè s’obri al diàleg i escolti les opinions dels diferents sectors de l’oposició.

Fotos: Consell General/Eduard Comellas
Des d’un punt de vista general, com avalua la gestió del Govern d’Andorra per a atendre la crisi sanitària i la crisi econòmica?

Estem davant d’una situació que és molt nova per a tots, és obvi que estem davant un escenari que no hem viscut mai. Com a president del grup parlamentari de l’oposició, el que trobo a faltar és que el Govern no sigui capaç de tenir un diàleg més fluid; en primer lloc, amb les forces polítiques, ja que sí que s’ha comunitat amb representants d’altres sectors, com ara l’econòmic, l’esportiu o el cultural. Podem entendre que la situació és complicada i s’han de prendre decisions complexes, però creiem que el diàleg amb altres parts importants ajudarien al Govern i donarien resultats positius.

A banda del diàleg, què considera fonamental per afrontar la crisi, a grosso modo, quines mesures hauria aplicat vostè que no hi hagi aplicat encara el Govern d’Andorra?

En un context com aquest, considerem que el més important és mantenir el poder adquisitiu de les famílies. La família és l’element essencial d’organització de la nostra societat i, per tant, el Govern ha d’estar molt a prop dels empresaris per a ajudar-los a mantenir els llocs de treball. També és important ajudar els autònoms, uns actors econòmics molt importants al nostre país, perquè puguin resistir aquesta crisi. En aquest sentit, el més important és injectar liquiditat a les empreses i autònoms per a preservar més llocs de treball.

El Govern hauria d’haver estat més a prop dels autònoms i hauria d’haver estat al costat de les empreses del país, a l’hora de pagar els salaris d’abril, perquè ha estat molt dur per a moltes empreses. Un ajornament del pagament de préstecs i crèdits bancaris, hauria estat una mesura important amb la qual es podrien haver evitat tancaments i acomiadaments.

“Penso que la ciutadania hauria de conèixer quins són els beneficiaris d’aquests crèdits tous”

L’impacte econòmic és una realitat i la recessió és imminent, creu que es podria haver anticipat la crisi?

Crec que anticipar una situació com aquesta és impossible. Mai no havíem pogut imaginar una cosa com aquesta però, el que sí que és cert, és que Andorra ha demostrat no estar preparada per a afrontar una crisi tan severa perquè, al llarg dels anys, s’han ajornat determinats debats i polítiques, per la qual cosa el país no té resistència o capacitat per a encarar aquestes situacions. Una bossa per a finançar l’atur o un marc fiscal just, on les persones que guanyen més diners contribueixen en major mesura a les finances públiques, són accions necessàries. Actualment, s’han multiplicat les institucions i entitats dependents de l’Estat i crec que això ens posa en una situació de feblesa, en especial quan els ingressos estan baixant i hi ha una gran dependència del turisme.

Pere López i Rosa Gili al Consell General d'Andorra
Una de les mesures implementades per atendre la crisi econòmica són els crèdits tous, com avalua els resultats d’aquest programa?

Pensem que és una mesura imprescindible perquè les empreses puguin fer front a les seves despeses. El que trobem a faltar és una moratòria bancària, perquè aquesta no és una ajuda directa del Govern, sinó un préstec que s’ha de tornar en un curt termini. Els crèdits tous són una eina essencial per poder complir amb les nòmines i perquè les empreses puguin pagar als seus proveïdors i que aquests també puguin fer front a les seves despeses, però penso que la ciutadania hauria de conèixer quins són els beneficiaris d’aquests crèdits tous, ja que hi ha hagut molts rumors sobre algunes empreses que s’haurien pogut beneficiar d’una forma massa important, no complint els requisits necessaris. Crec que la millor fórmula per callar aquestes veus és treballar amb transparència i publicar tots els detalls relacionats amb les empreses i els crèdits tous, però el Govern no ha acceptat aquesta proposta, malgrat que estem parlant d’un volum de diners molt elevat i aquesta és una preocupació que tenen els ciutadans sobre la gestió dels diners públics.

Si no es revela aquesta informació, llavors quines garanties té la ciutadania que els seus recursos s’estan gestionant amb integritat?

No n’hi ha cap. Això alimenta, tinguin fonaments o no, una sèrie de comentaris, especulacions i dubtes molt importants. Crec que, per a les empreses beneficiades, és un exercici positiu que aquesta informació surti a l’opinió pública, ja que demostra que les empreses han actuat correctament per satisfer els seus compromisos i pagar als seus proveïdors. En haver passat una revisió per part de Govern, no veiem negatiu per a aquestes empreses que es publiqui aquesta informació, que és una demanda social molt forta.

El ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, va replicar que vostè, durant la seva gestió com a ministre d’Economia i Finances, l’any 2010, tampoc feia mai públiques les dades. A quines dades es refereix el senyor Jover i, en tot cas, perquè haurien quedat en la incògnita?

No sé a què es referia. El govern del PS va engegar els primers programes de finançament avalats al nostre país sobre temes d’energies renovables, sobretot de millora de l’edificació, on les dades d’aquests ajuts es feien públiques. Sobre el cas BPA (també citat per Jover), el 2015, tampoc sé a què es referia, perquè nosaltres estàvem a l’oposició i no formava part del Govern. Jo vaig entendre aquesta resposta com un element més per a intentar justificar d’alguna manera la no publicació de la informació relacionada amb els crèdits tous.

“En aquest país, les persones que més diners guanyen no paguen impostos; els impostos estan bàsicament sostinguts pels autònoms i per les persones assalariades”

Creu que també haurien de fer-se públiques les dades de les empreses beneficiades per un ERTO?

Per a nosaltres és important que, amb els ERTO, les empreses mantinguin els llocs de treball. Hi ha hagut un volum important d’acomiadaments i pensem que els ERTO haurien de beneficiar aquelles empreses que d’alguna manera han mantingut les seves plantilles. En aquest sentit, no creiem que fer públiques aquestes dades sigui necessari, perquè l’empresari també paga una part de les despeses i la CASS controla els salaris cotitzats dels treballadors i, per tant, aquí ja sembla que el possible escapament de diners públics és molt complicat, ja que hi ha una interacció continua amb la CASS. Pensem que és molt important que les empreses que hi hagin acomiadat de manera massiva no puguin tenir el mateix tracte que aquells empresaris que han mantingut un percentatge substancial de les seves plantilles.

D’altra banda, el concepte de problemes de tresoreria aplicat a l’accés dels crèdits tous ens preocupa d’alguna manera. Penso que el Govern ha d’ajudar totes les empreses i, en tot cas, no deixar d’ajudar a les empreses més prudents, que han guardat tresoreria en el seu balanç i que no han distribuït dividends. Segons sembla, les empreses més solvents han estat penalitzades i aquelles en una situació més delicada han estat avalades per uns imports molt elevats, que podrien comportar un important deute per a l’Estat.

Pere López al Consell General d'Andorra
Com avalua els primers resultats dels ERTO?

Sobre els ERTO, creiem que aquesta mesura s’ha aplicat molt tard, perquè per a algunes empreses això ha suposat realitzar un endeutament molt elevat durant els mesos de març i abril. Alguns treballadors, especialment de les parts més baixes de l’escala salarial, poden patir perquè gaudeixen d’un esquema de compensació variable i fix, perquè els ERTO només cobreixen la part fixa i això podria significar que un treballador vegi molt reduït el seu salari, i més encara amb els actuals preus de lloguer d’habitatge.

Amb les baixades de cotitzacions que afronta la CASS, creu que aquest organisme podrà satisfer els seus compromisos en matèria de pensions?

La problemàtica de les pensions és un dels grans deures del país que no s’han resolt encara. La problemàtica ja existia abans de la crisi de la Covid-19, però és evident que, amb menys cotitzacions, sigui per suspensió o reducció, i amb salaris a la baixa, la situació empitjorarà. Penso que seria injust imputar a la crisi la viabilitat de les pensions, i que tots els partits polítics hauríem d’asseure’ns i avaluar les dades actuarials de la CASS i fer una planificació de quines decisions s’han de prendre. El 2017, el Govern va aprovar crear una taula de discussió a tres bandes, on hi participaríem els grups parlamentaris, la CASS i l’Executiu, però encara no ha tingut lloc. Després de la crisi, convocar aquesta taula seria molt important.

Considerant un panorama econòmic com aquest, quina seria llavors la fórmula aplicada pel PS? Avalueu apujar el percentatge de deute d’Andorra o fer retallades pressupostàries?

Segurament, haurem de fer molts números una vegada passada la crisi sanitària. Pensem que arribarà un moment per parlar sobre la fiscalitat de manera important. En aquest país, les persones que més diners guanyen no paguen impostos; els impostos estan bàsicament sostinguts pels autònoms i per les persones assalariades. Abans de retallar en les despeses de serveis bàsics, penso que, arribat el moment, haurem de parlar d’un marc fiscal just.

Pere López líder del partit socialdemòcrata d'Andorra PS
Com avalua els resultats de l’emissió de deute? Considera que les parapúbliques haurien de comprar deute?

L’emissió de deute compta amb uns incentius molt atractius, considerant com està de complicada la inversió financera i l’obtenció de rendibilitat. Penso que moltes persones han pogut comprar deute públic i, segurament, bona part ha estat per part de les parapúbliques, però en el futur no crec que puguin comprar tant deute, perquè és obvi que la crisi comportarà una davallada dels ingressos de FEDA i Andorra Telecom, que han hagut d’ajustar tarifes i el consum va a la baixa.

Quins elements positius pot destacar de la gestió sanitària i econòmica del Govern d’Andorra?

El Govern s’ha esforçat molt, és evident. Se l’ha vist, des del primer moment, amb ganes d’aportar solucions als diferents temes. Crec que, si hi haguessin estat molt més oberts a dialogar, alguns dels errors que han comès i que estan cometent no estarien tenint lloc, però no podem retreure que el Govern no estigui tirant endavant en una situació que és molt complexa, sobrevinguda i que ens afecta a tots; s’han de dir les coses com són, però també que el treball en equip i el consens fa que les decisions siguin més encertades. Ningú està exigint al Govern que resolgui la crisi en solitari, perquè tots estem aquí per a ajudar.

Més info