Quan el sexe fa mal: entendre la disparèunia per deixar de normalitzar-la
Hi ha experiències que moltes dones viuen en silenci. No perquè siguin rares, sinó perquè costa posar-hi paraules.
El dolor durant les relacions sexuals n’és una.
On hem après sobre sexualitat?
Amb qui en parlem?
Què passa amb la vergonya quan ho fem?
El dolor durant les relacions íntimes, a vegades apareix al principi, com una molèstia lleu. Altres vegades és més intens, més profund o més constant. I, sovint, es conviu amb ell pensant que forma part de l’experiència, que potser és qüestió d’adaptar-se, de relaxar-se més, de posar lubricant o de donar-li temps.
“A vegades passa.”
“No sempre, només depèn del dia.”
“Potser és cosa meva.”
I així, a poc a poc, es va normalitzant.
Però el dolor no és una experiència que el cos generi sense motiu. I que sigui habitual no vol dir, en cap cas, que sigui normal.
El dolor no és normal, encara que sigui freqüent
Una de les idees més importants que cal entendre és aquesta:
que moltes dones ho visquin no vol dir que sigui normal.
El dolor durant la penetració, conegut com a disparèunia, pot tenir diferents formes i intensitats. En algunes dones apareix a l’entrada de la vagina, com una sensació de cremor, picor o tensió que dificulta l’inici de la penetració. En d’altres, el dolor és més profund, intern, i pot estar relacionat amb determinades posicions, moments del cicle o situacions concretes.
Hi ha també casos en què el cos respon amb una contracció involuntària que dificulta o fins i tot impedeix la penetració. Això és el que es coneix com a vaginisme.
A vegades aquest dolor apareix des de les primeres relacions. Altres vegades, en canvi, es manifesta després d’un temps sense molèsties, sovint es pot associar a canvis físics, hormonals o emocionals.
Cada cos ho expressa d’una manera diferent.
El cos no es defensa perquè sí
Quan hi ha dolor en una zona tan sensible com la pelvis, el cos està reaccionant. No està fallant. Està protegint.
El sòl pelvià, que forma part de la musculatura profunda del cos, té la capacitat de contraure’s de manera reflexa davant d’una situació que interpreta com a amenaça. Aquesta resposta pot aparèixer per múltiples motius: dolor previ, experiències negatives, tensió sostinguda, inflamació o fins i tot per manca d’informació i anticipació.
Amb el temps, aquesta contracció pot mantenir-se de manera involuntària, generant un cercle on el cos anticipa el dolor i es prepara per evitar-lo.
I així, el dolor es perpetua.
Més enllà d’una causa única
Durant molt temps s’ha intentat buscar una única causa al dolor sexual. Però la realitat és que, en la majoria dels casos, és multifactorial.
Hi poden intervenir:
- factors musculars (hipertonia del sòl pelvià)
- factors hormonals (sequedat, canvis en la mucosa)
- factors neurològics (hipersensibilitat)
- factors emocionals (por, estrès, experiències prèvies)
- factors contextuals (relació, pressa, falta de connexió)
El cos no separa aquestes dimensions. Per això, intentar resoldre-ho des d’un únic enfocament sovint no és suficient.
Quan el cos es tanca
El vaginisme és una de les expressions més clares d’aquesta resposta protectora.
No és una decisió conscient. No és “no voler”. És un reflex.
El cos es tanca perquè interpreta que necessita protegir-se.
Hi ha diferents graus, des de dificultat en la penetració fins a impossibilitat total. I cada dona ho viu de manera diferent, amb més o menys dolor, amb més o menys impacte emocional.
Entendre això és clau per començar a treure culpa.
Perquè la culpa —una paraula que pesa molt en aquests casos— apareix amb freqüència. A la consulta, sovint se senten frases com: “potser soc jo”, “alguna cosa no faig bé” o “el meu cos no funciona com caldria”.
La responsabilitat es converteix en càrrega. I, a poc a poc, s’instal·la la idea que és una mateixa qui falla.
Però no és així.
Tornar a sentir seguretat en el propi cos
Perquè el dolor disminueixi, el cos necessita recuperar una sensació de seguretat. Això implica temps, comprensió i, en molts casos, un abordatge integrador que tingui en compte el cos en conjunt. Treballar el sòl pelvià, la respiració, el sistema nerviós i la percepció corporal pot marcar una diferència important. En aquest procés, disciplines com la fisioteràpia del sòl pelvià, la sexologia o la psicoteràpia poden oferir un acompanyament respectuós i adaptat a cada situació, ajudant a entendre què està passant i a recuperar, a poc a poc, la confiança en el propi cos.
Però el primer pas no és tècnic, és entendre que el dolor no és normal i que té una explicació.
En una societat que sovint associa la sexualitat amb rendiment o resposta, pot semblar difícil aturar-se i escoltar què està passant realment. Ens han ensenyat a continuar, a adaptar-nos, a no donar-li massa importància, però el cos no funciona sota pressió ni sota exigència constant. Necessita temps, espai i una certa sensació de confiança per poder deixar anar la tensió i tornar a regular-se.
Recuperar una sexualitat sense dolor no és només una qüestió física, sinó també de ritme, de confiança i de reconnexió amb el propi cos. És tornar a habitar-lo sense por, sense anticipació i sense la necessitat de complir expectatives.
Parlar de disparèunia i vaginisme és començar a trencar un silenci que ha durat massa temps, no per etiquetar, sinó per comprendre. Perquè el dolor no forma part del que hauria de ser una experiència de connexió.
I, potser, com dèiem en el primer article, tot comença aquí:
en deixar de normalitzar allò que el cos ens està demanant revisar.
Irene Fernández Centellas
Insta: @irenefernandezcentellas
Web: www.femenineflow.com
Fisioterapeuta i Psiconuroimmunóloga clínica especialitzada en salut de la dona
CEO Femenine Flow, escola de formació sobre salut pelviana i hormonal femenina
Directora del Màster de Salud hormonal de Regenera i directora del Màster en fisioterapia del sol pelvià
