Antoni & Pilar: “Per mi, era la noia més bonica d’Encamp”

L’Antoni, de cal Guardiet de Sant Julià, ho té clar: la seva promesa era la més bonica de la parròquia d’Encamp. La va conèixer quan ella acabava de fer els 18 anys, i el 2017 van celebrar ja els 50 anys de casats “ja anem cap als 52”, explica amb orgull la Pilar. La parella té dos fills i una neta i des que van tancar la carnisseria es dediquen a viatjar i a fer totes aquelles coses que no podien fer quan treballaven. “La veritat és que faig moltes coses, no m’estic mai a casa!”, confessa la Pilar, mentre que l’Antoni revela que “quan ella marxa amb les amigues, em quedo a casa ben tranquil, m’agrada que faci coses”.

La Pilar Rich Malé va néixer a Encamp el 5 de febrer de 1945 i l’Antoni Besolí Pubill, va néixer el 16 de juliol de 1938 a Sant Julià de Lòria. En aquella època, anar al Rosaleda a passar el diumenge a la tarda, era el somni de tot el jovent. Era un dels escassos llocs on es podia ballar i on es retrobava la gent jove. “La Pilar em va agradar de seguida, li vaig demanar si volia ballar i em va dir que sí!”, recorda l’Antoni, que va haver de patir el territorialisme dels nois d’Encamp “a qui no feia cap gràcia que festegés una de les noies més boniques i esveltes del poble, n’estaven gelosos!”, explica rient. La Pilar el fa callar, li diu que això no era així…

Era o no així?

Antoni: I tant! Mira, si fins i tot em desinflaven les rodes del cotxe i no podia tornar a casa…! Però jo tenia molt clar que m’havia enamorat de la Pilar i que res me’n faria desdir.

I què hi deien els seus pares, Pilar?

Jo era molt joveneta, amb només 18 anys, les coses abans no eren com ara, no em deixaven sortir! Els pares controlaven, no ens deixaven pas marxar tots dos de cap de setmana! Vam festejar tres anys i el 29 de novembre del 1967 ens vam casar a Encamp.

Què li va agradar de l’Antoni?

M’agradava molt com era, com parlava, com em tractava… El trobava un noi molt maco i interessant. I, és clar, me’n vaig enamorar, tot i que no li vaig dir que sí de seguida… Jo treballava a la joieria Fortior, a Andorra la Vella, i ell m’hi venia a veure tot sovint, i un dels meus caps, l’Amadeu, em deia “aquest xicot crec que et va al darrere”!

Deveu tenir moltes anècdotes per explicar…

Pilar: Per Carnaval, sempre m’ha agradat disfressar-me i un dia, l’Antoni va venir a sopar a casa i jo tenia ganes de sortir disfressada amb les amigues. Em vaig fer la malalta, li vaig dir que em quedaria a casa i va marxar. Tan bon punt va passar la porta, em vaig disfressar i cap a ballar!

Antoni: Sí, sí, però jo també me’n vaig anar a ballar a Sant Julià…

Quina és la fórmula màgica per aconseguir celebrar 50 anys de casats?

Antoni: La paciència… com deia el Capri, “quan un estira, l’altre arronsa”, perquè si tots dos estiren a l’hora malament rai… El secret és tenir molta paciència, perquè no sempre és un camí de roses, sinó que hi ha rocs i espines també! Nosaltres hem tingut la sort d’haver superat els 50 anys de matrimoni.

Pilar: Som molt amics, són molts anys junts i, a més, treballant junts! Així els anys compten el doble… El respecte i la confiança són molt importants.