Santuari de Meritxell

El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) va fer parada al Santuari de Meritxell amb una proposta singular, la presentació del conjunt Concerto di Margherita. L’espectacle, titulat “Il gioco della cieca”, va transportar el públic a l’univers sensual i metafòric de la Itàlia renaixentista i barroca, on la música esdevé joc i metàfora de les passions humanes.

Una cinquantena de persones van vibrar amb la proposta multisensorial de Gregotechno que connecta passat i futur a través del so i la imatge.

La nova projecció incorpora imatges del santuari de Meritxell i de la transformació d’aquest arran de l’incendi.

En el marc de la programació de les Nits d’Estiu 2024, es va inaugurar l’exposició “Flames: transformació i regeneració a Meritxell”, de l’artista Conxita Boncompte. Aquesta mostra, dedicada a la devoció a les verges i més concretament a la Verge de Meritxell, es podrà visitar al claustre gran del Santuari de Meritxell fins al 31 de desembre, oferint una experiència que uneix art i espiritualitat.

El migdia del passat 12 de novembre va estar marcat per una jornada solidària en què la música clàssica es va convertir en el millor vehicle per a unir Andorra i Ucraïna. A la basílica Santuari de Meritxell, la mezzosoprano Nadseya Lumeau, el guitarrista Rafael Serrallet i el violoncel·lista Arnau Gallardo hi van oferir un entranyable recital anomenat ‘Per l'amor i la pau al nostre cor’.

Sota la direcció musical de Catherine Métayer, el passat 17 de juny, el cor de Cambra de Valls d’Andorra i el Choeur Vibrato van oferir un memorable concert de música sacra al Santuari de Meritxell, on es van interpretar algunes de les obres del compositor i organista, Dietrich Buxtehude.

L’Auditori Nacional d’Andorra es va omplir de gom a gom, el passat 14 de maig, per acomiadar la figura de Catherine Metayer, qui va fundar, i també dirigir, durant més de tres dècades, el Cor dels Petits Cantors.

Enguany, els andorrans han tornat a retrobar-se al Santuari de Meritxell per celebrar el dia de la patrona d’Andorra, la verge de Meritxell. En aquesta ocasió, després de gairebé tres anys, sense restriccions d’aforament i amb una important presència d’autoritats polítiques. La capacitat de resiliència va ser un dels temes més recurrents dels parlaments fets amb motiu de la celebració.