Naia Aguilar: “Volem construir tres aules, un menjador escolar i, un camp de futbol”

Amb només 22 anys i recentment graduada en Educació Infantil, Naia Aguilar ha decidit anar més enllà i fer realitat un projecte solidari que trenca motlles. Ha creat l’associació Maisha Bora —que en suahili significa “una vida millor”—, actualment en procés de legalització, amb la qual vol donar resposta a una necessitat urgent, la construcció d’una escola d’educació infantil a Robanda, un petit poble del nord de Tanzània, a tocar del Parc Nacional del Serengeti. Tot amb l’objectiu de garantir una educació digna i obrir les portes a un futur millor per als infants més vulnerables.

Entrevista: Noelia Farias · Fotos: Naia Aguilar

Des de fa un temps estàs treballant intensament per poder dur a terme la construcció d’una escola d’educació infantil a Robanda, Tanzània. Com va néixer aquest projecte?

Aquest projecte neix l’any passat, quan vaig fer una primera visita al poble per veure la meva parella, que està treballant en un hotel allà. Vaig estar-m’hi un mes i li vaig demanar si em podia ensenyar alguna escola de la zona. A través d’un home del poble, em van ensenyar l’escola Totorani Serengeti Education Center. Després de veure les condicions en què estava, i tot coincidint amb quart de carrera, vaig decidir fer el meu TFG basant-me en això. La idea era detectar les necessitats de l’escola i dels alumnes, i fer una proposta de millora. Vaig presentar el TFG i es va acabar tot, però em vaig quedar amb ganes de continuar amb el projecte.  Per això, vaig decidir constituir una associació per poder rebre ajudes. L’he creat aquest dimarts, i ara estic esperant que em confirmin que tot està bé. L’associació es dirà Maisha Bora, que vol dir “una vida millor”.

Com continua aquest projecte que ja es va posar en marxa el 2024?

Ara volem construir tres aules amb lavabos diferenciats per a nens i nenes, per fomentar també hàbits d’higiene. Inclourem un menjador escolar perquè puguin fer un àpat complet; ara mateix només mengen el porridge, fet amb farina i aigua, ja que l’avena s’ha tornat massa cara. Quan vaig viatjar per fer les entrevistes del TFG, vaig veure que podia implicar amics i familiars i, amb la seva ajuda, vam recaptar 5.000 euros. Aquests diners es van destinar a comprar taules i cadires noves, pintar, reparar el terra —que era perillós per als infants—, perquè hi havia forats i els nens es podien fer mal, i cobrir el cost dels uniformes per a tots els nens, ja que només la meitat en tenien. També vam poder pagar part del terreny de 6 hectàrees on estem construint la nova escola, i adquirir material escolar. Ara ja ens hem traslladat definitivament al nostre terreny, un espai propi on ningú ens podrà fer fora. Tot i que les condicions actuals són més dures, aquest projecte és el primer pas per millorar-les. L’escola podrà acollir fins a 80 infants i, de cara al futur, la idea és construir-hi també un camp de futbol. A la zona, molta gent gran beu perquè no té res a fer, i creiem que un espai com aquest pot ser una bona alternativa. S’hi podrien fer partits, establir una entrada simbòlica, i fins i tot llogar-lo per a activitats del poble, com les misses, que sovint tenen lloc a l’aire lliure.

“Un dels objectius és establir un sistema d’apadrinament del projecte per garantir l’alimentació dels nens.”

Quina és la situació educativa a la zona? Hi ha més d’una escola? I com funciona el sistema educatiu?

El sistema educatiu es divideix entre escoles governamentals i no governamentals. Les primeres compten amb un suport econòmic mensual per part del govern i, paradoxalment, solen ser les que acullen infants de famílies amb més recursos. En canvi, les escoles no governamentals, com la nostra, són impulsades per la mateixa comunitat i acullen infants en situació vulnerable, nens i nenes amb mares vídues, amb pares a la presó per caça furtiva o en altres circumstàncies complexes. Al poble només hi ha una escola governamental de secundària, fet que deixa un buit important en l’etapa infantil. Per això, i responent a una necessitat expressada per la mateixa comunitat, no només perquè algú d’Europa ho veu, sinó perquè la gent del mateix poble ho està demanant.

Com estàs gestionant el finançament del projecte?

Just avui he tingut una reunió amb el Comú de la Massana per participar en el Vide Dressing a l’octubre, on vendrem roba de segona mà i els beneficis aniran destinats al projecte. El Vide Dressing es farà els dies 17, 18 i 19 d’octubre, i jo hi seré amb una paradeta. Estaré encantada que us hi apropeu, així que tothom que vulgui venir, serà molt benvingut! També comptem amb el suport de Mans Unides, que finançaran una part inicial. Un cop l’associació estigui legalment constituïda, podré buscar més ajuts, tant institucionals com particulars. Una altra via que estem preparant és un sistema d’apadrinament del projecte —no d’infants concrets— per garantir que tots rebin ajuda. Serà una aportació mensual voluntària, via Bizum, destinada principalment a cobrir l’alimentació dels nens.

PROJECTE D’ESCOLA

I més endavant, tens pensat organitzar algun voluntariat?

Sí! M’agradaria construir una cabana perquè els voluntaris puguin viure una experiència de voluntariat real, no com la que jo vaig fer amb una empresa que només mirava pel benefici econòmic. Ara ja sé quin tipus de voluntariat no vull oferir. I, de cara al futur, la idea és obrir les portes a la gent que em diu “Naia, puc venir a ajudar-te?”.

“Vull oferir un voluntariat real, lluny de les experiències que només busquen benefici econòmic.”

Un cop tinguis l’associació creada,  t’instal·laràs allà?

Un cop tingui l’associació i hagi aconseguit un mínim de 25.000 euros per començar a construir el pou i, almenys, una aula, la meva idea és anar-hi per dirigir l’obra. La filosofia allà és molt “pole-pole”, tot es fa amb calma. Però vull ser-hi per assegurar-me que tot es faci bé, i evitar-me molts mals de cap. També penso que és molt important, per transparència, que la gent que t’ajuda econòmicament sàpiga on van els seus diners. I és evident que tenen molta més confiança si tu hi ets físicament, i no només reben fotos de gent que no coneixen. La meva idea és anar-hi i quedar-m’hi el temps que faci falta perquè l’escola comenci a funcionar, i perquè, a poc a poc, siguin més autosuficients i no depenguin tant de les ajudes.

I com ha estat la rebuda de la gent d’allà quan els has explicat el projecte?

Doncs la veritat és que jo no hauria començat a fer res si no hagués tingut aquesta acollida amb els braços oberts. És gent que realment necessita ajuda, no és allò de “ve una blanqueta, es fa quatre fotos i reparteix una mica de diners”. Aquí hi ha una crida real, tant pels nens, com pels professors i sobretot per les famílies. Molts et diuen literalment: “Jo vull que el meu fill tingui el futur que jo no vaig poder tenir”. I quan sents això, hi ha una part de tu que pensa, si puc fer-ho possible, ho intentaré.

I si algú vol contactar amb tu i col·laborar, com ho pot fer?

Em poden escriure per Instagram, a @naia_aguilar, o contactar amb mi pel mòbil, que no tinc cap problema a facilitar-ho. Hi ha qui m’ofereix material escolar, i s’agraeix molt, però cal tenir en compte que només viatjo amb una maleta de 23 quilos. Prefereixo portar poques coses meves i, a més, la idea és també potenciar el comerç local comprant allà.