El cansament que no es resol descansant: el paper del sistema nerviós

Hi ha un tipus de cansament que no es resol descansant, el coneixes?

No importa si dorms més hores, si pares el cap de setmana o si intentes baixar el ritme. La sensació és la mateixa: et lleves cansada, et costa concentrar-te, tens menys energia del que és habitual i, sovint, la sensació que el cos no acaba de recuperar. Moltes dones ho descriuen així: «estic cansada… però no sé exactament de què.»

I, davant d’això, les respostes acostumen a ser sempre les mateixes. Falta de descans. Manca de ferro. Excés de feina. Però què passa quan tot això està, aparentment, controlat… i el cansament continua?

Potser perquè aquest cansament no parla només d’energia si no parla de regulació

El sistema nerviós: qui decideix com funciona el teu cos

El cos no funciona només en funció del que fem. Funciona en funció de com interpreta el que vivim i aquí entra en joc el sistema nerviós. És ell qui decideix, en cada moment, si el cos està en una situació de seguretat o d’alerta. I, a partir d’aquí, ho regula absolutament tot: l’energia, la son, la digestió, les hormones i la capacitat de recuperació. 

Quan el cos percep exigència —sigui física, mental o emocional— activa el sistema nerviós simpàtic. És el que ens permet reaccionar, concentrar-nos, tirar endavant. És necessari, i té una funció molt concreta: resoldre situacions a curt termini. Per fer-ho, el cos allibera hormones com ara el cortisol, que mobilitzen energia ràpidament per poder actuar. 

Fins aquí, tot és normal i adaptatiu.

El problema no és l’estrès puntual. El problema és quan aquest estat es manté. Quan el cos no rep mai el senyal que la situació ha passat, que pot abaixar la guàrdia, que ja és segur descansar. 

Quan el cos no entra en recuperació

Quan el sistema nerviós es queda massa temps en mode alerta, el cos no entra en fase de recuperació. I és aquí on comencen a aparèixer els símptomes que moltes dones reconeixeran.

Dorms, però no descanses. Et costa concentrar-te. Tens menys energia del que és habitual. El cos es nota més tens, més carregat, com si anés sempre a mig gas. I, moltes vegades, això s’acompanya de més inflamació, canvis en el cicle menstrual, més símptomes premenstruals o menys tolerància a l’esforç físic.

És important entendre que un cos en alerta és un cos que redistribueix els seus recursos, i ho fa de manera molt lògica: posa l’energia allà on la necessita per respondre a la situació percebuda com a urgent.

Això vol dir que altres funcions passen a un segon pla: la reparació cel·lular, la digestió, la regulació hormonal, la qualitat de la son. Per això moltes dones tenen la sensació que, tot i fer les coses bé, el cos no acompanya. Perquè el problema no és el que estan fent. És en quin estat està funcionant el seu sistema nerviós.

El cansament que no marxa no és falta d’energia. És falta de recuperació.

El cos necessita seguretat per recuperar

Si el cansament té a veure amb com el cos està regulant, el canvi no passa només per descansar més. Implica canviar l’estat des del qual el cos funciona.

Perquè el sistema nerviós pugui sortir del mode d’alerta, necessita una cosa molt concreta: la percepció de seguretat. I això no es construeix amb grans canvis puntuals, sinó amb petits moments repetits al llarg del dia. Moments en què el cos no ha d’estar responent. Moments en què no hi ha exigència immediata. Moments en què pot, senzillament, baixar el ritme.

A vegades és tan simple com parar uns minuts sense estímuls, respirar sense pressa o moure el cos sense objectiu ni rendiment. No es tracta de fer més coses per cuidar-se. Es tracta de deixar espai perquè el cos pugui fer el que sap fer: recuperar-se.

El ritme amb què vius també importa

Hi ha una cosa que sovint passa per alt, i és important nomenar-la.

El cos no només respon al que fem, sinó a com ho fem. Podem fer exercici, treballar, cuidar-nos, seguir totes les recomanacions… però si tot això es fa des d’un estat d’alerta constant, el cos continua sense entrar en recuperació.

Per això, més enllà de què fas, el que importa és des de quin ritme ho fas, amb quina tensió interna, amb quin nivell d’exigència. Perquè el mateix gest pot ser regulador… o pot ser una font més d’estrès. No depèn de l’activitat en si. Depèn de l’estat des del qual es fa. 

Recuperar no és deixar de fer

Moltes dones associen recuperar energia amb parar del tot. Amb no fer res. Amb buidar l’agenda.

Però el cos no sempre necessita inactivitat. Necessita variabilitat. Alternar moments d’activació amb moments de calma. Poder moure’s sense exigència. Respirar sense control. Estar sense haver de produir.

Recuperar no és deixar de fer. És canviar com es fa. I, sobretot, és deixar de considerar el descans com un premi que cal guanyar-se, i començar a veure’l com una necessitat fisiològica tan real com menjar o dormir.

El poder de la respiració: una porta d’entrada al sistema nerviós

I, per acabar, en aquest article vull parlar-te d’una de les vies més directes per influir sobre el sistema nerviós: la respiració.

El nervi vague, el gran regulador de l’equilibri entre activació i recuperació, es pot estimular a través de la manera com respirem. Quan l’exhalació és més llarga que la inhalació, el sistema nerviós rep un senyal molt concret: no hi ha perill, pots abaixar la guàrdia.

Una manera de practicar-ho és aquesta: inspira pel nas comptant fins a 4 i exhala lentament pel nas o per la boca comptant fins a 8. Tres o quatre repeticions ja són suficients per notar un canvi en la tensió interna. Es pot fer en qualsevol moment: asseguda, al cotxe, abans de dormir o enmig d’un dia carregat.

No és una solució màgica. Però sí un punt de partida real. Perquè quan el cos aprèn que pot regular-se, comença a confiar que la recuperació és possible. 

Un canvi de mirada

Quan entens que el cansament no és falta de força ni de voluntat, sinó la conseqüència d’un sistema que fa massa temps que està en alerta, la mirada canvia completament.

Deixes de pensar «hauria de poder amb tot» i comences a preguntar-te «què necessita el meu cos per recuperar-se?». I aquesta pregunta, per senzilla que sembli, ja és un canvi profund. Perquè implica deixar de lluitar contra el cos i començar a escoltar-lo.

Potser aquest cansament no és un problema a resoldre. És un senyal a escoltar.

Perquè, com hem anat veient al llarg d’aquesta secció, el cos no parla per casualitat. I, moltes vegades, el primer pas no és fer més. És deixar de normalitzar allò que el cos fa temps que intenta explicar-te. 

Irene Fernández Centellas

@irenefernandezcentellas

Fisioterapeuta i Psiconeuroimmunòloga clínica especialitzada en salut de la dona

CEO Femenine Flow

Directora del Màster de Salut Hormonal de Regenera i del Màster i el Postgrau en Fisioteràpia del Sòl Pelvià de Femenine Flow