«És que tinc tendència»
Quantes vegades has dit o has sentit aquesta frase? Com si les infeccions vaginals de l’estiu fossin una qüestió de mala sort o de constitució. Com si no hi hagués res a fer més que aguantar i tractar. Però darrere de cada infecció recurrent hi ha una explicació. I conèixer-la canvia completament la manera d’abordar-ho.
Què és la microbiota vaginal i per què importa
La vagina és un ecosistema viu, habitat per milions de microorganismes que treballen de manera coordinada per mantenir l’equilibri i protegir-nos de possibles agents externs.
En condicions normals, aquest ecosistema està dominat per bacteris del gènere Lactobacillus, que produeixen àcid làctic i mantenen el pH vaginal lleugerament àcid, al voltant de 3,8 i 4,5. Aquest entorn àcid és la primera línia de defensa: dificulta el creixement de fongs, bacteris patògens i altres microorganismes que podrien generar infecció.
Quan aquest equilibri es manté, tot funciona. Quan es trenca, apareixen els símptomes.
Per què l’estiu altera aquest equilibri
L’estiu concentra una sèrie de factors que, combinats, poden desestabilitzar la microbiota vaginal de manera significativa.
La calor i la humitat creen un entorn favorable per al creixement de fongs, especialment la Candida albicans, responsable de la majoria de les infeccions per càndida. La suor, la roba ajustada o els banyadors humits mantinguts durant hores afegeixen una capa extra d’humitat i calor en una zona que necessita ventilació.
L’aigua de les piscines, carregada de clor, pot alterar el pH vaginal i reduir la població de Lactobacillus protectors. I l’aigua del mar, tot i ser més natural, conté microorganismes i sal que també poden irritar la mucosa i desequilibrar l’ecosistema, especialment quan es combina amb banyadors mullats durant hores.
La deshidratació, freqüent a l’estiu, afecta les mucoses en general, inclosa la vaginal. Una mucosa poc hidratada és més vulnerable, menys elàstica i menys capaç de mantenir la seva funció protectora.
I hi ha un factor que sovint s’oblida: l’estrès. L’estiu no sempre és descans. De vegades és logística, canvis de rutina, menys son, més estímuls. I l’estrès sostingut afecta directament el sistema immunitari i, amb ell, la capacitat del cos de mantenir l’equilibri de la microbiota.
El paper de les hormones
Les hormones també juguen un paper fonamental en la salut de la microbiota vaginal, i és important nomenar-lo.
Els estrògens estimulen la producció de glucogen a les cèl·lules de la mucosa vaginal. Aquest glucogen és l’aliment dels Lactobacillus: sense ell, els bacteris protectors no poden créixer ni mantenir el pH àcid necessari.
Per això, les dones en perimenopausa o menopausa, on els nivells d’estrògens disminueixen, són especialment vulnerables a les alteracions de la microbiota vaginal. Però no són les úniques: les fluctuacions hormonals del cicle menstrual, l’ús de certs anticonceptius hormonals o el postpart també poden influir en aquest equilibri.
Entendre la connexió entre hormones i microbiota és clau per deixar de veure les infeccions com un problema puntual i aïllat, i començar a veure-les com un senyal de l’estat general de l’ecosistema.



Quan parlem de vaginosi i quan de càndida
No totes les infeccions vaginals són iguals, i és important diferenciar-les perquè el seu origen i abordatge és diferent.
La càndida és una infecció per fongs, principalment Candida albicans. Genera picor intensa, cremor, enrogiment i una secreció blanquinosa i espessa. La calor, la humitat i els canvis en el pH vaginal afavoreixen el seu creixement. És molt freqüent a l’estiu i tendeix a recidivar en dones amb desequilibris hormonals o immunitaris.
La vaginosi bacteriana, en canvi, no és una infecció per fongs sinó un desequilibri de la flora bacteriana: els Lactobacillus es redueixen i altres bacteris prenen el seu lloc. Genera una secreció grisosa o groguenca amb una olor característica. No sempre provoca picor intensa, però sí una sensació de malestar i canvi en la secreció habitual.
Identificar de quin tipus d’alteració es tracta és fonamental per escollir el tractament adequat. Automedicar-se sense saber el que s’està tractant pot empitjorar la situació i cronificar el problema.
Cuidar la microbiota vaginal a l’estiu
La bona notícia és que hi ha moltes coses que es poden fer per protegir aquest ecosistema durant els mesos de més calor.
Canviar el banyador mullat tan aviat com sigui possible és una de les mesures més efectives i més fàcils d’implementar. La humitat prolongada és un dels principals factors que afavoreixen el creixement de fongs.
Optar per roba interior de cotó i roba que permeti la ventilació ajuda a reduir la calor i la humitat acumulada. Els teixits sintètics i la roba molt ajustada augmenten la temperatura local i dificulten la regulació natural.
La higiene íntima ha de ser senzilla i respectuosa. Aigua tèbia i, si cal algun producte, que sigui un producte específic de pH àcid per a la zona externa. Mai dins de la vagina: la vagina es neteja sola, i les dutxes vaginals alteren la microbiota de manera significativa.
L’alimentació també influeix. Una dieta rica en sucres refinats afavoreix el creixement de Candida. I els aliments fermentats, el iogurt natural o els suplements de Lactobacillus específics poden ajudar a reforçar la microbiota des de dins.
La hidratació, com sempre, és fonamental. Una mucosa ben hidratada és una mucosa més resistent.
I si apareixen símptomes, consultar abans d’automedicar-se. Un diagnòstic adequat és sempre el millor punt de partida.
Escoltar el cos també aquí
Les infeccions vaginals recurrents no són mala sort ni tendència inevitable. Són un senyal que alguna cosa en l’ecosistema no està en equilibri.
De vegades és un factor extern i puntual: el banyador mullat, la piscina, la calor. Però d’altres vegades hi ha un desequilibri hormonal, immunitari o de microbiota que val la pena explorar amb acompanyament professional.
Perquè el cos no genera símptomes per casualitat. I aprendre a llegir-los és, també, una forma de cuidar-se.
Bon estiu!

Irene Fernández Centellas
@irenefernandezcentellas
Fisioterapeuta i Psiconeuroimmunòloga clínica especialitzada en salut de la dona
CEO Femenine Flow
Directora del Màster de Salut Hormonal de Regenera i del Màster i el Postgrau en Fisioteràpia del Sòl Pelvià de Femenine Flow


