Pau Nicolàs és cofundador de Memorae, una empresa tecnològica nascuda a Andorra que vol transformar la manera com gestionem la memòria i la informació del dia a dia. En aquesta entrevista explica com va sorgir el projecte, el seu creixement internacional i l’ambició de convertir Memorae en un agent personal amb milions d’usuaris arreu del món.
Memorae neix d’una cosa tan quotidiana com enviar-se un missatge de WhatsApp a un mateix per no oblidar alguna cosa. En quin moment vau pensar: “aquí hi ha una empresa”?
Jo crec que la primera versió era molt simple. És a dir, li deies alguna cosa per WhatsApp i Memorae ja t’ho recordava. Però, a partir d’aquí, vam descobrir que el problema era molt més gran. No només oblidem recordatoris, sinó que, com a persones, tenim la memòria fragmentada entre el correu, WhatsApp, el calendari, documents, captures, amics, família, companys de feina, Notion i desenes d’aplicacions diferents. I això és també el que intentem resoldre. Va ser aleshores quan ens vam adonar que el problema de la memòria, el problema d’oblidar, era molt més gran del que havíem plantejat inicialment. Vam començar amb una idea molt concreta i vam acabar descobrint un mercat molt més ampli, comprovant que hi havia una demanda elevada.
Què era el que trobaves a faltar en les eines que ja existien? Per què no n’hi havia prou amb les notes del mòbil, els recordatoris o el calendari?
Avui dia crec que no ens podem queixar pel que fa a eines de productivitat o aplicacions que ens ajuden a organitzar-nos. En l’àmbit de funcionalitats, en tenim de sobres. El que ens faltava era conveniència. La idea no era canviar el mètode d’organització de ningú, ni la manera de treballar, ni les eines que ja utilitza. Al contrari: volíem agrupar i consolidar tota aquesta informació d’una manera més còmoda i accessible. Perquè, al final, podem tenir desenes d’aplicacions i, tot i això, ens continuem oblidant de coses: arribem tard a una reunió, no portem preparat un document o no recordem l’aniversari d’un amic. El que realment necessitàvem era un agent, un assistent, que fos allà on ja som: al correu electrònic, a WhatsApp, a Telegram o a la mateixa aplicació. La idea era purament de conveniència: no necessitem més eines, sinó agrupar-les i tenir algú que s’encarregui d’organitzar-ho per nosaltres.
Quin paper voleu que tingui Memorae en el dia a dia de les persones?
Hem començat a entendre que hi ha un principi fonamental amb el qual estem totalment d’acord, i que s’ha convertit en una mena de mantra per a nosaltres: els humans hem vingut aquí per crear, decidir, imaginar i gaudir, no per haver de recordar informació constantment. No hem vingut aquí per ser la memòria RAM de la nostra pròpia vida, que cada vegada és més complexa i està plena de més informació, sinó per crear, decidir i idear. I si Memorae ens pot ajudar a facilitar aquests tres elements, sabem que estem una mica més a prop de la missió que tenim. Per tant, si aconseguim que Memorae permeti delegar tot allò que no aporta valor a aquests principis i alliberar espai mental per dedicar-lo al que realment importa, estarem molt satisfets.
Quan una eina pot arribar a recordar aniversaris, idees, matrícules, tasques, correus o informació personal, la confiança és fonamental. Com abordeu la privacitat i la seguretat de les dades?
Nosaltres ho encriptem tot i no accedim a les dades dels usuaris. Treballem amb un sistema d’encriptació d’extrem a extrem i amb uns estàndards de seguretat molt elevats. A més, passem controls trimestrals de pentesting, és a dir, proves de penetració, per garantir al màxim la seguretat de la informació i de la memòria dels usuaris. De cara al futur, apostem per una memòria individual, en què cada persona sigui el seu propi node de memòria i ningú més hi tingui accés. Una mica com el que la blockchain ha intentat fer amb les finances: creiem que amb les dades personals hauria de passar el mateix. Les teves dades han de ser teves i cap tercer n’hauria de poder fer negoci. Cada vegada estem més exposats i acceptem més cookies i més elements de personalització. Per això, creiem que hem d’avançar cap a una memòria personal i transferible únicament a aquelles persones o serveis als quals tu decideixis donar permís.
En poc temps heu aconseguit centenars de milers d’usuaris repartits per diferents països. Quan vau començar a veure que Memorae podia convertir-se en un producte global?
Des del dia zero. Crec que, amb qualsevol empresa que vulguis tirar endavant, igual que amb qualsevol esport o projecte, si no t’ho creus des del principi és molt difícil arribar enlloc. En aquest sentit, a nosaltres mai ens ha faltat ambició. Des del primer moment vam tenir clar que, en qualsevol mercat on hi hagués WhatsApp, correu electrònic o altres canals de missatgeria, hi havia potencial per créixer a escala global. Primer vam començar per Espanya, on vam tenir una bona entrada al mercat; després vam fer el salt a Llatinoamèrica i, més endavant, als mercats anglosaxons. Recentment, també hem entrat al mercat brasiler i, a poc a poc, ens estem convertint en una empresa cada vegada més global. Actualment, Memorae ja és present en més de 65 països.
Heu aconseguit una ronda liderada per Mucker Capital, un fons de Silicon Valley. Què va veure un inversor nord-americà en Memorae?
Va veure, primer de tot, que Memorae no era simplement una aplicació. Nosaltres no hem nascut per ser una aplicació, sinó per construir un producte que creiem que forma part del futur: un agent personal. Va voler apostar per una indústria que cada vegada és més gran, la dels agents i, especialment, la dels agents personals, un mercat amb un ritme de creixement molt elevat. També va valorar l’ambició dels tres cofundadors (l’Àlex, l’Andreu i jo), com també la nostra capacitat operativa i la velocitat d’execució, tant en l’àmbit d’organització com de creixement. Va veure una combinació entre un equip amb molta ambició i mentalitat guanyadora i un mercat que, avui dia, té molt sentit. La nostra aposta és precisament aquesta: que en el futur deixem de dependre tant d’aplicacions individuals i passem a tenir agents capaços d’actuar per nosaltres, entendre el nostre context i ajudar-nos de manera molt més proactiva.
Com imagines Memorae en un futur?
D’aquí a dos o quatre anys ens veiem superant els 10 milions d’usuaris, amb l’ambició d’arribar fins als 20 milions. Però no volem quedar-nos només en l’àmbit personal. També volem donar servei a empreses i ajudar-les a resoldre aquesta memòria fragmentada i el que nosaltres anomenem el commitment layer, la capa de compromís. A totes les empreses hi ha compromisos, tasques i acords que s’han de complir, però sovint acaba havent-hi una persona que fa de memòria de l’organització i que ha d’anar darrere de tothom perquè les coses es facin. Nosaltres volem automatitzar aquesta part i ajudar a tancar aquests loops sense que una persona hagi d’estar-hi permanentment al darrere. També volem desenvolupar solucions per a famílies. L’objectiu és que, en aquest horitzó de dos a quatre anys, Memorae hagi assolit una escala global, amb més de 10 milions d’usuaris, un creixement important de la facturació i una estructura empresarial molt més sòlida.
Es pot construir des d’Andorra una empresa tecnològica amb ambició mundial o encara hi ha barreres importants per fer-ho?
A qualsevol jove emprenedor andorrà li diria que el país ofereix moltes facilitats per emprendre, tot i que no tantes a l’hora de buscar finançament. Andorra és un país magnífic i, pel que fa a inspiració, qualitat de vida i entorn per desenvolupar projectes, crec que està molt ben posicionat. La principal barrera és el talent. Quan expliques que estàs construint una companyia amb seu a Andorra, és una proposta que pot resultar molt atractiva per a professionals amb ambició, perquè és un país on tens la muntanya a pocs minuts, pots practicar esport i gaudir d’un estil de vida molt saludable. Per a qualsevol emprenedor o persona amb vocació de créixer professionalment, Andorra ofereix una oportunitat molt sòlida, també per les seves condicions fiscals. La dificultat arriba sobretot a l’hora d’incorporar talent de fora i facilitar-ne la residència, especialment per les limitacions vinculades als contingents. Aquesta és, per mi, la principal barrera. Però, més enllà d’això, des d’Andorra pots construir una empresa i vendre pràcticament a qualsevol lloc del món.
