La Sala d’Actes d’Andbank ha acollit aquest dijous més de 70 persones que han assistit a la jornada Dona i Esport, un espai de trobada i reflexió al voltant de la realitat de l’esport femení a Andorra, els reptes que encara afronten les esportistes i la necessitat de continuar generant recursos, visibilitat i oportunitats per afavorir el seu desenvolupament.
La jornada ha estat inaugurada per la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, que durant la seva intervenció ha posat l’accent en el compromís del Govern per garantir les mateixes condicions i afavorir la igualtat en l’àmbit esportiu, així com en la necessitat d’un treball conjunt entre institucions, federacions, clubs i la resta d’agents vinculats a l’esport.
Bonell ha explicat que part de les ajudes destinades a les federacions han de contribuir també a potenciar l’esport femení i ha insistit en la voluntat del Govern d’acompanyar les federacions i facilitar-los els recursos necessaris per impulsar iniciatives que permetin avançar en aquest àmbit.
Esport femení, una oportunitat també per a marques i organitzacions
La primera taula rodona ha posat el focus en la necessitat de crear referents i estructures que permetin a les dones desenvolupar-se dins del món de l’esport. Sheila Dixon, fundadora i CEO de Dixon Sport, ha destacat que a les noies encara els costa més iniciar-se en determinades disciplines per la manca de referents i ha reivindicat que les dones puguin ocupar també altres rols dins del sector, més enllà de la pràctica esportiva. Una idea compartida per Nadia Olm, exjugadora del VPC Andorra, que ha assenyalat la necessitat de comptar amb més referents femenins també en àmbits com la direcció, la presidència o els equips tècnics, així com amb professionals formats que entenguin les necessitats específiques de les esportistes.
La professionalització i el suport econòmic han estat altres dels eixos del debat. Dixon ha remarcat que per professionalitzar l’esport femení cal que les esportistes puguin guanyar-se la vida amb la seva activitat, mentre que Margot Llobera, pilot de rally-raid, ha defensat la necessitat de crear les condicions adequades perquè les dones puguin rendir i obtenir resultats. “No volem tenir les mateixes condicions que els homes, sinó les mateixes oportunitats”, ha afirmat Llobera, que també ha posat en valor l’evolució viscuda els darrers anys, tot recordant que es tracta d’“una cursa de fons” en un context social marcat per la immediatesa.
La visibilitat i el treball des de la base completen aquest procés. Alexia Llobera, enginyera de pista de Fòrmula 1, ha recordat que les dones representen aproximadament un 10% en el món del pilotatge i ha defensat la importància de mostrar referents perquè les nenes vegin que aquestes trajectòries són possibles, mantenint els estàndards d’exigència esportiva però eliminant barreres. Des del ciclisme, Xary Rodríguez, impulsora de l’Andona Racing, ha explicat l’evolució d’un projecte que, després de quatre anys, comença a arribar a la base i compta amb un club de 320 socis, un 70% dels quals són noies. Rodríguez ha reivindicat, però, més suport federatiu per consolidar aquest creixement i continuar inspirant les noves generacions.
Salut, rendiment i realitat femenina en l’esport d’alt nivell
La segona taula rodona ha abordat la necessitat d’un acompanyament més individualitzat de les esportistes, tant des del punt de vista físic com emocional. Magalí Salomon, corredora de la FAM, ha assenyalat que en el muntanyisme no existeixen entrenaments específics per a dones i ha defensat que la preparació ha d’adaptar-se a cada esportista i als canvis que experimenta el seu cos. Mireia Gutiérrez, ex esquiadora alpina olímpica, ha explicat, en canvi, que durant la seva carrera en l’esquí ha pogut comptar amb entrenaments individualitzats i amb professionals conscienciats amb aquesta realitat. Per a Gutiérrez, “l’entorn que t’acompanya en aquesta etapa és el més important”, ja que són molts els factors que han de confluir perquè una esportista pugui arribar a l’elit.
La pressió i la salut mental han ocupat també bona part del debat. Salomon ha diferenciat entre la pressió inherent a l’esport d’alt nivell i l’autoexigència que s’imposa la mateixa esportista, i ha defensat la necessitat de treballar la fortalesa mental ja des de l’esport de base. Marina Fernández, ex jugadora de la selecció andorrana de futbol, ha posat l’accent en la pressió afegida que implica ser dona en determinats entorns esportius i en la necessitat de continuar trencant estereotips. Ha assenyalat desigualtats encara presents en aspectes com la repercussió mediàtica, els horaris o l’accés a les instal·lacions, i ha reconegut també el pes de sentir que les esportistes actuals estan obrint camí per a les generacions que venen darrere.
Finalment, les participants han coincidit en la importància de facilitar la continuïtat de la carrera esportiva i compatibilitzar-la amb els estudis. Sofia Cortesao, exgimnasta rítmica, ha alertat de l’increment del cost de l’esport de base i del risc que esportistes amb talent quedin pel camí per manca de recursos o d’estructures adequades. Tant Cortesao com Gutiérrez han apuntat cap a models que permetin compaginar esport i formació, prenent com a referència experiències com l’esport-estudi que s’impulsa des de Govern.
La salut mental i la gestió emocional en l’esport femení
La doctora en Psicologia de la Salut i l’Esport Anna Verdaguer, CEO de CALMA – Centre de Salut Integral, ha centrat la seva intervenció en la importància d’incorporar la salut mental i la gestió emocional com una part més de la preparació esportiva. Verdaguer ha abordat les diferents etapes vitals de la dona en l’esport i ha incidit especialment en factors com l’autoexigència, la síndrome de l’impostor o la pressió estètica, que poden convertir-se en elements d’estrès i afectar tant el rendiment com el benestar de les esportistes.
La psicòloga també ha posat sobre la taula les barreres i desigualtats que afegeixen pressió a les dones, des de la manca de referents en posicions de lideratge fins a la conciliació, la maternitat o la carrera dual entre esport, estudis i feina. Davant d’aquesta realitat, ha defensat un abordatge integral i interdisciplinari que permeti protegir la salut física, mental i social de les esportistes, treballar l’autoregulació i l’autoexigència i avançar cap a un rendiment sostenible que no comprometi el benestar de l’esportista.
Un compromís compartit per continuar avançant
La jornada ha finalitzat amb la intervenció de Judith Pallarès, secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, i Jordi Cuenca, clúster manager de l’Andorra Esports Clúster, que han posat en valor la importància de generar espais com Dona i Esport per compartir experiències, visibilitzar les realitats de les esportistes i implicar tots els agents vinculats al sector.
El tancament ha servit també per remarcar la necessitat de donar continuïtat a la feina iniciada i transformar la reflexió en accions concretes, amb la implicació conjunta d’institucions, federacions, clubs, empreses i esportistes, per continuar avançant cap a un esport amb més oportunitats, recursos i referents femenins.
