La edad no importa (Plataforma Editorial, 2025) és el primer llibre de la doctora Carmen Romero, metgessa especialista en Medicina de Longevitat Saludable. El passat 19 de febrer, l’autora el va presentar a la sala d’actes de l’Ambaixada d’Espanya al Principat d’Andorra, que es va omplir de gom a gom, en un acte que va comptar amb la presència de la baronessa Thyssen.
Prèviament, l’obra ja s’havia presentat a Olot —on Romero resideix actualment—, Platja d’Aro, Barcelona, Palma de Mallorca, Girona, Calonge i, recentment, a Madrid, a la Casa del Libro de Gran Via. Després de l’estiu, l’autora té previst portar el llibre a diversos països de l’Amèrica Llatina.
En cadascuna de les presentacions, conduïdes en format d’entrevista pel periodista Josep Puigbó, la doctora Romero ha estat acompanyada per destacades figures que representen un exemple de longevitat saludable. Entre elles, el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch, autor del pròleg; l’exjugador i exentrenador del Barça Carles Rexach; l’exintegrant de La Trinca i productor televisiu Josep Maria Mainat; Toni Nadal, exentrenador i oncle del tenista Rafa Nadal; la mestra i poetessa gironina Isabel Oliva i Prat, de 102 anys; així com el músic, director d’orquestra i compositor Antoni Ros-Marbà, a pocs dies a Madrid, amb l’humorista Pedro Ruiz i l’empresari Emilio Duró.
La doctora Romero va viure durant tres anys a Bali, Indonèsia, una experiència vital que va transformar la seva concepció de la salut i la va portar a adoptar una mirada més integrativa, més enllà de la medicina convencional. Actualment, és fundadora i directora de Bhital, una plataforma mèdica online pionera, i passa consulta a Olot. També forma part del consell directiu i és directora de continguts de l’Institut Espanyol d’Estil de Vida i Longevitat Saludable, a més de professora del Postgrau en Creació i Gestió de la Clínica Dental de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Després de més de dues dècades en un àmbit tan diferent com l’odontologia, què li va permetre fer un gir professional tan radical amb èxit i escriure un llibre com aquest?
D’una realitat incontestable. La piràmide poblacional s’ha invertit i cada vegada hi ha més adults amb patologies cròniques amb una deficient qualitat de vida. Aquesta situació socialment i econòmicament és insostenible. I avui ja coneixem els processos biològics que hi ha darrere l’envelliment i ja podem dir que podem actuar per a frenar-lo i, en certa manera, revertir-lo. I en això estic.
Quan diu que l’envelliment és, en part, reversible, on es troba avui el límit entre divulgació inspiradora i rigor científic en aquest camp?
Estem en un moment de canvi de paradigma gràcies als premis Nobel 2012 Shinya Yamanaka i John B. Gurdon, que van descobrir que les cèl·lules adultes es poden reprogramar. Més tard, el 2020, l’equip del reconegut genetista de Harvard, David Sinclair, va aconseguir que ratolins vells i cecs tornessin a veure-hi. Aquest any, ja han començat els estudis clínics amb humans. Per tant, ja podem confirmar, amb evidència científica, que en un futur molt pròxim podrem desacoblar envellir i emmalaltir.
És per això que assegura que l’envelliment ha de ser tractat com una malaltia?
Sí, l’envelliment no és una sentència. És un procés tractable. Avui sabem que els processos que ens fan envellir es poden mesurar, modular i millorar. Una societat que aposti per la longevitat saludable guanya salut, productivitat, sostenibilitat i qualitat de vida. El primer país que declari l’envelliment com a una malaltia tractable, canviarà el destí de la medicina i de la humanitat. I penso que no estem tan lluny d’això. Complir anys és inevitable, però envellir és una opció.
Vostè diu que l’edat és només un número. I manifesta que l’edat biològica és més rellevant que la cronològica…
L’edat cronològica és la que posa el nostre document d’identitat. La biològica, la major part de les vegades no hi coincideix. Aquesta és l’edat de les nostres cèl·lules, òrgans, vasos sanguinis, teixits, etc. En la meva pràctica mèdica analitzo quina és l’edat biològica, metabòlica, vascular… d’un pacient, per poder establir el punt de partida i poder comparar, al cap d’un temps, els resultats del tractament. És a dir, per poder comprovar fins a quin punt ha rejovenit.
“Complir anys és inevitable, però envellir és una opció”
Què influeix més que, amb la mateixa edat, algunes persones es mantenen molt bé i d’altres estan fetes pols?
Són diversos factors: l’estil de vida, la microbiota intestinal, l’epigenètica -les accions que modulen els teus gens- i, finalment, la genètica. Pot sorprendre que la genètica sigui la que menys influeix, en contra de la percepció d’una majoria social.
El seu mètode transformador de la salut es basa, fruit d’anys d’estudi, d’experiència clínica i del que ha viscut, en una forma diferent d’entendre la salut. Com es concreta?
A través de les 3 C’s: la Ciència -amb els últims avenços mèdics i tecnològics que permeten saber els processos biològics que influeixen en la salut-, la Consciència -posant el focus en què els pensaments i els hàbits diaris influeixen en la biologia cel·lular present i futura- i la Connexió entre cos i ment, essencial per viure en plenitud.
Tot això ho porto a la pràctica des d’un enfocament integratiu i amb les eines de la medicina de precisió, que permet personalitzar els tractaments d’una forma molt més efectiva.
D’aquests tres pilars, Ciència, Consciència i Connexió, com es pot quantificar clínicament quelcom tan intangible com la “connexió” en un protocol mèdic?
En la meva pràctica mèdica analitzo tant la biologia com la biografia. És a dir, considero indissociable tenir uns bons paràmetres bioquímics (glucèmia, colesterol, àcid úric…) com l’estat mental dels meus pacients (motivació, propòsit, il·lusió…). No es tracta d’un protocol mèdic establert, sinó d’estar convençut que cos i ment han d’avançar en la mateixa direcció. Sense un bon suport per a millorar l’estat mental, per exemple, no és possible canviar els hàbits de l’estil de vida i l’adherència als tractaments.
La seva trajectòria trenca amb el paradigma clàssic de la medicina reactiva. En quin moment pren la decisió d’apostar per una medicina preventiva i de longevitat, i què va veure que el sistema tradicional no estava resolent? I com gestiona l’escepticisme d’una part de la comunitat mèdica davant d’aquest model integratiu?
Des de petita, vaig anar aprenent el model de la meva mare, com el dejuni terapèutic i un estil de vida molt saludable, de tenir molta consciència de la cura personal. La meva estada a Bali va representar un punt d’inflexió, perquè em va fer adonar que volia ajudar els meus pacients d’una forma més holística i més enllà de la medicina tradicional. És a dir, amb la medicina integrativa que suma els coneixements i els recursos de la medicina convencional amb les medicines complementàries que compten amb el suport de l’evidència científica i promou l’ús de mètodes menys invasius, més cautelosos i menys tòxics. Si bé és cert que encara hi ha una certa resistència d’un sector de la medicina cap a l’enfocament integratiu, l’any 2022 el mateix Parlament Europeu la va reconèixer pel seu enfocament holístic i centrat en el pacient.
Què podem fer en el nostre dia a dia, per aconseguir una longevitat saludable?
Primer, i el més important, és començar a estimar-se un mateix. En segon lloc, creure que és possible. I, finalment, imposar-se fer petits canvis diaris tutelats per un especialista en longevitat.
“Complir anys és inevitable, però envellir és una opció”
Vostè s’ha format en salut geoambiental i ha analitzat l’impacte dels contaminants ambientals en la salut. Fins a quin punt són determinants per una longevitat saludable?
Estem rodejats de tòxics ambientals silenciosos i invisibles. Mòbils, antenes, plàstics, additius, conservants, cosmètics, teixits o productes de neteja. És urgent una regulació eficaç contra tot això que afecta la nostra salut, una regulació que sempre va tard. Darrere de moltes patologies hi trobem metalls pesants, disruptors endocrins, camps electromagnètics no ionitzants… Cal prendre’n consciència i actuar en conseqüència.
Va conèixer i es va entrevistar a Olot amb Maria Branyas, mesos abans que morís l’agost de 2024, a l’edat de 117 anys. Era la dona més longeva del món. Quin va ser el secret de Maria Branyas?
La voluntat d’adaptació, com ella mateixa em va dir, i un estil de vida saludable. Tot això unit a una edat biològica de 94 anys, és a dir, 23 anys menor a la seva edat cronològica, una microbiota intestinal juvenil, uns marcadors biològics que reduïen el risc de malalties metabòliques i càncer i unes variants genètiques poc freqüents que ja s’han començat a investigar.
Homes i dones han d’observar el mateix a l’hora d’afegir vida als anys?
En línies generals, sí. Però, en les dones, l’arribada de la menopausa requereix un abordatge específic i personalitzat, davant d’un descens hormonal molt brusc. Els homes, amb l’andropausa, tenen un declivi hormonal més progressiu al llarg dels anys, la qual cosa els permet una millor adaptació.
“El primer país que declari l’envelliment com una malaltia tractable canviarà el destí de la medicina i de la humanitat”
Hi ha un capítol valent del seu llibre, que tracta de la indústria farmacèutica. Diu que els fàrmacs receptats són la tercera causa de mort al món, després de les malalties cardiovasculars i el càncer… Tenim una població sobremedicada?
No estic en contra dels fàrmacs, només faltaria! Però els fàrmacs habitualment tracten els símptomes, però no van a l’arrel de la malaltia. Molts pacients s’estimen més prendre una pastilla -o un còctel de pastilles- que no pas canviar els hàbits que li suposin un esforç. És responsabilitat dels mateixos pacients ser partícips de la seva salut i emprendre canvis d’estil de vida diaris. A aquells que necessitin medicaments, els recomano que es facin un estudi de farmacogenètica -un cop a la vida-, per canviar el concepte del fàrmac de talla única. Aquest estudi li permetrà saber quins medicaments li poden resultar tòxics o, simplement, ineficaços.
El llibre acaba amb 3 aspectes que per a vostè són importants per aconseguir una longevitat saludable: les relacions personals, el paper del subconscient en les decisions que prenem i l’espiritualitat. Faci’m cinc cèntims de cadascun…
Les relacions personals poden ser medicina o verí. I poden influir-nos positivament o negativament en el nostre estat de salut. Per tant, cal evitar les relacions tòxiques, és a dir, és tan important qui ha d’entrar a la teva vida com qui n’ha de sortir. El subconscient dirigeix el 97% de les nostres decisions. Si està marcat per traumes, bloquejos, creences limitants, condiciona els teus hàbits i, en conseqüència, la longevitat. A la meva consulta, utilitzo la reprogramació del subconscient per recuperar l’autoestima i l’autoconfiança o eliminar l’autosabotatge. Quan parlo de l’espiritualitat em refereixo a l’anomenada supraconsciència, a la connexió amb alguna cosa més gran que un mateix. Avui sabem que les persones que la cultiven -a través de la religió, la meditació, el contacte amb la natura…- tenen major resiliència davant les adversitats, prenen millors decisions i mantenen una adherència més gran a hàbits saludables i tractaments. Tot això afavoreix una longevitat més saludable.
“La genètica és la que menys influeix en com envellim”
En un context en què la longevitat esdevé un objectiu global, existeix el risc de convertir la salut en un producte elitista només accessible per a determinats perfils econòmics?
Existeix el mite que la medicina de longevitat és només per a rics, com si els tractaments per frenar o revertir l’envelliment fossin inaccessibles. La història de la medicina demostra que totes les innovacions comencen essent costoses, però que, amb el temps, s’abarateixen i es democratitzen. A mesura que més persones accedeixen a aquestes teràpies, els costos disminueixen. I si l’envelliment es reconeix com a una condició tractable, aquests tractaments es podran integrar en els sistemes de salut pública. A més, molts aspectes que podem fer servir per aconseguir una longevitat saludable són gratuïts: no fumar, evitar l’alcohol, menjar saludablement, moure’s regularment, evitar persones tòxiques, estar en contacte amb la natura, i molts més.
Quin és el perfil de pacient que més està canviant en els darrers anys: arriba abans, està més informat o, potser, més confós davant la sobreinformació en salut?
El prototip dels meus pacients són dones, de 30 a 55 anys, de classe mitjana-alta, i que tenen clar que volem optimitzar el seu estat de salut actual i projectar-lo al futur. Que no només volen anar complint anys, sinó que ho volen fer en òptimes condicions per augmentar el seu atractiu, la seva creativitat, la seva productivitat, la seva libido, el seu propòsit a la vida… en definitiva, la seva felicitat.
Si hagués de definir, en una sola decisió estratègica, el futur de la medicina en els pròxims 10 anys, quin seria el canvi imprescindible que el sector encara no està abordant amb prou valentia?
Que s’entengui que l’envelliment, com he dit en començar, és una malaltia tractable. I que és la mare de la majoria de les patologies de l’adult. No és el futur, és el present. A qualsevol edat, tinguis 20, 40, 60 o 80 anys. L’edat no importa!
 és el primer llibre de la doctora Carmen Romero, metgessa especialista en Medicina de Longevitat Saludable. El passat 19 de febrer, l’autora el va presentar a la sala d’actes de l’Ambaixada d’Espanya al Principat d’Andorra, que es va omplir de gom a gom, en un acte que va comptar amb la presència de la baronessa Thyssen.){kind=link}