Vikrampal és musicoterapeuta i professor internacional de gong i kundalini ioga. A través dels bols tibetans i el gong ajuda les persones a despertar la seva consciència i entar en una vida abundant. En aquesta entrevista ens explica que passa dins nostre quan fem una sessió de gong i com atrevir-nos a desenvolupar els nostres dons.
Entrevista: Noelia Farias i Sandra Lara Fotos: Vikrampal
Durant més de 25 anys vas treballar com a CEO, gerent d’empreses i professor de màrqueting industrial. Com va ser passar d’una vida completament empresarial a l’univers de la meditació?
Va ser una bogeria. Però considero que estic boig. I què vol dir estar boig des del meu punt de vista? El boig és algú que s’atreveix a fer coses que altres persones mai farien. Jo sempre he estat molt atrevit i, la veritat, tenia una posició molt còmoda en tots els aspectes, econòmic, professional i familiar. Però internament em sentia buit, com si estigués desconnectat del que realment havia de fer. En aquell moment no tenia ni idea de per on s’obriria el camí. Però vaig fer aquest salt de fe, com Indiana Jones quan va a buscar el Sant Grial. I el camí, a mesura que avances i et compromets, va apareixent.
Què passa dins nostre quan sentim el so del gong?
El gong és un portal que obre la consciència. El gong és el vehicle. Realment, el que utilitzem és el poder del so. El so és un nutrient per al cervell i, alhora, té la capacitat d’harmonitzar la nostra energia i portar-nos a estats de profunda relaxació i meditació.
Quins són els casos més impactants que has viscut a través del poder del so?
Casos de fibromiàlgia, on hi ha hagut recuperacions increïbles. També casos de cremades físiques. A més, he vist casos de persones que han tingut intents de suïcidi i com han transformat i canviat la seva energia. Tinc molta experiència en sanacions, tant físiques com mentals, emocionals i espirituals. Però aquí hi ha un concepte molt important, la diferència entre curar i sanar. Curar queda dins del camp de la medicina al·lopàtica. Som molt afortunats al segle XXI perquè tenim una medicina de primer nivell, però la medicina se centra en el símptoma, i hi ha una part de nosaltres com a éssers humans que va més enllà del cos físic, la part energètica. Quan parlem de sanar, el so ens ajuda a fer-ho entenent la sanació com el reequilibri de la nostra energia i el retorn al nostre centre.
Existeixen estudis relacionats amb l’ús terapèutic del gong, també en pacients amb càncer. Creus que el so acabarà formant part de la medicina del futur?
Aquest és el meu somni, aquesta és la meva visió i aquesta és la raó per la qual soc aquí. Meditant al desert blanc es va obrir aquesta visió d’incorporar el so a la salut pública, de manera que, si algun dia anem al metge o a la doctora amb estrès, insomni, ansietat, fibromiàlgia o estem passant per un procés oncològic, tinguem l’opció d’escollir el so com un tractament complementari. El so sempre crearà aquest espai holístic on no arriba la medicina al·lopàtica, i que ens permetrà entendre el procés i harmonitzar-nos des d’una situació de més comprensió interior.
“Allà on hi ha la por, també hi ha la clau del teu èxit”
Vas ser voluntari durant dos anys en cures pal·liatives. Què vas aprendre acompanyant persones en els seus últims moments de vida?
Vaig aprendre el significat de la mort i només quan entens el sentit i el significat de la mort pots entendre també el sentit i el significat de la vida, i viure d’una manera més plena. Per a mi, la mort és una de les grans experiències, i el drama no és morir. El drama és que la mort t’agafi per sorpresa sense estar preparat.
Com ens podem preparar?
A través del despertar de la consciència i de la meditació. La consciència ens ajuda a entendre què som realment. Sovint ens identifiquem només amb el cos físic i amb la matèria, però oblidem que també som energia. Avui dia moltes persones cuiden molt el cos físic amb gimnàs, alimentació, estètica… i això està molt bé. Però sovint ens oblidem de la salut mental i de cuidar el cervell i la ment amb hàbits saludables.
Què és per a tu el veritable sentit de la vida?
La vida és el que succeeix entre dos grans esdeveniments, el naixement i la mort. Quan naixem apareixem en aquesta dimensió i, quan morim, marxem. El que passa entre aquests dos moments és el que anomenem vida. Però una cosa és la vida i una altra l’existència. Des del meu sistema de creences, l’existència va molt més enllà de l’espai, del temps i del cos físic. Som aquí per viure una experiència d’amor. I aquest amor no comença pels altres, sinó per nosaltres mateixos, com va dir Jesús de Natzaret, «estima el pròxim com a tu mateix». El gran repte és aprendre a estimar-nos, acceptar les nostres imperfeccions i comprometre’ns a ser millors persones. Quan connectes amb aquest amor cap a tu mateix, desperta també una connexió amb alguna cosa més gran, amb Déu o la font. I és aquest amor universal el que dona sentit a la nostra existència.
“No es tracta de sortir del sistema, sinó de transformar-lo des de dins”
Per a què serveix la meditació?
La meditació és el vehicle per entrenar la nostra ment. Hi ha diferents formes de meditació. Una, que és bastant complexa, però molt eficaç, és la meditació iòguica, assegut a terra. A més, moltes persones creen expectatives perquè han sentit que meditar és deixar la ment en blanc, i això és un error de traducció dels anys setanta. La ment mai es quedarà en blanc. Meditar és una forma d’autoobservació i d’autoconeixement. Per a totes aquelles persones que han intentat meditar i hi troben molta dificultat, jo sempre dic el mateix: disciplina. Però, afortunadament, també hi ha un altre camí molt més accessible, que és la meditació amb so. Aquí l’únic que has de fer és assistir en directe a una sessió de gong o de bols tibetans, o escoltar un àudio professional amb auriculars i deixar-te portar. En menys de 90 segons, la teva ment entra en un estat perfecte per meditar.
On està l’equilibri entre el despertar de consciència i viure una vida “normal”?
El veritable canvi ha de passar dins de nosaltres i també dins del sistema. No es tracta de sortir, sinó de col·laborar-hi des de la visió que cadascú té per transformar-lo. Em pregunto, per què no introduir la meditació als col·legis? Per què no tenir una sala de meditació a cada casa? Hi ha moltes coses que s’han de transformar des de dins. No té gaire mèrit sortir del sistema quan acabaràs completament aïllat. Es tracta d’impactar-lo des de dins, projectant la teva visió i el benefici que pot aportar allò que vols compartir.
La societat actual ha perdut la connexió amb la calma i la tolerància?
Les guerres i els conflictes existeix perquè no tenim pau interior. La pau al món comença per la pau dins d’un mateix. Hi ha lleis espirituals que diuen que ‘com és a dins és a fora’ i ‘com és a dalt és a baix’ La gran reflexió que hauríem de fer és: per què, si anhelem la pau al món, no som capaços de tenir pau amb nosaltres mateixos? Per què no estem en pau amb la família o amb els companys de feina? També es parla molt de la massa crítica. Som aproximadament 8.700 milions de persones al planeta i una de les coses que s’han estudiat és el subconscient col·lectiu. Després dels atemptats de l’11-S, es va detectar un canvi en la freqüència emocional del planeta. Això ens mostra que, quan milions de persones comparteixen una mateixa intenció, resar, meditar o elevar la consciència, es pot generar un impacte global.
Què els diries a les persones que senten que tenen alguna cosa gran dins seu, però que encara no s’atreveixen a fer el pas?
Que confiïn en ells mateixos. Si tu no confies en tu, qui ho farà? Moltes vegades no fem el pas per por. I aquí la gran pregunta és: des d’on estic vibrant? Des de la por o des de l’amor? Tots tenim dons, però sovint ens costa compartir-los perquè tenim por de ser jutjats. Estem molt condicionats pels rols familiars i pels arquetips que hem assumit des de petits, i trencar amb això fa molta por perquè sembla que, si canvies, deixaran d’estimar-te. Però precisament aquí hi ha la gran trampa que hem de superar. I moltes vegades la persona que més ens critica, jutja o ataca som nosaltres mateixos. Per això la meditació és tan important, ens ajuda a relacionar-nos amb la nostra ment i a desfer creences limitants. De fet, jo vaig anar a cures pal·liatives perquè tenia molta por de la mort. Des de petit sentia que tenia certs dons de mediumnitat, i això em generava un pànic enorme i vaig pensar: “On puc aprendre sobre la mort? A la unitat de pal·liatius”. Allà em vaig alliberar d’aquesta por. Curiosament, va ser llavors quan es va començar a obrir el meu camí. Perquè, moltes vegades, allà on hi ha la por, també hi ha la clau del teu èxit.
“Quan milions de persones comparteixen una mateixa intenció, es pot generar un impacte global”
