Entre maquetes i estels, aquestes són les passions d’Alexander Beening

Alexander Beening, originari de Breda, Països Baixos, va fer el seu primer viatge a Andorra l’any 1985 amb la seva família i el seu gos. En la recerca d’un hotel, van descobrir l’Hotel Peralba, on, en arribar a la recepció, va veure per primera vegada la persona que més tard es convertiria en la seva esposa, l’Angelina Peralba. Tot i no poder allotjar-se a l’hotel a causa de la política sobre gossos, l’Alexander va decidir tornar l’any següent per retrobar-se amb l’Angelina, desencadenant una història d’amor a primera vista. El 1988 es van casar i, després de viure dos anys a Països Baixos, van tornar a Andorra, on l’Alexandre va treballar a Andorra Telecom durant 23 anys, com a director del Departament de Sistemes d’Informació i tambe, com a director del Departament de Recerca i Desenvolupament de Serveis. Després va treballar durant 7 anys a la CASS com a director del Departament de Sistemes d’Informació, i des del 2006 fins al dia d’avui, treballa com a docent col·laborador a la Universitat d’Andorra. Des de la seva infantesa, l’Alexandre ha tingut dues grans passions: el modelisme de trens i l’astronomia. Avui ens convida a la seva llar per compartir aquestes passions que han marcat la seva vida.

Entrevista i fotografies: Elena Melgarejo
Com va començar  la seva passió pel modelisme de trens?

Des de la meva infància, sempre he tingut una atracció especial pels trens. M’encanta observar-los i capturar-los en fotografies. Considero que és un mitjà de transport que, a Europa, hem abandonat bastant i crec que seria una alternativa per reduir el nombre de camions a les carreteres. Pel que fa a les maquetes, el meu desig sempre ha estat crear el meu propi món, amb el tren com a element central.

Ens podria explicar com planifica i construeix les seves maquetes?

He construït quatre maquetes fins ara, i la que estic desenvolupant actualment la vaig començar l’any 2020. Tinc com a objectiu tenir-la completada en, aproximadament, tres anys, malgrat reconèixer que és complicat, ja que sempre es poden afegir nous elements. Les meves maquetes representen un món imaginari amb detalls realistes, incorporant elements com ara els ponts de Rendsburg i el Ponte de Lima. En aquestes representacions, no existeixen fronteres entre països; els trens poden transitar lliurement d’una nació a una altra. Tot i això, també inclou elements ficticis, com ara la presència d’un “dinosaure de guàrdia”.

Quins són els aspectes més fascinants o gratificants d’aquest hobby?

Quan la gent veu el que he fet i se sorprenen, a mi m’omple d’alegria. Però el gran repte, sense cap mena de dubte, ha sigut el tecnològic. Tot ho he dissenyat i muntat jo, tinc una impressora 3D, i amb ella construeixo totes les peces que em fan falta. El meu objectiu sempre ha estat ser el més fidedigne a la realitat però en miniatura. Per a mi el que veuen els meus ulls, les meves mans han de ser capaces de fer-ho.

Hi ha alguna història personal darrere de cada maqueta?

Moltes de les construccions que faig reben noms de persones que estimo o que m’han ajudat al llarg de la vida. Per exemple, hi ha un lloc dedicat a la meva sogra, un altre a la meva dona, i també a amics importants. A més a més, gaudeixo recreant ciutats o paisatges que he visitat i que em remeten a moments especials, com ara Freiburg a Alemanya, o un telefèric que estic actualment construint i que connectarà amb un volcà, Shauinsland. Em motiva moltíssim trobar la inspiració en l’arquitectura i els entorns de llocs com ara Alemanya o Portugal.

L’altre hobby que té és l’astronomia, d’on li ve aquest interès?

Em ve des de ben petit, la meva mare sempre recordava com em captivava la lluna, i a mesura que vaig créixer, la curiositat pels planetes i els astres va créixer amb mi. Vaig començar a estudiar astronomia per compte propi i, com que en aquella època no em podia comprar un telescopi, vaig decidir construir-ne un jo mateix. Als Països Baixos, la contaminació lumínica era intensa, però quan ens vam traslladar a Andorra, va ser quan vaig poder realment explorar i desenvolupar la meva passió pels astres. Juberri és un lloc excepcional per a la pràctica de l’astrofotografia.

Quines són les seves eines o el seu equipament per poder mirar les estrelles?

Al cap de casa del nostre xalet tenim un observatori on tinc un telescopi del mateix tipus que el Hubble, que ja fa anys que està en funcionament. El meu telescopi està equipat amb un sistema de miralls i està muntat sobre una estructura que rastreja automàticament els moviments dels estels. També tinc un sistema que corregeix els possibles errors mecànics, cosa que em permet capturar moltes imatges que requereixen llargues exposicions. A més a més, soc membre de Big Amateur Telescope, on hi ha prop de 200 membres i on compartim imatges de tot el que fotografiem i descobrim, ja que la meitat dels descobriments de cometes s’han fet per amateurs com jo.

Quin és el millor moment per fotografiar els estels?

El millor moment és a partir de tres quarts d’hora després de la posta de sol, tot i que a l’hivern és molt millor que a l’estiu, ja que l’atmosfera està més tranquil·la i no s’ha de refredar de la calor del dia.

L’astronomia ha influït d’alguna manera amb la seva perspectiva del món o de l’univers en general?

Sí, veig amb molt més de racionalisme tot el que passa. Sovint escolto com la gent discuteix, cada persona defensant els seus principis sense flexibilitat en el raonament. L’univers, en aquest sentit, és una excel·lent teràpia per suavitzar una discussió i adonar-se que som molt petits en comparació amb el cosmos. Això ens porta a considerar que no podem encallar-nos en una única perspectiva i mantenir-nos immòbils.

Què és el que el motiva per continuar aprenent sobre el cosmos?

Em satisfà compartir els meus coneixements i inspirar a altres persones. Crec que la gent hauria de mostrar més interès per tot el que succeeix en el firmament, ja que hi ha una immensitat de meravelles. Tanmateix, el que realment em manté motivat és la tecnologia; cada vegada hi ha eines més potents que ens permeten capturar imatges de major qualitat. Reconec ser massa perfeccionista; no he fet mai una foto sense considerar que la puc millorar. El meu somni seria poder descobrir un cometa, tot i que és molt difícil, ja que has de fer moltes imatges al cel per posteriorment comparar-les amb les altres per veure si hi ha algun puntet que es mou.