David Forné, joventut i visió de futur en una empresa centenària

Enguany es compleixen 100 anys des que Nord Andorrà va fer els seus primers passos amb l’objectiu d’il·luminar les parròquies de La Massana i Ordino, un propòsit que es manté vigent amb la direcció de David Forné, enginyer industrial i entusiasta de les energies renovables.

Fotos: César De Pablos · Nord Andorrà

Amb formació com a enginyer industrial, a la ciutat de Barcelona, i experiència en el sector de la construcció, ja que ha format part d’empreses com ara Dragados, ACSA-Sorigué i Grup Heracles, David Forné va agafar les regnes de la Direcció General de Nord Andorrà l’any 2016, per donar continuïtat a la bona gestió del seu antecessor Lluís Molné.

En l’actualitat, Nord Andorrà és una empresa referent en instal·lacions generadores d’energia renovable, i integra, conjuntament amb la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria, la Productora Elèctrica Renovable (Persa). Tanmateix, amb la Mútua Elèctrica, Sercensa i la Unió Elèctrica d’Encamp, forma part de l’Associació d’Entitats del Sector Energètic (AESE).

Enguany, Nord Andorrà arriba a 100 anys de trajectòria. Què representa ser part de la història centenària d’aquesta empresa?

Per a mi és un orgull poder formar-ne part, ja que estem parlant d’una de les empreses més antigues d’Andorra en funcionament i per tant que s’ha hagut d’adaptar al llarg del temps als canvis que tocava viure i on ara intentem fer el mateix amb la transició energètica. Nord Andorrà, des dels seus inicis, ha estat una societat privada i anònima i té la singularitat que ofereix un servei públic. Representada per molts accionistes i alhora conciutadans de les valls del nord,  cal destacar que, dins de la seva modernitat, també s’ha gestionat com una empresa familiar; el Consell d’Administració està conformat per quatre persones de La Massana i quatre d’Ordino, i tots busquen donar l’òptim servei a les dues parròquies.

Ara que portes quatre anys al capdavant de Nord Andorrà, quin balanç podries fer de l’actualitat de l’empresa en comparació a la realitat que vas trobar el 2016?

Hem posat en marxa les directrius que es van traçar aproximadament el 2010, pel que respecta a totes les inversions que estaven previstes. Vam donar una empenta a aquesta bona feina que es va fer, i hem aconseguit executar diferents projectes. També hem adaptat la imatge corporativa de l’empresa als temps actuals, s’han renovat oficines i s’ha realitzat més publicitat. Bon exemple d’això és el patrocini d’esdeveniments com ara la Copa del Món d’UCI Vallnord a Pal- Arinsal, el Trofeu Borrufa d’Arcalís i la Nit de la Candela a Ordino. Estant implicats en totes aquestes activitats aconseguim estar a prop de la gent d’Ordino i la Massana. A part d’això, volia destacar que les persones que em vaig trobar quan vaig arribar, tot i ser dels més joves de l’empresa, m’ho van fer fàcil i sempre van estar disposades a integrar-se a aquests canvis de manera activa.

Quina ha estat la clau perquè Nord Andorrà perduri tant en el temps?

Doncs… fent un símil amb l’escut nacional “la unió fa la força”, tant treballadors, membres del consell, com ara conciutadans, han estat units perquè la companyia pogués progressar i que aquests esforços poguessin revertir-se sobre el territori. Els pioners de Nord Andorrà van començar amb la idea de voler il·luminar les parròquies, un desig que s’ha mantingut fins ara. A principi de segle es parlava de l’avanç d’electricitat i va ser un fet disruptiu, com pot ser ara la tecnologia. En aquell moment era un món bastant desconegut, però tota una sèrie de ciutadans, juntament amb els mossens de les parròquies, es van coordinar perquè el Consell General d’aquell moment aprovés i es portessin els cables cap aquí. Això ha estat una fita que els massanencs i ordinencs tenen molt present i ens ha permès continuar fins ara.

Has trobat algun obstacle difícil de superar durant la teva gestió?

Sí, un obstacle important que vam trobar va ser quan estàvem muntant les minicentrals hidràuliques. Era un tema nou i vam ser els “conillets d’índies”; a nivell permisos entre Comú i Govern hi havia algunes llacunes que provocaven inseguretat, com per exemple qui tenia la competència de l’aigua del riu. També un fet curiós va ser que, tot i tenir l’autorització governamental, si el Comú no era favorable no es podria tirar endavant la instal·lació, fet que ens va passar en un projecte que va estar aturat 4 anys. En definitiva, van ser moments complicats però que es van poder resoldre amb l’ajuda de tothom, i amb una feina que es va fer pedagògica, per mostrar els beneficis que això podria representar pel país. D’ara endavant s’ha han de ser molt més fàcils tots els processos, i la voluntat de les administracions és aquesta.

Les energies renovables són, sens dubte, part dels objectius més importants de la vostra agenda…

D’ençà que estava estudiant sempre m’he interessat per les energies renovables, tinc molt clar que hi ha d’haver un equilibri entre el progrés i el respecte pel medi ambient. Penso que el país ha assentat les bases i ara ha d’apostar fort per desenvolupar projectes renovables, fent partícip a la iniciativa privada. La llei de transició energètica preveu que per al 2030 haurem de generar el 33% de l’energia al país… actualment estem sobre un 15%. S’està treballant, però pensem que el 2030 ja és d’aquí a 9 anys… el temps passa molt de pressa.

La clau és combinar totes les energies disponibles, seguir fent petites centrals hidroelèctriques; nosaltres amb PERSA ja vam fer una a Arcalís el 2017 i posarem en funcionament la d’Aixovall  l’abril del 2021. Incidir també amb els parcs solars, ja que, són fàcils de fer i de mantenir, encara que tinguin un cert impacte visual i, per últim, l’energia eòlica és quelcom que hem de tenir en consideració en punts claus del país.

Quines són les fites que heu assolit recentment i quins són els objectius que us plantegeu dur a terme?

Som la primera empresa d’Andorra que ha soterrat totes les línies de tensió, s’han destinat molts diners en aquest sentit, des de fa vint anys. Si t’hi fixes, aquí no veus cables en façanes o amb pals, fet que ens ha permès reduir les avaries de forma considerable. Visualment, això també té un gran valor afegit. A banda d’aquesta feina, que ja s’estava fent quan vaig començar, ens hem bolcat en invertir en sistemes d’informació i amb les energies renovables; vam començar amb el magatzem, una instal·lació petita de 20 kW. Després vam arribar a un conveni perquè, a l’estació de Pal-Arinsal, poguéssim instal·lar panells solars a l’edifici d’arribada del telecabina. Fa dos anys, també vam posar en marxa els panells solars al poliesportiu de l’Aldosa, que és la instal·lació més gran d’Andorra i té 420 kW i, com ja he dit, les dues minicentrals.

En aquest moment, s’està estudiant un parc solar, a l’estació de Pal, que quadraria amb els objectius que tenen el Comú de La Massana i EMAP en promoure les energies renovables. És un projecte que ens fa una especial il·lusió, ja que serà el primer de 2MW i sobretot perquè permetrà cobrir entre un 30% i un 35% del consum de tota l’estació. Estem en una etapa d’estudis, resta fer algun treball de camp, i podria executar-se a partir del maig vinent.